Saviesa contra la ret¨°rica inflamada

Encara que el t¨ªtol, La vida l¡¯he castigada vivint-la (un vers triat per ignotes raons comercials), sembla m¨¦s adequat per a una novel¡¤la negra o existencialista, aquest llibre no cont¨¦ sin¨® el que Vincenzo Cardarelli (1887-1959) en va dir Poesie: un primer recull el 1936, que en successives reedicions anir¨¤ ampliant fins al 1958. En total, una vuitantena de poemes, per¨° suficients per fer-ne un dels poetes m¨¦s importants del segle XX itali¨¤.

No ho va tenir gens f¨¤cil: fill il¡¤leg¨ªtim i de formaci¨® autodidacta, va sortir del seu poble natal i es va instal¡¤lar a Roma, per guanyar-se prec¨¤riament la vida fent de periodista, cr¨ªtic literari i assagista en diferents publicacions. La m¨¦s important va ser la Ronda, que va sortir del 1919 al 1923. A principis de segle, la poesia italiana es debatia entre el decadentisme de Giovanni Pascoli i Gabriele D¡¯Annunzio i les noves experi¨¨ncies avantguardistes, sobretot el futurisme de Marinetti, company de causa del naixent feixisme. Llavors, l¡¯aparici¨® de la Ronda va significar un retorn a l¡¯ordre: els seus fundadors vindiquen l¡¯autonomia de la creaci¨® art¨ªstica, la import¨¤ncia de la tradici¨®, el treball de la llengua i l¡¯estil, i manifesten una notable desconfian?a en la pol¨ªtica. Per¨° no ¨¦s un plantejament nost¨¤lgic, sin¨® d¡¯avan?ada.

Cardarelli, en un article program¨¤tic en el primer n¨²mero de la revista, de la qual va ser el promotor principal, afirmava: ¡°El nostre classicisme ¨¦s metaf¨°ric i de doble fons. Continuar servint-nos d¡¯un estil difunt no voldr¨¤ dir per nosaltres altra cosa que realitzar noves eleg¨¤ncies, perpetuar al capdavall la tradici¨® de la nostra art. I aix¨° ho considerarem ser moderns a la manera italiana sense expatriar-nos¡±. La seva aposta ¨¦s reconnectar amb la gran tradici¨® de la literatura italiana del XIX, concretament amb Manzoni i, sobretot, Leopardi. Aquest, perfecta s¨ªntesi de classicisme i modernitat, i model d¡¯eleg¨¤ncia ling¨¹¨ªstica, representa l¡¯ideal de Cardarelli. Polemista i moralista, renuent a les exaltacions ideol¨°giques i a la ret¨°rica inflamada, no sembla un bagatge gaire propiciador d¡¯una obra po¨¨tica significativa; tanmateix, ens ha llegat un bon nombre de peces carregades de saviesa humana i liter¨¤ria.

La l¨ªrica de Cardarelli defuig les met¨¤fores fulgurants i persegueix l¡¯expressi¨® s¨°bria i precisa d¡¯una emoci¨® sempre continguda. El primer que sobta en els seus poemes ¨¦s la impassibilitat i la fredor amb qu¨¨ tra?a el retrat d¡¯un moment viscut, sigui una tempesta de tardor ¡ªen qu¨¨ els trons fan soroll ¡°de mobles en mudan?a¡±¡ª, sigui una noia vista en un autob¨²s ¡ªque exhalava ¡°una decidida indifer¨¨ncia¡±.

La complicaci¨® formal ¨¦s m¨ªnima ¡ªalterna versos de diferent mesura, principalment de deu i sis s¨ªl¡¤labes¡ª, per¨° la m¨¦s adequada per construir la seva poesia discursiva ¡ªterme que li despla?a¡ª, amb qu¨¨ aconsegueix convertir la recan?a i el dolor arrossegats al llarg de la vida en una serena lli?¨® d¡¯estil.

En algun lloc va dir que ¡°el savi no ¨¦s m¨¦s que un nen que li sap greu haver crescut¡±, i aix¨° es demostra en cada un dels seus versos, tan aparentment apol¡¤linis i racionals. Miquel Desclot, que ja havia donat una mostra dels poemes de Cardarelli (A la deriva, Edicions 62, 1982), ara ens n¡¯ofereix totes les Poesie i fa el m¨¦s dif¨ªcil: que les traduccions siguin tamb¨¦ plenament poemes. Ens ajudaran a conjurar la definici¨® que Cardarelli va fer d¡¯ell mateix: ¡°Un home estimat per pocs, injuriat per molts, i ent¨¨s veritablement per ning¨²¡±.