Quan Mister Marshall va arribar a Barcelona

Les persones que van visitar la Fira de Mostres de Barcelona el juny del 1956 es van quedar at¨°nits en veure una enorme bandera dels Estats Units que onejava a 30 metres d¡¯altura i que era visible des de molts punts de la ciutat. Marcava el lloc on estava situat el pavell¨® nord-americ¨¤ realitzat amb estructura de Mecanotubo i fa?ana de fusta i vidre, que contrastava amb els historicistes palaus que Puig i Cadafalch va aixecar per a l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929. A l¡¯interior, entre enormes fotografies de l¡¯Est¨¤tua de la Llibertat i del pont de Brooklyn, s¡¯exposaven mat¨¨ries primeres fins fa poc escasses a Espanya com llet, farina, arr¨°s, cot¨® i tabac i el seu espectacular proc¨¦s de transformaci¨® en gelats, d¨°nuts, pastissos i cigarrets Bisonte que es repartien gratis entre els visitants, a m¨¦s de demostracions d¡¯electrodom¨¨stics i desfilades de moda. Tot amb aire condicionat. Tanta m¨¤gia va provocar llargues cues per entrar, que es poden apreciar en una de les m¨¦s de 8.000 fotografies, 200 pl¨¤nols, gr¨¤fics i textos relatius al Pla Marshall que es conserven al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (COAC). Estan en proc¨¦s de digitalitzaci¨® per poder exposar-los. Al novembre, 30 pl¨¤nols i fotografies d¡¯aquesta documentaci¨® formaran part de la secci¨® que posa en marxa el museu Reina Sofia sobre arquitectura.

La pres¨¨ncia del pavell¨® nord-americ¨¤ a Barcelona era fruit dels nous aires del franquisme d¡¯obrir-se al m¨®n despr¨¦s d¡¯anys de f¨¨rria dictadura: El 1951 tornen els ambaixadors nord-americ¨¤ i brit¨¤nic a Espanya; el 1953 es firmen els acords d¡¯ajut econ¨°mic amb els Estats Units i el 1955 Espanya ingressa en les Nacions Unides. Un aperturisme que va permetre al pa¨ªs, fins a ara excl¨°s, beneficiar-se del Pla Marshall engegat pels Estats Units el 1948 per modernitzar i reconstruir Europa despr¨¦s de la crisi generada per la Segona Guerra Mundial. El director Luis Garc¨ªa Berlanga el 1953 va reflectir molt b¨¦ a Bienvenido, Mister Marshall l¡¯esperan?a de progr¨¦s que a Espanya van generar aquests ajuts nord-americans.

El Pla Marshall, dotat amb 13 bilions de d¨°lars, concedia als europeus pr¨¦stecs a baix inter¨¨s, ajuts a fons perdut i acords comercials avantatjosos, amb la idea d¡¯incentivar la producci¨®, donar sortida a la ind¨²stria nord-americana i mantenir allunyada l¡¯amena?a comunista. Per difondre les bondats del pla es va crear una oficina instal¡¤lada primer a Berl¨ªn i despr¨¦s a Par¨ªs, dirigida per l¡¯arquitecte nord-americ¨¤ Peter Harnden que es va envoltar d¡¯un equip d¡¯il¡¤lustradors, dissenyadors i arquitectes, com la seva m¨¤ dreta, Lanfranco Bombelli. Junts van posar en marxa una dotzena d¡¯exposicions que es van veure a 400 localitats europees.

Al novembre, el Reina Sofia exposar¨¤ 30 d¡¯aquestes fotografies i pl¨¤nols a la seva secci¨® d¡¯arquitectura

¡°El 1950 la primera exposici¨®, Europe builds, va rec¨®rrer Fran?a, B¨¨lgica, Holanda, Dinamarca, Su¨¨cia, Alemanya i It¨¤lia. Quatre tr¨¤ilers extensibles transportaven al seu interior els continguts de la mostra: il¡¤lustracions, maquetes m¨°bils, plafons i gr¨¤fics tridimensionals, que durant l¡¯exhibici¨® es desplegaven, en un envelat circular circense aixecat despr¨¦s de l¡¯arribada del comboi. El 1952, Caravan of peace arrenca a N¨¤pols amb l¡¯objectiu d¡¯explicar l¡¯origen i la necessitat de l¡¯OTAN. A Train of Europe, es va utilitzar un vell tren-hospital militar alemany per explicar els avantatges de la cooperaci¨® entre pa?sos. Una altra sobre la Productivitat va pujar en dues barcasses, una com a sala d¡¯exposicions i una altra com a cinema, per rec¨®rrer els canals holandesos. ¡°S¨®n exposicions did¨¤ctiques, amb una clara utilitat pol¨ªtica molt gran, en les quals els Estats Units es reivindiquen com el Nou M¨®n que ha salvat el Vell M¨®n¡±, explica Julio Garnica, arquitecte que ha estudiat i catalogat aquest fons.

¡°Encara que el Pla Marshall t¨¨cnicament havia finalitzat el 31 de desembre del 1951, el seu programa divulgatiu i el seu esperit va continuar en mans de Harnden i Bombelli, explicant el mateix, per¨° amb variants. Fins i tot quan a finals del 1955 el govern dels Estats Units els va rescindir el contracte, ells van continuar rebent enc¨¤rrecs com a professionals independents; no ja des del Departament d¡¯Estat, sin¨® des del de Comer?, amb la intenci¨® de fomentar els negocis i penetrar en el mercat europeu, llavors incloent ciutats espanyoles com a mercats potencials¡±, explica Garnica, que tamb¨¦ ¨¦s professor d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Arquitectura a l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura de Barcelona de la UPC.

¡°Hi ha dues etapes ben diferenciades, la primera en qu¨¨ la idea ¨¦s reconstruir i tirar endavant Europa despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, i la segona en qu¨¨ Harnden i Bombelli treballen per captar nous mercats a la ind¨²stria i al comer? americ¨¤. Si el Pla Marshall ¨¦s m¨¦s pol¨ªtic, a partir del 1955 ¨¦s un tema m¨¦s comercial, en qu¨¨ es venen els avantatges del producte americ¨¤, la modernitzaci¨® de la producci¨® i el model de vida americ¨¤¡±, apunta Fernando Marz¨¢, responsable de l¡¯arxiu del COAC i de la digitalitzaci¨® d¡¯aquest fons.

Com el pavell¨® que els va encarregar l¡¯US Departament of Agriculture per a la Fira de Barcelona del 1956 que tant va impactar els visitants d¡¯aquesta ciutat, que es va tornar a aixecar el 1957 i un altre, el 1959, a la Fira Internacional del Campo de Madrid, on projecten una estructura met¨¤l¡¤lica que tamb¨¦ va sorprendre tots els visitants madrilenys. ¡°Uns edificis on mostren el llenguatge de l¡¯arquitectura moderna que, sens dubte, van influir els arquitectes espanyols que van prendre nota dels avantatges del muntatge en sec i l¡¯efici¨¨ncia de l¡¯acoblament de peces prefabricades i les possibilitats de la publicitat¡±, explica Garnica. ¡°Eren millors grafistes i comunicadors que arquitectes, i van utilitzar l¡¯arquitectura com a comunicaci¨®¡±, apunta Marz¨¢.

I com va arribar aquest material al COAC? Harnden i Bombelli van con¨¨ixer l¡¯arquitecte Jos¨¦ Antonio Coderch a la Trienal de Mil¨¤ del 1951, que els va convidar que visitessin Cadaqu¨¦s, ¡°l¡¯¨²nic poble bonic que queda a Espanya¡±, els va dir. Despr¨¦s d¡¯una primera estada de Bombelli el 1956 i de Harnden el 1957, el 1959 compren Villa Gloria com a resid¨¨ncia d¡¯estiu i traslladen la seva oficina a Barcelona, des d¡¯on organitzen els US Trade Center, centres de promoci¨® de negocis i exportaci¨® que obren a ciutats com Frankfurt, Par¨ªs, Estocolm i Mil¨¤, alternant amb la construcci¨® de cases a Cadaqu¨¦s i Espanya per al seu selecte grup d¡¯amics. ¡°El 1971 mor Harnden i el 2002 els seus hereus i Bombelli cedeixen el seu treball conjunt fet entre el 1955 i el 1971 a l¡¯arxiu del COAC. Al final, el conqueridor va quedar conquerit¡±, conclou Garnica.