Votar, agenollar-se i creure

L¡¯inici de la campanya electoral ha activat els rituals d¡¯una religi¨® que tothom practica per¨° en la qual ja no creu ning¨²: com les misses medievals dites en llat¨ª per a una poblaci¨® que ni l¡¯entenia ni sabia llegir, els discursos que embolcallen el 14-F s¨®n mera banda sonora per a l¡¯aut¨¨ntica finalitat del circ, que ¨¦s exposar la gent a imatges d¡¯¨¤ngels i dimonis per mantenir-nos entre espantats i distrets. Mai com ara els esl¨°gans havien estat tan buits; el teatre dels candidats, tan humiliant; l¡¯esfor? de fact checking de la premsa, tan f¨²til. ?s la coda de tres fracassos que toquen fons sincronitzadament a Catalunya: el 15-M, el proc¨¦s sobiranista i la gesti¨® de la pand¨¨mia. Tres oportunitats de la democr¨¤cia per renovar-se i respondre a la complexitat del m¨®n en el segle XXI arriben al primer trimestre del 2021 esgotades, convertides en arguments per perdre la fe en tot plegat. I ara haur¨ªem de votar la versi¨® descafe?nada dels responsables com si segu¨ªssim creient.

La lli?¨® de la darrera d¨¨cada ¨¦s que els reptes complexos requereixen institucions que no es crearan des de la classe pol¨ªtica

Per¨° la realitat ¨¦s que s¨ª que creiem perqu¨¨, com va explicar Blaise Pascal, agenollar-se ¨¦s creure, i com podem afegir nosaltres, anar a votar i queixar-se l¡¯endem¨¤ a Twitter, tamb¨¦. La veritat d¡¯all¨° que som no s¡¯expressa en el que pensem ni en el que diem, sin¨® en el que fem al final del dia, especialment all¨° que ens surt de la manera m¨¦s autom¨¤tica. I el que farem ser¨¤ votar i desentendre¡¯ns, i no hi haur¨¤ ni vagues generals ni assemblees ciutadanes demanant l¡¯obertura d¡¯un proc¨¦s constituent. El cinisme ¨¦s enrevessat: en la nostra consci¨¨ncia, obtenim una barreja de plaer i consol quan ens adonem que tot ¨¦s una farsa, que a difer¨¨ncia del ve¨ª fan¨¤tic, nosaltres coneixem el truc. Per¨° en comptes de mobilitzar-nos, aquest sentiment es converteix en una desc¨¤rrega solipsista que ens allibera de l¡¯acci¨®. El cinisme i el fanatisme acaben al mateix lloc.

En canvi, la crisi de fe causada per un cinisme escler¨°tic de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica que ens recorda el que estem vivint avui amb la democr¨¤cia va produir una resposta molt diferent: la idea que pod¨ªem pensar per nosaltres mateixos. La Reforma de Mart¨ª Luter va utilitzar la impremta per inaugurar una nova manera de criticar els discursos de baix cap a dalt que no va parar de descabdellar-se fins a arribar a Kant. L¡¯alternativa a la submissi¨® volunt¨¤ria va ser la Il¡¤lustraci¨®, i encara no hem trobat una tercera via entre el pensament cr¨ªtic i la creen?a zombi. Perqu¨¨ no n¡¯hi ha: si busquem entre els llampecs de sentit que han il¡¤luminat l¡¯any de pand¨¨mia, no ens venen al cap les diversions postmodernes del confinament digital, sin¨® els moments en qu¨¨ metges i cient¨ªfics ens han tractat com a adults. La m¨¦s luterana de totes aquestes imatges que recordo remet a una esperan?a possible: Angela Merkel, el mes d¡¯abril passat, explicant amb pedagogia i seriositat com es contagia el coronavirus.

La democr¨¤cia ¨¦s aquella explicaci¨® de Merkel per a tot i cada dia. Perqu¨¨ la democr¨¤cia no ¨¦s un privilegi sin¨® un esfor?. Concretament, l¡¯esfor? per engrandir el que anomenem consci¨¨ncia personal. Entre el confinament decretat per la Xina i el que va decidir-se a Taiwan, va haver-hi poques difer¨¨ncies materials, per¨° moltes d¡¯intangibles. ?s el mateix abisme que separa l¡¯obedi¨¨ncia cega del consentiment informat: dos ciutadans s¡¯acaben posant la mateixa vacuna, per¨° un ha rebut l¡¯esfor? dels seus governants per transferir-li coneixement i ha correspost amb l¡¯esfor? d¡¯informar-se i de pensar per ell mateix per qu¨¨ acceptava o per qu¨¨ no. La confian?a sempre ¨¦s m¨¦s eficient que el control, i per aix¨° les comunitats d¡¯adults responen millor als sacsejos de realitat que les dictadures o les democr¨¤cies infantilitzades com la nostra. Les difer¨¨ncies qualitatives es tradueixen en difer¨¨ncies quantitatives.

Pensar que votant cada quatre anys i queixant-nos ja n¡¯hi ha prou fa que?seguim c¨°modament instal¡¤lats en la in¨¨rcia de supersticions premodernes

Qu¨¨ ha passat a Catalunya? Que els moviments que van percebre aquesta esclerosi ja fa anys i van lluitar per una democr¨¤cia m¨¦s adulta, m¨¦s radical i m¨¦s complexa, han topat contra un establishment que els ha qualificat de populistes i ha ven?ut. I s¨ª que hi ha hagut populisme, per¨° ha estat un populisme dels l¨ªders, que van instrumentalitzar malestars sist¨¨mics per a finalitats individuals i partidistes, respost amb un populisme del sistema, que s¡¯ha fossilitzat. El cert ¨¦s que els fantasmes no realitzats del 15-M i del sobiranisme planen sobre la democr¨¤cia catalana i ho condicionen i ho seguiran condicionant tot perqu¨¨ responen a un frac¨¤s com¨² a tot el bloc occidental que la pand¨¨mia ha deixat encara m¨¦s al descobert. La lli?¨® de la darrera d¨¨cada ¨¦s que els reptes complexos requereixen institucions que no es crearan des de la classe pol¨ªtica. Per exemple: assemblees de ciutadans rotatives, triades per una barreja de sorteig i criteris de representativitat, que s¡¯incorporin al Parlament amb ple poder de veto per convertir cada llei en un proc¨¦s deliberatiu no partidista entre ciutadans, experts i pol¨ªtics. Postergar transformacions en aquest sentit i pensar que votant cada quatre anys i queixant-nos ja n¡¯hi ha prou, ¨¦s agenollar-se mentre ens diem que el que importa ¨¦s el nostre fur intern despert i descregut. En realitat, a trav¨¦s de l¡¯acci¨® seguim c¨°modament instal¡¤lats en la in¨¨rcia de supersticions premodernes.