La Beckett encara el final del cicle sobre Llu?sa Cunill¨¦ amb ¡®Els subornats¡¯

Llu?sa Cunill¨¦ (Badalona, 59 anys), ¡°una de les autores m¨¦s importants del teatre catal¨¤¡±, en paraules de Toni Casares, director de la Sala Beckett, de Barcelona, protagonitza fins a mitjans de febrer la programaci¨® d'aquest espai del Poblenou. El cicle dedicat a l'autora compr¨¨n dues obres recents, El jard¨ª (fins al 31 de gener), en posada en escena de la companyia resident de la Beckett Centaure Produccions, estrenada recentment en el darrer Temporada Alta, i l'estrena d'Els subornats (fins al 14 de febrer), de La Ruta 40, i una tercera obra, Piedra y encrucijada (fins al 31 de gener), no de Cunill¨¦ sin¨® de Paco Zarzoso, autor amb qui va fundar la Companyia Hongaresa de Teatre. A Els subornats, amb direcci¨® de Lurdes Barba, quatre personatges es troben de manera clandestina ¨Co potser s'hi refugien¨C a la cabina de projecci¨® d'un cinema decadent, a punt de tancar les portes per sempre. L'obra, amb to de cinema negre, aborda una aparent trama de corrupci¨®.

A m¨¦s, s'ha fet la lectura dramatitzada de La nit, una obra que no ¨¦s recent per¨° encara no s'ha estrenat; aquest dijous es far¨¤ la de Saturnal, una de les ¨²ltimes escrites per Cunill¨¦, i el dia 11, la de Barcelona, mapa d¡¯ombres, que es va estrenar en la Beckett el 2004. De la m¨¤ de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s'estan fent tallers, confer¨¨ncies i debats.

¡°Els cicles tem¨¤tics de la Sala Beckett busquen un debat p¨²blic social i pol¨ªtic¡±, explica Toni Casares, director d'aquest espai. ¡°L'elecci¨® de Llu?sa Cunill¨¦ ¨¦s una reivindicaci¨® de la mirada art¨ªstica en aquest di¨¤leg amb la societat, perqu¨¨ si no, es queda coix¡±. L'¨²s de la paraula en escena, un tret fonamental en els textos de Cunill¨¦, ¨¦s al seu torn ¡°una senya d'identitat i de modernitat en el teatre actual, en el qual cada vegada agafen m¨¦s protagonisme els efectes visuals, les projeccions, les imatges¡­¡±. ?s el mateix concepte teatral que veiem a Piedra y encrucijada, l'obra de Paco Zarzoso, molt m¨¦s que c¨°mplice de Cunill¨¦: ¡°?s una obra excel¡¤lent en la qual veiem una teatralitat austera en qu¨¨ la interpretaci¨® est¨¤ per sobre de qualsevol artefacte escenogr¨¤fic; de fet, sobre l'escenari nom¨¦s hi ha una pedra. ?s un gran exercici literari d'escriptura, que aporta tamb¨¦ tot el sentit de l'humor de l'autor, que ha signat diverses obres a quatre mans amb Cunill¨¦. Seria impossible fer un cicle sobre ella sense la Companyia Hongaresa¡±.

D'altra banda, Casares justifica la pres¨¨ncia de Cunill¨¦ pel fet que, ¡°malgrat tot el que ha escrit, encara t¨¦ molt per explicar¡±, diu, i recorda el seu gran recorregut internacional, emfatitzant que ella i Sergi Belbel s¨®n els ¨²nics autors catalans en vida que han estat representats a La Com¨¦die Fran?aise.

¡°La Cunill¨¦ no ¨¦s una autora que ho doni tot fet a l'espectador¡±, considera Adriana Nicolau, fil¨°loga i estudiant de doctorat a la UOC, on prepara la tesi Feminismes al teatre catal¨¤ contemporani (2000-2019), comiss¨¤ria del cicle juntament amb Josep-Anton Fern¨¤ndez. ¡°La seva narrativa no sol ser l'esquema tradicional d'obertura, nus i desenlla?, per aix¨° la seva dramat¨²rgia incentiva diverses lectures. Despr¨¦s d'una representaci¨®, Cunill¨¦ acompanya l'espectador, no el deixa anar, no el deixa pensar en una altra cosa. Tot aix¨° ens dona molt de material per a l'an¨¤lisi, que ¨¦s el que hem proposat des de la UOC en aquest cicle¡±. Igual que es diu que la ci¨¨ncia avan?a a for?a de fer preguntes, m¨¦s que de respondre-les, l'obra de Cunill¨¦ aporta m¨¦s preguntes que no pas respostes. ¡°Aix¨° ¨¦s el m¨¦s interessant¡±, coincideix Nicolau. ¡°S¨®n aquests interrogants que planteja, permanentment oberts, els que ens convoquen a discutir sobre la naturalesa de l'exist¨¨ncia humana¡±.

Cunill¨¦, per tant, segons Casares, ofereix molt¨ªssimes lectures de la seva obra i no arriba a pontificar: ¡°Qui ¨¦s ella per pontificar?, es pregunta a si mateixa¡±, diu el director de la Beckett. ¡°?s terriblement moral i no pret¨¦n en absolut donar lli?ons de cap tipus. Mires una obra de Cunill¨¦ i no et preguntes qu¨¨ passar¨¤ al final, sin¨® qu¨¨ est¨¤ passant en el present. Lluny de lectures apocal¨ªptiques, ens parla del que passa ara¡±.

Aquesta manera tan oberta d'entendre el teatre, ¡°en aquests moments d'incertesa, en els quals la covid ens posa davant d'un mirall i ens pregunta com est¨¤vem vivint, la mirada de Cunill¨¦, descontaminada d'estereotips, ¨¨tica, col¡¤lectiva i reflexiva, ens porta a pensar que el que no s'ent¨¦n ¨¦s el m¨®n, no el teatre de Cunill¨¦¡±, diu Casares.

¡°Aquest teatre ple de fissures, de clarobscurs i d'abs¨¨ncies de Cunill¨¦ ¨¦s en el qual pret¨¦n aprofundir el cicle¡±, explica Nicolau, ¡°aportant veus d'experts, de traductors de la seva obra, de companys de viatge, com Paco Zarzoso, o de c¨°mplices, com Xavier Albert¨ª¡±. L'exdirector del TNC adverteix que ¡°el teatre de Cunill¨¦ formula unes relacions interhumanes despla?ades del que les convencions anomenen normalitat¡±.

Llu?sa Cunill¨¦, una autora que s'ha mantingut sempre distant dels mitjans de comunicaci¨®, ha participat amb entusiasme en aquest cicle. ¡°S'ha buidat amb els actors de les seves dues obres, els ha escoltat, els ha deixat fer¡­¡±, explica Casares. ¡°S'ha mostrat absolutament agra?da i receptiva¡±.