Fen¨°mens i grandeses

Aprofitant que l¡¯¨¨poca facilita les lamentacions, un amic observava que ja no hi ha grans artistes. O no com abans, deia, en el sentit que, si hi s¨®n, no ¨¦s de la manera incontestable i evident amb qu¨¨ se¡¯ns presenten Woolf o Duchamp. La primera r¨¨plica que se¡¯m va acudir ¨¦s que cap d¡¯ells era tan incontestable en el seu moment, no nom¨¦s perqu¨¨ se¡¯ls va contestar, i for?a, sin¨® perqu¨¨ la grandesa es va perfilant amb el temps, quan se¡¯n van consignant influ¨¨ncies i es pot anar prenent el pols a la rellev¨¤ncia o l¡¯originalitat dels seus genis. Perqu¨¨ del que parlava, em sembla, ¨¦s de la genialitat. Hi ha alguna cosa de llit de riu remogut, en les aparicions dels grans. Sacsegen coses, enterboleixen atmosferes i entrebanquen maquin¨¤ries cr¨ªtiques m¨¦s o menys greixades, cosa que es manifesta en judicis d¡¯immoralitat, en censures diverses o en indifer¨¨ncies flegm¨¤tiques.

Cl¨¤ssicament, a les obres que graten els sistemes art¨ªstics i literaris, se les ha combatut acusant-les de no ser art o se les ha desactivat fent-les caure sota la figura de la boutade o de la gamberrada intel¡¤lectual. Per¨°, en tot cas, la regirada passa i la pentinada del temps acaba reconeixent als c¨¨sars el que era dels c¨¨sars i oblidant la morralla contextual.

Aquesta va ser la meva segona r¨¨plica: el recordatori dels autors m¨¦s venuts quan es va publicar tal cl¨¤ssic o tal altre. Que Beethoven no era el compositor m¨¦s popular de l¡¯¨¨poca; que D. H. Lawrence va haver de reivindicar Melville, i que F. R. Leavis va haver de reivindicar Lawrence. Que sense Mendelssohn potser no ens seria tan evident la grandesa de Bach.

El que vull dir ¨¦s que la grandesa es produeix. ?s el producte d¡¯un debat, d¡¯una lectura cr¨ªtica (que ¨¦s sempre un acte d¡¯amor), d¡¯una aposta, d¡¯una pugna. ?s l¡¯exsudat d¡¯un treball verbal que nom¨¦s practiquen els implicats, els lectors que s¡¯hi juguen el peix. Naturalment, hi ha d¡¯haver alguna cosa en les obres que susciti i permeti aquesta producci¨®, per¨°, sense ella, i sense un cert consens, dif¨ªcilment es far¨¤ evident la genialitat d¡¯un artista. No es tracta de reactivar la diatriba contra els estudis culturals ni contra els idealistes. Si el lament de l¡¯amic em ronda ¨¦s perqu¨¨ la grandesa, sigui el que sigui, dep¨¨n de la lectura, i cada cop m¨¦s ning¨² no t¨¦ ni el temps ni la paci¨¨ncia de llegir. Discutim molt, per¨° sobre paraliteratura: que si jurats, llistes, premis... La discussi¨® textual ¨¦s lenta, i meandreja, i demana molta atenci¨®. Mentrestant, un mercat accelerat ens ofereix ¨¨xits de vendes, long-sellers, seguidors i viralitats i altres quantificacions que es fan passar per criteri. No dic que no siguin alguna mena de criteri, per¨° produeixen una altra cosa. Fen¨°mens, potser, per¨° no s¨¦ si grandeses.