Quan els xinesos compraven samarretes

Hi havia un temps en qu¨¨ qualsevol despesa es finan?ava venent samarretes a ?sia, especialment als xinesos. Comprar car sortia barat perqu¨¨ els grans futbolistes eren les noves estrelles del rock i els joves de l'Orient lluny¨¤ es rebel¡¤laven contra el sistema vestint-se de Beckham a 60 euros la pe?a, una morterada. All¨° es va convertir en un mantra inapel¡¤lable, explicat fins a la sacietat en assenyats reportatges period¨ªstics que hi adjuntaven tota mena de gr¨¤fics, opinions d'experts en no s¨¦ quantes mat¨¨ries i la foto d'algun nen pequin¨¨s vestit de blanc i amb els cabells a l'estil Ronaldo.

Als bars, antics temples del frenes¨ª o el plor, es va comen?ar a parlar d'economia. De sobte, tothom semblava capa? d'entendre les estrat¨¨gies de m¨¤rqueting implementades pel club del seu cor i, encara pitjor, tamb¨¦ d'explicar-les. Florentino P¨¦rez era una mena de Marco Polo modern i amb Laporta va fer fortuna el fam¨®s ¡°cercle virtu¨®s¡± en format Power Point. La roda s'engegava contractant una superestrella i a partir d'aqu¨ª tot era bufar, fer ampolles, vendre i nedar en un mar de diners. ¡°Ingressos at¨ªpics¡±, es va anomenar el nou mann¨¤. I res semblava impossible ¨Calmenys en el terreny econ¨°mic¨C per a un club amb la capacitat de vestir mig m¨®n de futbolista fins que ens hem assabentat del contracte que Josep Maria Bartomeu li va signar a Leo Messi el 2017.

L'exclusiva d'El Mundo ha col¡¤locat al centre del tauler virtual un nou tipus d'aficionat: de quaranta anys, estudis superiors, solter, actiu a les xarxes socials, comprom¨¨s amb l'economia sostenible i bon coneixedor de l'obra completa de Damien Chazelle, l'oscaritzat director de La la land. ?s un seguidor exigent, que s'indigna amb aquells aspectes del futbol que no el sedueixen i sent com a seus els diners invertits pel Bar?a a pagar al millor futbolista de la hist¨°ria. El nostre perfil no s'empassa el que diu qualsevol economista de mira'm i no em toquis disposat a defensar la viabilitat de la inversi¨®. Ni tan sols els informes del mateix departament de m¨¤rqueting del club, en els quals s'assegura que els ingressos generats per l'argent¨ª superen amb escreix l'allau de primes i retribucions estipulades al seu contracte. ?s, en definitiva, un aficionat que considera Messi un problema, una cosa que no passava quan els xinesos compraven samarretes i qualsevol superestrella ens semblava un caixer autom¨¤tic.

¡°Al president li vaig dir que me n'anava a 6.000 km de dist¨¤ncia i que em deix¨¦s en pau. Per¨° no ho ha aconseguit, no ha complert la seva paraula¡±, va esclatar Pep Guardiola contra Sandro Rosell quan va entendre que el dirigent estava utilitzant la malaltia de Tito Vilanova per danyar la seva imatge. L'entorn culer sempre ha estat propens a descobrir mans negres en terreny ali¨¨ i a obviar les que s'intueixen en el propi. Aquest soci del Bar?a que no es creia els ingressos at¨ªpics de l'etern rival, que va fer pinya amb el seu president davant del mite irat, i que des de fa un temps carrega sobre l'esquena de Messi tots els problemes que afecten el club, tamb¨¦ anir¨¤ a votar el 7 de mar?. I ho far¨¤ pensant que el club necessita bons gestors abans que els millors futbolistes, una veta de mercat amb qu¨¨ ning¨² comptava si som capa?os d'inocular aquest germen pernici¨®s del futbol modern en, aproximadament, mil milions d'aficionats xinesos.