¡°?s impossible escriure de la gent si no l¡¯estimes¡±

Milena Busquets est¨¤ asseguda en una terrassa al sol. Hi ha 20 graus a Barcelona. L¡¯escena sembla id¨ªl¡¤lica, gaireb¨¦ primaveral, per¨° d¡¯aqu¨ª a una hora, a dos quarts de quatre, tots els bars de Catalunya tancaran les portes i la ciutat, malgrat el bon temps, s¡¯enfonsar¨¤ en un espant¨®s estat de semivig¨ªlia causat per la pand¨¨mia. Busquets demana uns esp¨¤rrecs amb llagostins. ¡°Nom¨¦s dinarem aix¨°?¡±. Aixeca la mirada: ¡°No, hi falta la maionesa¡±. L¡¯escriptora publica dimecres que ve Gemma (Amsterdam), que sortir¨¤ dos dies abans que l¡¯edici¨® en castell¨¤ (Anagrama). Han passat sis anys de l¡¯esclat de bomba de Tamb¨¦ aix¨° passar¨¤ (¡°el dolor i la pena passaran, com passen l¡¯euf¨°ria i la felicitat¡±), la novel¡¤la que la va convertir en una estrella liter¨¤ria, amb el millor i el pitjor que comporta una etiqueta que ella rebutja. ¡°No soc ni tan sols escriptora, tu et consideres escriptor? Jo no. Escriptora ¨¦s Ana Mar¨ªa Matute, escriptor ¨¦s Juan Mars¨¦. Si la meva mare vei¨¦s que em diuen escriptora es posaria a riure¡±.

Pregunta. Sis anys.

Resposta. Prefereixo fer qualsevol cosa abans que escriure. Sortir a sopar, beure'm aquest vi, anar a la platja, mirar una pel¡¤l¨ªcula. Tu t¡¯ho passes b¨¦ escrivint?

P. M¡¯agrada. Engegar l¡¯ordinador ja no tant.

R. I ho fas perqu¨¨ t¡¯estimin, com deia Garc¨ªa M¨¢rquez? Perqu¨¨ jo no, jo escric per enamorar. Escrivim perqu¨¨ s¡¯enamorin de nosaltres. Entre tenir un gran amor de dos anys i escriure un gran llibre, tu qu¨¨ tries?

P. L'amor, suposo.

R. Jo tamb¨¦, per¨° no s¨¦ si dius la veritat. Si el llibre ¨¦s L¡¯estranger i llavors enamores tothom? Quin estr¨¨s.

P. A Tamb¨¦ aix¨° passar¨¤ escriu de la mort de la seva mare. A Gemma, de la mort d¡¯una amiga quan eren a l¡¯escola.

R. Perqu¨¨ ens passem la vida intentant comunicar que no estem sols, fins i tot a trav¨¦s d¡¯una morta de fa 30 anys. ?s tamb¨¦ una lluita contra la solitud. ?s molt estrany que, d¡¯una banda, estiguem tan sols, i de l¡¯altra, tan junts tots.

P. I ara separats.

R. I aquesta gent que va i diu: ¡°Oh, fa un any que no abra?ava la meva fam¨ªlia¡±? Tu creus que a casa seva no s¡¯abracen? Jo continuo grapejant els meus fills. Tu creus que hi ha gent que de deb¨°¡­?

En totes les entrevistes a Milena Busquets Tusquets (Barcelona, 49 anys) cal explicar que ¨¦s filla de l¡¯escriptora i editora Esther Tusquets, directora de Lumen, figura clau de la cultura espanyola en l¡¯¨²ltim mig segle i ra¨® per la qual Busquets va cr¨¦ixer corrent entre les cames d¡¯Ana Mar¨ªa Moix, Juan Mars¨¦, Jaime Gil de Biedma ("quin enrenou, el pobre, que ja t¨¦ quatre poemes a la hist¨°ria de la literatura, li donen un premi que li importa un rave¡±), Ana Mar¨ªa Matute, Carlos Barral o Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo (¡°entrava a l¡¯editorial quan jo tenia 20 anys, i deia: ¡®Amb tu seria pecat d¡¯os, perqu¨¨ jo era molt ossuda. Era una persona complicada. Depressiu, com la gent amb molt de talent. Tan bon poeta com el Jaime. L¡¯estimava molt, el Jos¨¦ Agust¨ªn. Es va llan?ar pel balc¨®. Feia dos dies que s¡¯havia apuntat al gimn¨¤s per posar-se en forma¡±). Cal explicar tamb¨¦ d¡¯aquesta dona, que ara s'aixeca per saludar l'escriptora Luisa Castro i la responsable de premsa d¡¯Anagrama, Lidia Lahuerta, que escriu senzill amb una c¨¤rrega de profunditat ins¨°lita, una escriptura aparentment freda, aparentment tranquil¡¤la. A Gemma, la protagonista descobreix que l¡¯home que li agrada no ¨¦s el que pensava, sin¨® el que camina amb ell perqu¨¨ camina de manera diferent, com si el m¨®n fos seu, com si passeg¨¦s per la riba del mar ¡°i no hagu¨¦s decidit a quin vaixell pujar¡±, i resol abans d¡¯enamorar-se¡¯n: ¡°Nom¨¦s la frivolitat permet certs salts mortals¡±. No es diu tant, en les seves entrevistes, que de la seva primera novel¡¤la, abans de l¡¯¨¨xit mundial de Tamb¨¦ aix¨° passar¨¤, en va vendre 700 exemplars: va ser Hoy he conocido a alguien (Bruguera, 2008).

P. Malgrat les dificultats a arribar al teclat, una vegada hi ¨¦s, vost¨¨ escriu f¨¤cil.

R. Aix¨° ¨¦s t¨ªpic de nena de casa bona. No donar la tabarra. ?s la meva educaci¨®, i crec que ¨¦s bona educaci¨®. No molestar, comprovar que estic ben asseguda i no ocupo m¨¦s espai que tu. De petita em feien un cas relatiu i m¡¯escoltaven relativament, per¨° jo no donava la tabarra. No t¡¯apropaves a Gil de Biedma i et permeties emprenyar-lo amb les teves hist¨°ries. I aquesta educaci¨® marca: no he perseguit mai un home, intento no ser pesada amb ning¨² i si puc escriure una cosa en una frase i no en tres p¨¤gines, t¡¯estalviar¨¦ les tres p¨¤gines. Em van ensenyar a tenir la consci¨¨ncia que, sovint, tot el que pots fer en aquesta vida ¨¦s ser amable amb els altres.

P. Gemma parla de l¡¯amistat i de l¡¯amor.

R. El parany de l¡¯amor ¨¦s pensar que ¨¦s permanent. Woody Allen diu que des que es va casar amb la seva dona no han passat ni una nit separats. Aix¨° ¨¦s un malson.

P. L¡¯amistat.

R. Crec que soc mala amiga perqu¨¨ dels meus amics i de les meves amigues jo me n¡¯enamoro. L¡¯¨²nica relaci¨® que m¡¯interessa ¨¦s la relaci¨® d¡¯amor. Aquesta gent que diu que ¨¦s molt amiga dels seus amics¡­ No me¡¯ls crec. Enamora-te¡¯n. Enamorar-se ¨¦s jugar a primera divisi¨®, l¡¯amistat ¨¦s jugar a segona. ¡°El meu marit ¨¦s el meu millor amic¡±. No, dona, el teu marit ha de ser el teu millor amant. Amant en el sentit franc¨¨s, no necess¨¤riament en relaci¨® amb el sexe, encara que si ¨¦s el teu marit, millor que en tingueu. On et jugues de deb¨° la pell ¨¦s en l¡¯amor, no en l¡¯amistat. L¡¯amistat ¨¦s aturar-te a les m¨¤quines escurabutxaques en un casino.

P. S¡¯escriu millor enamorada?

R. S¡¯escriu pitjor deprimida. En qualsevol cas, enamorada o no, el que tu no pots fer ¨¦s escriure sentint-te superior als altres. ?s impossible escriure de la gent si no l¡¯estimes.

P. L¡¯han deixada alguna vegada?

R. ?s clar. Tinc gaireb¨¦ cinquanta anys. I quan m¡¯han deixat, ho he ent¨¨s.

P. El desamor.

R. L¡¯he patit i no m¡¯he llan?at pel balc¨®. Una vegada el vaig deixar jo per¨° em vaig posar molt trista. Era un holand¨¨s que havia vingut a viure aqu¨ª per mi, i jo devia tenir uns 20 anys o aix¨ª. Li vaig dir a la meva mare que estava molt deprimida. Vam sortir a caminar pel passeig de Gr¨¤cia, vam entrar en una botiga i em vaig comprar unes sabates de tal¨® grogues. Mentre li deia a la meva mare com d¡¯horrible era la vida, la meva mare em va parar els peus i em va dir: ¡°Mira, Milena, si est¨¤s molt deprimida, no te¡¯n vas a una botiga a comprar-te unes sabates grogues¡±, i aqu¨ª es va acabar el tema.

P. Trencar ¨¦s horrible.

R. ?s impossible dignificar una conversa de ruptura. No n¡¯hi ha cap de bona, per tant no les tinguem. Busca una pel¡¤l¨ªcula: no hi ha cap conversa en qu¨¨ un abandoni l¡¯altre que sigui bona. S¨¨rie b, sempre, un nyap.

P. ?s impossible d'acabar una frase en aquestes converses.

R. ¡°?s que m¡¯ha deixat per WhatsApp!¡±. ¡°Genial, una frase neta, no hi ha sang¡±. I quan m¡¯han deixat, doncs m¡¯han deixat de parlar, simplement.

P. I prou?

R. I prou. He patit com un gos, potser uns dies, dep¨¨n. No s¨¦ quantes sabates m¡¯he comprat, per¨° sempre ho he respectat. Plores una setmana i, al cap d¡¯un mes, dius: ¡°Mira, aquest que em porta la compra d¡¯Ulabox, que guapo que ¨¦s¡±. I ja se t'ha passat.

P. Res d¡¯aut¨°psies, llavors.

R. All¨° d¡¯¡°hem de parlar¡±. No parlem, acabem b¨¦. Qu¨¨ cal parlar? Estalviem-nos-ho. Jo advocaria per deixar estar les converses de ruptura. Pels dos i per la dignitat de l¡¯¨¦sser hum¨¤. Perqu¨¨ ¨¦s tan b¨¨stia, ¨¦s una salvatjada tal que puguin deixar d¡¯estimar-te. ?s clar que fan signar contractes pels quals hem de pagar milions a les nostres n¨°vies i n¨°vios. Per descomptat: ¨¦s inacceptable que deixin d¡¯estimar-te. ¡°Soc el mateix, qu¨¨ ha passat?¡±. Ha passat el temps, ha passat un n¨²vol, ha passat que tu no ets el mateix que fa una hora al restaurant i jo tampoc.

P. Si dels seus amics s¡¯enamora, amb els seus amors fa amistat?

R. No. Jo surto corrents. I dels ex amb els quals tinc relaci¨® no soc amiga. S¨®n fam¨ªlia, que ¨¦s una altra cosa. S¡¯han convertit en la meva sang.

P. T¨¦ fills amb ells?

R. S¨ª. I alguns ex m¨¦s, amb els quals no he tingut fills, per¨° que segueixo estimant molt, encara que mai s¡¯han convertit en amics. Els meus ex no s¨®n els meus amics. Poden ser la meva fam¨ªlia si ho han fet molt b¨¦ i jo tamb¨¦. Per¨° no em diguis que jo soc un gran amic i l¡¯amistat ¨¦s el m¨¦s bonic, perqu¨¨ no hi ha can?ons d¡¯amistat ni pel¡¤l¨ªcules d¡¯amistat. N¡¯hi ha alguna?

P. Home, a veure.

R. Nom¨¦s hi ha can?ons d'amor i pel¡¤l¨ªcules d'amor. Una pel¡¤l¨ªcula d¡¯amistat no la va a veure ning¨².

Busquets reconeix que ha trigat a escriure Gemma. Va haver-hi un contratemps durant el proc¨¦s: es va posar a llegir obsessivament Virginia Woolf. Total, que va esborrar mitja novel¡¤la i es va posar a escriure-la sota la influ¨¨ncia malaltissa de l¡¯autora de Les ones. ¡°Em deia a mi mateixa que per fi havia apr¨¨s a escriure. I era una merda, no puc escriure ni una l¨ªnia com Virginia Woolf. L¡¯estil ¨¦s la teva honestedat, poca broma. Jo en cada punt em reconec com si hi pos¨¦s el meu nom¡±.

P. Durant una gira de promoci¨® a Am¨¨rica Ray Loriga explicava que a la tauleta de nit de l¡¯hotel hi col¡¤locava un exemplar de Guerra i pau perqu¨¨, en tornar d¡¯una jornada d¡¯entrevistes, signatures i elogis, pos¨¦s els peus a terra.

R. ?s brillant, el Ray. ?s impossible escriure b¨¦ si no ets d¡¯una honestedat salvatge amb tu mateix. ?s impossible enganyar-se. I ho reconeixes. Jo s¨¦ les frases que haig de treure, perqu¨¨ hi ha alguna cosa que no arriba. S'ha d'escriure per dir alguna cosa, no per demostrar-me que has llegit no s¨¦ qui i que escrius molt b¨¦. ?s el problema de la narrativa espanyola, que molta gent escriu de conya per¨° despr¨¦s el que t¡¯expliquen no t¡¯ho creus. La gent vol la veritat i res m¨¦s.

P. Hi ha molta veritat a Gemma?

R. Tota la veritat que hi he estat capa? de posar. Si no he estat capa? de m¨¦s, deu ser perqu¨¨ encara no soc prou bona escriptora.

P. Per aix¨° sol haver-hi m¨¦s ficci¨® en les autobiografies que en les novel¡¤les.

R. Per aix¨° crec que hi ha tants periodistes bons escriptors, perqu¨¨ la noci¨® de veritat ja la teniu. Com a m¨ªnim, hi heu d¡¯haver pensat. Els escriptors no, perqu¨¨ un escriptor ¨¦s: ¡°Oh, soc un creador, jo puc somiar, jo explico tal¡­¡±. Els periodistes no teniu m¨¦s material que la veritat si sou seriosos. No us la podeu inventar.

El restaurant tanca. ¡°Jo crec¡±, diu mentre camina baixant el carrer, ¡°que Virginia Woolf s¡¯hauria enamorat de mi. Haur¨ªem estat amigues, liter¨¤riament, no? Per jugar al tennis no. Jo tinc altres armes, diguem. Per¨° m¡¯inspira molt, i em serveix. Tamb¨¦ Woody Allen. En les seves pel¡¤l¨ªcules hi ha una lleugeresa barrejada amb transcend¨¨ncia: el tema de la mort, de les relacions, de l¡¯amor, del pas del temps. Recomano Allen a la gent que vol escriure. Em sembla una influ¨¨ncia prou lleugera. A m¨¦s, hi ha alguna cosa en la veu¡­ Jo crec que encara no se sap, per¨° ¨¦s un escriptor que ha inspirat m¨¦s d¡¯una generaci¨®. Tarantino, en canvi, que m¡¯encanta, no¡±. L'escriptora entra a la llibreria La Central i fa un cop d¡¯ull a algunes faixes de llibres premiats. ¡°Aix¨° dels reconeixements i els premis em sembla una ximpleria, com l¡¯¨¨xit, que ¨¦s una idiotesa¡±.

P. Un malent¨¨s.

R. S¨ª, una cosa desgraciada que em pot passar a mi o et pot passar a tu. La gent bona ¨¦s Bob Dylan, que no agafar¨¤ el Nobel quan van tots de genolls amb un jaqu¨¦ que els queda fatal. De Vargas Llosa en amunt. Bob Dylan no hi va, d¡¯acord. Woody Allen no va a buscar l¡¯Oscar, es posa a tocar el clarinet. Aix¨° deu voler dir alguna cosa, no? ?s clar que he comentat alguna vegada, amb Paco Rico, aquesta imatge d¡¯escriure per pasta, per guanyar premis, i em va dir que un escriptor ha de poder comprar-se un pis. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat.

P. L¡¯ha ajudat, aquest llibre?

R. Gens. ?s una feina dur¨ªssima. Prefereixo mil vegades estar amb tu, estar amb els meus fills, estar amb qui em doni la gana. No ¨¦s ter¨¤pia, un llibre. A m¨¦s ¨¦s un exercici f¨ªsic de resist¨¨ncia molt b¨¨stia, escriure una novel¡¤la. Despr¨¦s de dues hores escrivint, no t¡¯has d¡¯aixecar? Si et penses que pots escriure un llibre com a ter¨¤pia, millor que comencis un diari i ens estalvi?s la lectura a tots. No hi ha cap llibre que s'hagi escrit com a ter¨¤pia que sigui bo, crec.

P. I escriure columnes? [Busquets en publicava a El Peri¨®dico].

R. Les vaig deixar per acabar el llibre. ?s una altra cosa. I, a m¨¦s, ho feia amb tanta por perqu¨¨ no em matessin¡­ Era anar a la guerra cada dia, i jo no vull anar a la guerra. No entenc que, si tinc una opini¨® contr¨¤ria a la teva, hagi de ser la teva enemiga. I aix¨° que es cancel¡¤li la gent? Quina paraula ¨¦s aquesta? No es cancel¡¤la la gent! Els nostres fills estan creixent pensant que es pot cancel¡¤lar alg¨²: no es cancel¡¤la a ning¨². Jo no vull que ning¨² em cancel¡¤li, ni que dem¨¤ puguin cancel¡¤lar els meus fills. Quina expressi¨® ¨¦s aquesta? Sabem qu¨¨ vol dir? La gent no ¨¦s cancel¡¤lable. ?s molt cruel, molt b¨¨stia.