Una cultura malmesa espera ser considerada de veritat essencial

El pr¨°xim conseller de Cultura que ocupi el Palau Marc ¡ªper on han passat sis consellers en els ¨²ltims cinc anys¡ª es trobar¨¤ davant d'un sector econ¨°mic, que representava el 3,4% del PIB i el 4,9% de l'ocupaci¨®, immers en una crisi sense precedents per la pand¨¨mia. Segons l'¨²ltim informe del CoNCA, els efectes del coronavirus han acabat amb els brots verds que permetien veure com en els primers mesos del 2020 se superava per sempre la crisi que el sector patia des del 2008.

El creixement de fa un any al sector editorial, de m¨¦s del 2%; teatral, del 6%; discogr¨¤fic, del 16% i dels videojocs, del 17%, que havien portat a facturar en dos mesos un total de 45 milions d'euros, aix¨ª ho permetien veure. Per¨° al mar? el dr¨¤stic tancament de cinemes, teatres, sales de concerts i la suspensi¨® de totes les activitats va fer que la facturaci¨® caigu¨¦s en picat fins als 8 milions, una caiguda que el pas dels mesos nom¨¦s ha empitjorat: 5.000 empreses culturals estan en ERTO, cosa que afecta 60.000 treballadors; mentre que els afiliats a la Seguretat Social en la cultura han baixat el 14,4%, mentre que el total catal¨¤ ha estat del 4,4%.

Les mesures de contenci¨® activades pel Departament d'?ngels Ponsa representen una injecci¨® de 51 milions d'euros, ¡°una gota d'aigua al desert¡±, segons l'oposici¨®. Ahir, en plena campanya electoral, es van anunciar 18,7 milions m¨¦s, 4,5 d'aquests per a professionals i t¨¨cnics que no es puguin acollir a cap altra que donar¨¤ el Departament de Treball. Unes quantitats m¨ªnimes comparades amb els efectes demolidors que deixa la pand¨¨mia: mig mili¨® d'euros setmanals de p¨¨rdues pel tancament de les sales de cinema; 88 milions menys despr¨¦s de la suspensi¨® de 17.000 concerts de m¨²sica i 10 milions m¨¦s de p¨¨rdues, pel tancament del Liceu i el Palau cada un. Museus com el MNAC i el Macba ¡ªque han perdut el 70% dels seus visitants¡ª han deixat d'ingressar al voltant de dos milions d'euros cada un. I el teatre ha hagut de cancel¡¤lar unes 5.300 funcions, cosa que suposa perdre 30,5 milions d'ingressos i gaireb¨¦ un mili¨® d'espectadors. Hi ha actors que s'han vist obligats a acudir a bancs d'aliments per poder subsistir.

A la cultura, que ha demostrat una gran voluntat per adaptar-se a les mesures restrictives del moment; amb continus canvis d'obertura i tancament i d'augment i disminuci¨® d'aforaments, a m¨¦s d'incorporar tot el necessari per garantir la seguretat dels p¨²blics i visitants, li ha sorpr¨¨s veure com en els debats celebrats entre els nou candidats a presidir la Generalitat a partir del 14 de febrer ni se'ls ha citat.

No ¨¦s estrany que el sector desconfi? de la pol¨ªtica. Per evitar nous tancaments per la pand¨¨mia el Parlament va declarar el 22 de setembre la cultura com a b¨¦ essencial; equiparant-la a l'educaci¨® i la sanitat, per¨° la declaraci¨® no va estar acompanyada d'un marc normatiu que la desenvolup¨¦s. Per aix¨°, al mes, el 29 d'octubre, el Procicat va obligar les sales de cinema i concerts, teatres i auditoris a baixar la persiana, mentre que museus, arxius, sales d'exposicions i galeries nom¨¦s podrien obrir al 33% del seu aforament i les biblioteques nom¨¦s podrien oferir el seu servei de pr¨¦stec. La cultura, malgrat la seva essencialitat, s'inclo?a dins d'¡°activitats de m¨¦s risc de transmissi¨®¡±.

Aquesta paradoxa l'ha viscut, com cap altre, l'¨¤mbit del llibre: el bon moment creatiu de les lletres en catal¨¤ (amb noves fornades d'autors notables i un prestigi reconegut en l'¨¤mbit de la traducci¨®) contrasta amb un sector industrial molt molest despr¨¦s de l'episodi de gener del tancament de les llibreries per les restriccions sanit¨¤ries en no considerar-se-les comer? b¨¤sic, malgrat la declaraci¨® d'essencialitat. Renaixia una perplexitat que ja es va donar al juliol, quan tampoc es van acceptar els formats de zones perimetrades amb mesures higi¨¨niques per al finalment nonat Sant Jordi d'estiu, que havia de servir per mitigar les p¨¨rdues del tradicional 23 d'abril.

Editors i autors aposten perqu¨¨ l'Administraci¨® actu? a partir d'ajuts concrets, com els que en els dos ¨²ltims anys s'han destinat al foment i traducci¨® d'obres d'assaig i, m¨¦s recentment, al c¨°mic, aix¨ª com a la compra d'exemplars per a biblioteques. De fons, el nou conseller haur¨¤ d'encarar un doble repte antic que la crisi del coronavirus ha fet emergir de manera dram¨¤tica i urgent: la digitalitzaci¨® de la cadena de llibre (especialment, de les llibreries) i la necessitat de dotar de m¨¦s musculatura un sector on es dona perillosament en exc¨¦s la microempresa. Informa Carles Geli.

Revisant els programes electorals, en l'¨²nic en qu¨¨ coincideixen les formacions ¨¦s en la necessitat d'augmentar els pressupostos destinats a la cultura per passar dels actuals 0,7% al 2% (Barcelona destina el 7% del seu pressupost) i aix¨ª aconseguir que els recursos per persona passin dels actuals 39 euros als 200 d'altres pa?sos de l'entorn (a Espanya en s¨®n 28).

Entre les reivindicacions del sector hi ha la necessitat d'una llei de mecenatge, dins dels marges que permetin les compet¨¨ncies de la Generalitat; un cens d'artistes i professionals per con¨¨ixer de forma exacta quantes persones viuen i treballen en la cultura catalana, una cosa que tamb¨¦ pot ajudar a lluitar contra la precarietat laboral del sector; una altra de les seves pand¨¨mies. Tamb¨¦ es reclama la rebaixa de l'IVA cultural fins al 4% i rebaixes per a impostos com l'IBI i l'IAE, a m¨¦s d'un bo cultural de 200 o 300 euros que garanteixi universalitzar la cultura i reactivar el consum cultural, tamb¨¦ per terra.

La gran esperan?a per a la cultura catalana per finan?ar-se (a m¨¦s de poder comptar amb els 20 milions promesos pel Ministeri de Cultura a Barcelona en concepte de capitalitat que aniran destinats a finan?ar museus i equipaments), ¨¦s aconseguir part dels 1.000 milions que la Uni¨® Europea destina a Fons Europeus per reactivar la cultura despr¨¦s de la pand¨¨mia.