L¡¯agonia del pop

Segur que recorden aquella pol¨¨mica: els ap¨°stols de la cultura gratu?ta intentaven fer callar els m¨²sics que protestaven obligant-los a centrar-se en les actuacions i que muntessin una paradeta per vendre samarretes i marxandatge. Segons els setci¨¨ncies, la salvaci¨® es trobava en el sector t¨¨xtil, mentre que la m¨²sica gravada s'havia de considerar material promocional, per regalar. El que ning¨² no podia concebre era un futur sense concerts.

Aix¨ª estem: aviat far¨¤ un any que estem sense m¨²sica en directe. I no tenim perspectives de millora. ?s cert, ¨¦s cert: hi ha concerts en streaming i se celebren recitals en ¡°petit comit¨¨¡±, per¨° no s¨®n solucions per a la m¨²sica que requereix interacci¨® social o gran audi¨¨ncia.

M¨¢s informaci¨®n

El virus no pot amb la m¨²sica, per¨° s¨ª amb l¡¯alegria

La m¨²sica, a punt del col¡¤lapse

Colau susp¨¨n el ¡®concert als balcons¡¯ despr¨¦s de les ren¨²ncies dels grups pel seu cost

Atenci¨®: se suggereix que l'espectador signi un document de ren¨²ncia a demandar el recinte o l'artista en cas que es contagi¨¦s entre la multitud

Mala ratxa per als festivals, encara que els seus responsables estiguin callats: mantenen la teoria que aviat tornaran a la normalitat mentre atresoren els ingressos dels abonaments pagats pels esdeveniments del 2020. Aquest coix¨ª econ¨°mic no est¨¤ a l'abast dels locals de mitj¨¤ o petit aforament. Quan s¡¯acabi aquest malson descobrirem que ha desaparegut bona part d'aquesta indispensable xarxa de respiradors.

Mentre arriba la immunitat de grup, no apareixen remeis m¨¤gics. La idea de ficar el p¨²blic en boles de pl¨¤stic, posada en pr¨¤ctica pels imaginatius Flaming Lips, planteja problemes log¨ªstics. El mateix passa amb el test als assistents abans d¡¯entrar al recinte. Tampoc sembla que s¡¯hagi d¡¯universalitzar el passaport sanitari. Atenci¨®: se suggereix que l'espectador signi un document de ren¨²ncia a demandar el recinte o l'artista en cas que es contagi¨¦s entre la multitud; no es tracta precisament del millor incentiu per a un ritual dionis¨ªac.

Tendim a centrar-nos en la crisi dels directes, per¨° l'impacte del coronavirus ha sigut brutal en altres ¨¤rees, com ara les discogr¨¤fiques, en estat de letargia, les botigues a punt de tancar, publicacions que s'evaporen. El pitjor de tot: la constataci¨® que el m¨®n no considera que el sector de la m¨²sica pop sigui essencial.

Ja n¡¯estem veient les conseq¨¹¨¨ncies. Bob Dylan, Neil Young i altres superestrelles venen els seus cat¨¤legs de can?ons, entre altres raons, per la sospita que, a curt termini, no tornaran a fer gira i, sens dubte, tindran un altre caixet. El poder en el negoci musical s'ha despla?at a plataformes com Spotify (i a les multinacionals que integren el seu accionariat). De sobte, s'ha deixat de discutir sobre la inequitat dels contractes o els excessos en la protecci¨® de la propietat intel¡¤lectual.

Quan la situaci¨® es calmi, el negoci de la m¨²sica intentar¨¤ conv¨¨ncer-nos que vivim en el millor dels mons possibles, amb els algoritmes de gegants de les comunicacions que decideixen per nosaltres. En comptes de simples concerts, pretendran vendre'ns ¡°experi¨¨ncies¡± amb preus estratosf¨¨rics a canvi de garanties higi¨¨niques i m¨¤xim confort.

En la gamma d'artistes disponibles, es potenciaran les figures cortesanes, disposades a qualsevol patrocini. Els nous fitxatges seran seleccionats pel big data. De retruc, s'enfonsar¨¤ l'abisme entre els divos milionaris i la massa prolet¨¤ria, creadors a temps parcial i practicants de g¨¨neres minoritaris. Si volem que el pop compleixi les seves premisses democr¨¤tiques, caldr¨¤ pensar a comen?ar de zero. I des de baix.