Entre exigir i actuar

S¨®n tantes les vegades que resultaria una feina ¨¤rdua, constant i persistent comptar les que es pronuncia di¨¤riament a Espanya la paraula democr¨¤cia. Tot i que limitessin les ocasions als protagonistes p¨²blics i als agents pol¨ªtics ens perdr¨ªem en el c¨°mput. S¨®n ells principalment qui m¨¦s s'entesten a posar-se-la a la boca i se la retreuen com a reclam o justificaci¨®, car¨¨ncia o orgull. Tanta ¨¦s la seva reincid¨¨ncia que m¨¦s d¡¯un podria explicar-s¡¯ho com a resultat d¡¯aplicar aquella frase popular que adverteix que es presumeix del que no es t¨¦. Un exercici inicial podria passar pel recompte en una sessi¨® qualsevol de control parlamentari al Govern els dimecres al mat¨ª al Congr¨¦s dels Diputats. Tots invoquen la democr¨¤cia, en abstracte, per¨° pocs s¡¯exigeixen actuar com a aut¨¨ntics dem¨°crates, que ¨¦s una cosa m¨¦s concreta. Fins i tot en aquell mateix recinte. ?s l¨°gic. Invocar surt gratis. Actuar ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil.

Ahir, sense anar m¨¦s lluny. Les paraules recents de Pablo Iglesias posant en dubte ¡°la situaci¨® de plena normalitat pol¨ªtica i democr¨¤tica¡± al pa¨ªs que ell mateix governa van provocar preguntes de l¡¯oposici¨® al president Pedro S¨¢nchez, que va replicar amb una resposta de manual. Es va emparar, a m¨¦s, en el r¨¤nquing de The Economist, que situa Espanya al n¨²mero 23 en la qualitat del sistema. Sembla obvi que, aspirant a ser els reis del mambo en gaireb¨¦ tot i lluir orgull patri¨°tic sempre, tamb¨¦ en aquest aspecte, una certa humilitat portaria a desitjar una nota millor. Exactament el que segons l¡¯Eurobar¨°metre publicat la setmana passada exigeix el 53% dels espanyols, que diuen que no estan satisfets amb el seu funcionament. Com que aquest resultat est¨¤ 12 punts percentuals per sobre de la mitjana comunit¨¤ria (41%), ¨¦s evident que alguna cosa falla. Tot i que sigui percepci¨®, que ¨¦s aquella impressi¨® que comuniquen els sentits. I el de la vista es va adonar all¨¤ mateix que arribat el torn de resposta del vicepresident al¡¤ludit, cap diputat socialista es va apuntar a l¡¯aplaudiment habitual deixant per a l¡¯eco de la Cambra la trista reverberaci¨® d¡¯uns aplaudiments a?llats. Era l¡¯en¨¨sima mostra de les dif¨ªcils relacions de parella que viuen els integrants de la coalici¨® de govern.

Victoria Camps va escriure en un dels seus llibres de refer¨¨ncia que la democr¨¤cia necessita una virtut: la confian?a. I no hi ha res que sembli indicar que els nostres pol¨ªtics se la disputin. Ni tan sols, de vegades, entre els d¡¯una mateixa formaci¨®. En sobren exemples. Sense aquest nexe imprescindible entre els nostres representants, no hauria de sorprendre¡¯ns que la ciutadania faci l'acusament de recepci¨® corresponent i l¡¯estengui a qui ha de donar exemple. I mentre els membres d¡¯un mateix Executiu s¡¯intercanvien greuges, deslleialtats i retrets, dif¨ªcilment poden generar l¡¯esperan?a que les coses puguin millorar.

?s el que tots els catalans veiem en la relaci¨® que mantenen ERC i Junts per Catalunya, tot i que ara, en temps de negociaci¨®, volen dissimular i garantir que no cometran els mateixos errors que han marcat els seus anys de desgovern. Sense cap mena de dubte ¨¦s impossible si la correcci¨® no ho ¨¦s per convicci¨® profunda m¨¦s que per conveni¨¨ncia conjuntural. I ¨¦s el que anir¨¤ planant tristament en qualsevol de les negociacions que es produeixin. Han tibat tots tant la corda de la desafecci¨® m¨²tua que ¨¦s ¨ªmprobe la feina de reeducaci¨® i incomptable el temps necessari perqu¨¨ doni resultats efectius. Si hi sumem l¡¯error de les negociacions signades, de les exclusions anunciades i de la viol¨¨ncia al carrer no sempre condemnada amb la contund¨¨ncia exigible i de vegades avalada per silencis c¨°mplices, ens queda un mostrari de valors l¨ªquids entre pobre i discutible.

Una gran democr¨¤cia ha de progressar o deixa de ser gran o democr¨¤cia. Ho va sentenciar un dels presidents nord-americans, Theodore Roosevelt, sobre el seu pa¨ªs fa m¨¦s d¡¯un segle. Avui sona gaireb¨¦ premonitori en veure el que va passar all¨¤ on s¡¯erigia el far que il¡¤lumina el m¨®n lliure. Prenguem-ne nota. I no per donar-li la ra¨® a qui descriu les faltes d¡¯un sistema millorable perqu¨¨ tampoc la seva formaci¨® actua acord amb el que reclama. Ni ell mateix amb algunes de les seves il¡¤lustrades provocacions. Tampoc en aix¨° hi ha tantes difer¨¨ncies amb la resta, per m¨¦s impulsora de determinada moral col¡¤lectiva que l¡¯esquerra sempre reclama per a ells i pret¨¦n superior nom¨¦s perqu¨¨ suposadament ¨¦s m¨¦s social, justa i noble. Algunes vegades, no la majoria, els governs progressistes han avan?at tant com van prometre per¨° no sempre han canviat tant com van anunciar en els compromisos que els van impulsar en el poder. Un cop all¨¤, tamb¨¦ es van oblidar d¡¯escoltar quan ja nom¨¦s vivien per decretar.

Massa fr¨¤gils han quedat aquells principis inq¨¹estionables no fa tant de temps. Aqu¨ª tenim la paradoxa de defensar la llibertat d¡¯expressi¨® amb actuacions tan violentes com preocupants. ?s all¨° antag¨°nic del que exigeixen, diuen, democr¨¤ticament.