¡®Vitals¡¯: mort i superviv¨¨ncia

Fer un reportatge d¡¯hores o dies en una instal¡¤laci¨® sanit¨¤ria per veure com es viu i es treballa contra la covid no ¨¦s not¨ªcia, per¨° la dimensi¨® del drama fa que un nou documental sobre la mat¨¨ria, si est¨¤ ben fet, no entri en el d¨¦j¨¤-vu. Ho dic a prop¨°sit de Vitals (HBO), tres espl¨¨ndids episodis de cinquanta minuts dirigits per F¨¨lix Colomer amb producci¨® d¡¯El Terrat (Mediapro) i Forest Film Studios.

Amb Mentre aplaud¨ªem (TV3, dos cap¨ªtols de 55 minuts) vam con¨¨ixer els interiors de l¡¯hospital de la Vall d¡¯Hebron. Amb Quatre gats (TV3, un cap¨ªtol de 45 minuts) vam passar una nit a l¡¯UCI del Cl¨ªnic... per esmentar dos treballs anteriors. Vitals escorcolla els neguits professionals, la solitud dels malalts, l¡¯ang¨²nia de les fam¨ªlies... el que es va viure durant la primera onada, quan encara no se sabia gaire res sobre el coronavirus nouvingut. Aquesta vegada, el centre hospitalari ¨¦s el Taul¨ª de Sabadell.

Colomer ha prescindit de dos recursos que faciliten molt la feina: la narraci¨® externa i la inserci¨® d¡¯entrevistes. Ho fia tot a una treballada narraci¨® sense crosses, aparentment lleugera, per¨° que va suposar 200 hores de gravaci¨® i un excel¡¤lent treball de muntatge. Era important no ser invasius, va explicar Colomer en aquest diari a Toni Polo. No conec precedents comparables.

Indubtablement un documental d¡¯aquesta mena necessita la complicitat absoluta dels seus protagonistes: els treballadors sanitaris, els malalts i les seves fam¨ªlies. Bona part del documental es va rodar a l¡¯interior de l¡¯hospital, per¨° les imatges de les infermeres a casa, per exemple, ajuden molt a comprendre la dimensi¨® del seu esfor? i com dif¨ªcilment es pot verbalitzar de manera plena. I que en la seva feina tan imprescindible ¨¦s la compet¨¨ncia professional com la tendresa amb uns malalts condemnats a l¡¯a?llament i la soledat.

El documental no estalvia, i fa ben fet, un episodi de queixa sobre un suposat mal diagn¨°stic. L¡¯error, i m¨¦s en aquelles circumst¨¤ncies, resultava inevitable, i aquest apunt dona m¨¦s credibilitat als episodis de dedicaci¨® absoluta dels sanitaris, a les escenes d¡¯¨¨xit. Un ¨¨xit que conviu amb les vegades en qu¨¨ el desenlla? no pot ser altra cosa que fatal. Sense saber-ho, els sanitaris que veiem al documental segueixen aquella idea de Sergio del Molino (La piel): la fatalitat no necessita consol, solament companyia i algun acudit.

Particularment valenta ¨¦s la conformitat dels contagiats, internats en situacions extremes, a ensenyar la seva enorme vulnerabilitat, la fragilitat, tantes vegades mortal, que causa la covid. ?s una exposici¨® molt generosa d¡¯una intimitat ennegrida per la malaltia, i ho fan sense cap recan?a a mostrar les emocions, un higi¨¨nic desvergonyiment que comunica molta saviesa sobre la vida i els seus peatges. Taul¨ª ¨¦s com un territori del regne dels malalts. Com deia Susan Sontag, tots tenim una doble ciutadania: la del regne dels sans i la del regne dels malalts. Volem estar en el primer, per¨° tots, tard o d¡¯hora, viatgem a l¡¯altre lloc. I aquesta altruista acci¨® de mostrar-se per part del malalt ¨¦s doblement important en la covid, perqu¨¨ el patiment als hospitals ¨¦s invisible llevat pels professionals que hi treballen. Invisible, per¨° dram¨¤ticament imaginable, tamb¨¦ per a la fam¨ªlia que no el pot visitar.

Colomer fa una aproximaci¨® honesta, sense estad¨ªstiques, excepcional, afectuosa (no podia ser d¡¯altra manera), a una triada colla de personatges que ens representen a tots. I a la darrera escena es permet una llic¨¨ncia a la duresa d¡¯aquesta hist¨°ria: la felicitat dels supervivents.