Desconfinar la llibertat d¡¯expressi¨®

La condemna, detenci¨® i empresonament del raper Pablo Has¨¦l ha posat de relleu, una vegada m¨¦s, el problema que t¨¦ Espanya amb la llibertat d¡¯expressi¨®. Aquesta ¨¦s una pe?a articular de la democr¨¤cia, barem de la seva qualitat, i protegir-la ¨¦s obligaci¨® primordial de les institucions. Si el Govern d¡¯esquerres no ¨¦s capa? de canviar les in¨¨rcies dels ¨²ltims anys, acabarem enfilant el pat¨¨tic dest¨ª de les democr¨¤cies il¡¤liberals de l¡¯Est.

El poder, per naturalesa, tendeix sempre a creure que es parla massa i a pensar que si acomoda l¡¯espai del que es pot dir se li facilitar¨¤ el cam¨ª, per¨° precisament perqu¨¨ sabem el que els demana el cos als poderosos, cal treballar perqu¨¨ no es perpetu?n les pol¨ªtiques restrictives. La hist¨°ria pesa i en un pa¨ªs que ve d¡¯una tradici¨® autorit¨¤ria, amb una ombra allargada que continua planant sobre determinats sectors socials i institucionals (el mapa electoral de Vox ¨¦s molt il¡¤lustratiu en aquest sentit) sembla que ¨¦s dif¨ªcil que s¡¯entengui que els l¨ªmits a la llibertat d¡¯expressi¨® han de ser m¨ªnims i que tota restricci¨® acaba fent gangrena. Els anys de govern del PP han complicat el problema. Amb la coartada del terrorisme i amb tab¨²s com la p¨¤tria i la corona, la legislaci¨® s¡¯ha anat radicalitzant, fins a arribar a l¡¯absurd del delicte subjectiu que castiga amb pres¨® ¡°ep¨ªtets, qualificatius o expressions que contenen un missatge d¡¯odi que es transmet de manera gen¨¨rica¡±.

El cas de Pablo Has¨¦l ha coincidit amb la irrupci¨® en escena d¡¯Isabel Medina, convertida en figura estel¡¤lar d¡¯un omin¨®s acte d¡¯homenatge a la Divisi¨®n Azul, en el qual es va autoproclamar feixista i va concloure la seva arenga amb la terror¨ªfica consigna: ¡°El jueu ¨¦s culpable¡±. Alguns demanen que hi intervingui la Just¨ªcia, tot i que amb cert escepticisme, perqu¨¨ les actuacions en aquesta mat¨¨ria acostumen a estar decantades, i l¡¯extrema dreta sovint a sortir-ne impune. ?s dif¨ªcil construir una frase m¨¦s abominable que la d¡¯Isabel Medina. Em sembla una barbaritat que Pablo Has¨¦l hagi estat condemnat a pres¨® per les coses que ha cantat i, per tant, cal fer tot el possible perqu¨¨ surti ara mateix. I ho dic sense cap simpatia per les paraules del raper, sovint contaminades d¡¯una inquietant tirada cap a la viol¨¨ncia. Per¨° al mateix temps, tot i el f¨¤stic que em provoca la senyora Medina, tampoc m¡¯agradaria que l¡¯enviessin a la pres¨® pel que ha dit (una altra cosa seria pel que pugui fer).

Limitar la llibertat d¡¯expressi¨® no ajuda a resoldre els problemes i en canvi pot servir per construir sinistres figures d¡¯herois, que en alguns casos, com Medina, no ho seran de la llibertat sin¨® del mal. Que cadasc¨² digui les barbaritats que vulgui ¨¦s garantia que tots puguem dir el que vulguem. La democr¨¤cia representa exactament el contrari de qualsevol r¨¨gim autoritari: qualsevol ciutad¨¤ es pot expressar lliurement. La negaci¨® de la paraula, la condemna de qui discrepa (a l¡¯estil Navalni), estan contraindicades. A l¡¯extrema dreta cal combatre-la, no establir-hi complicitats (com fa la dreta espanyola), ni prohibir-la. I, en tot el que sigui possible, ignorar-la. ?s la fortalesa de la cultura democr¨¤tica la que ens salvar¨¤ i passa per la llibertat d¡¯expressi¨®. I per aix¨° ¨¦s urgent liberalitzar la legislaci¨® espanyola.

Un cantant entrant a la pres¨® per la lletra de les seves can?ons no ¨¦s precisament un bon missatge que la just¨ªcia espanyola dona al m¨®n. Hem aplicat la llei, diuen. Doncs que es canvi? ja. Qualsevol dret t¨¦ els seus l¨ªmits en els drets dels altres. Hi ha mecanismes legals suficients perqu¨¨ les persones que es puguin sentir afectades per les paraules d¡¯alg¨² altre actu?n en defensa dels seus interessos. Les paraules pronunciades, com tot acte social, tenen efectes i ¨¦s sobre aquests que, si ¨¦s necessari, caldr¨¤ actuar. Prohibir la paraula ¨¦s donar per descomptats els efectes que es produeixin, reduint un dret fonamental dels ciutadans.

Quan Sartre va ser acusat per distribuir la il¡¤legalitzada ¡°Cause du peuple¡±, el general De Gaulle el va exculpar dient: ¡°No es pot condemnar Voltaire¡±. Ni Voltaire, ni els militants que compartien pac¨ªfica protesta amb Sartre, la llibertat d¡¯expressi¨® ¨¦s un dret de tots, no ¨¦s un privilegi dels savis de la naci¨®. El Govern d¡¯esquerres no pot dilatar m¨¦s el seu comprom¨ªs de canviar les lleis en mat¨¨ria de llibertat d¡¯expressi¨®.