Joan Mir¨®, l¡¯avi transgressor
La Fundaci¨® Barri¨¦ desgrana a la Corunya les dues ¨²ltimes d¨¨cades de l¡¯artista i se submergeix en el seu peculiar proc¨¦s creatiu
En un Nadal de principis dels setanta, mentre feia el pessebre a la seva casa familiar de Mallorca, l'avi Joan Mir¨® es va posar a la butxaca una de les peces. La que va triar la m¨¤ de l'artista va ser un gall dindi de cer¨¤mica acolorida que s'utilitza tradicionalment com a pessebre en els naixements mallorquins. Passat el temps, aquella au de corral de 10 cent¨ªmetres es va convertir en un cap de dona de bronze i dos metres d'altura. ¡°El meu avi sabia transformar els objectes amb ¨¤nima magn¨¨tica¡±, rememora mig segle despr¨¦s Joan Punyet Mir¨® (Palma, 1968), que de petit va presenciar aquella escena nadalenca de la qual va n¨¦ixer el 1974 l'escultura Cap de dona.
Aquest record infantil de Punyet ha inspirat un espai in¨¨dit que es pot visitar des de dissabte a la Corunya. La Fundaci¨® Barri¨¦ ha obert a la seva seu de la Corunya l'exposici¨® Mir¨®. Una col¡¤lecci¨®, que inclou una sala en la qual es revelen tots els passos que va fer el geni de Mir¨® per il¡¤luminar Cap de dona, des del gall dindi de cer¨¤mica, passant pels dibuixos preparatoris i els esbossos en guix, i arribant a l'escultura final. Al voltant d'aquest espai que desgrana el seu proc¨¦s creatiu pengen 47 quadres que el pintor, escultor, gravador i ceramista mort el 1983 als 90 anys va crear en les dues ¨²ltimes d¨¨cades de la seva vida, la immensa majoria procedents de l'Espai Mir¨® de la Fundaci¨® Mapfre a Madrid.
Punyet Mir¨®, responsable de l'entitat Successi¨® Mir¨®, que administra les creacions de l'artista catal¨¤, creu que aquesta figura del pessebre familiar que va acabar convertida en art de projecci¨® universal reflecteix b¨¦ el do del seu avi per ¡°crear vincles d'acci¨® po¨¨tica¡± amb els objectes que l'atreien. Podien ser pedres i petxines que recollia durant els seus passejos per Mallorca, un os o una simple ametlla. Els dipositava al seu taller i, en cert moment i d'alguna manera, acabaven incrustats en una de les seves obres.
A trav¨¦s dels quadres exposats a la Barri¨¦ els visitants podran descobrir un Mir¨® ¡°madur, que va experimentar amb molt¨ªssims materials i que va aconseguir un gran moment de llibertat quan tenia entre 60 i 70 anys¡±, afirma el net de l'artista. Aquella etapa va ser per a Mir¨® especialment ¡°transgressora i revolucion¨¤ria gr¨¤cies a la poesia¡±.
El seu ¨²ltim per¨ªode ¨¦s el menys conegut i nom¨¦s recentment ha comen?at a atreure l'atenci¨® de la cr¨ªtica, apunten els responsables de la Fundaci¨® Barri¨¦. A qui ha estat un dels artistes m¨¦s influents del segle XX l'edat no li va impedir renovar-se, tot el contrari. A partir del 1960, amb gaireb¨¦ 70 anys, el geni consagrat es va llan?ar a investigar nous materials i es va deixar portar per la intu?ci¨® ¡°sense cap por de les cr¨ªtiques negatives¡±, explica el seu net. Les obres que s'exposen a la Barri¨¦ brollen sobre un llen? esquin?at, una arpillera, un cartr¨® o una tauleta. S¨®n fruit d'una ¨¨poca m¨¦s introspectiva, d'una mena de reflexi¨® sobre tota la seva traject¨°ria.
La mostra est¨¤ dividida en diversos apartats que recorren les tem¨¤tiques que m¨¦s van interessar a Mir¨® des dels seus inicis i que en les seves ¨²ltimes d¨¨cades tamb¨¦ van estar presents, encara que amb variacions. A Dones, ocells, estrelles, per exemple, aquests motius s¨®n un pretext per explorar la gestualitat en la pintura, alternant els tra?os gruixuts amb els arabescos, les corbes i el doll de gotes que deixa l'acr¨ªlic sobre la tela. I les criatures estranyes que poblen l'apartat de Caps il¡¤lustren la depuraci¨® que va emprendre l'artista a partir dels anys seixanta.
L'exposici¨® reserva un lloc aix¨ª mateix per als seus crims pict¨°rics, aquests que Mir¨® va perpetrar despr¨¦s de proclamar p¨²blicament el seu desig d'¡°assassinar la pintura¡±. L'exposici¨® de la Barri¨¦ inclou quatre de les deu obres amb les quals l'artista va perseguir la seva pr¨°pia met¨¤fora. Es tracta de quadres d'autors desconeguts trobats en mercats sobre els quals ell va intervenir amb el seu estil pict¨°ric inconfusible.
Algunes de les obres que s'exposaran a la Corunya amb entrada gratu?ta fins al 16 de maig tenen un codi QR a trav¨¦s del qual es connecta virtualment amb el net de l'artista. Punyet Mir¨® exerceix de guia d'excepci¨® en uns v¨ªdeos de curta durada en els quals explica als visitant el significat i import¨¤ncia del quadre que tenen davant els ulls.
Mir¨® va ser ¡°un provocador nat¡±, recorda el seu net. Despr¨¦s de la seva mort el 1983, Punyet Mir¨® va recopilar an¨¨cdotes sobre la intensa vida del seu avi recorrent les foneries amb les quals havia treballat per donar forma a les seves obres. En una d'elles, els operaris li van explicar que va haver-hi un dia del 1974 en el qual l'artista va apar¨¨ixer en Rolls Royce i amb un vestit fet a mida. Venia a revelar-los els detalls de la seva propera escultura. Per al seu desconcert, va treure de la butxaca un gall dindi de cer¨¤mica.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.