Una ling¨¹ista a la captura del criminal

Sheila Queralt (Balaguer, 32 anys) t¨¦ una professi¨® tan important com poc coneguda i infrautilitzada. La ling¨¹ista forense sovint fa broma amb el que li costa explicar-ho i per aix¨° comen?a el seu nou llibre, Atrapados por la lengua (Larousse), amb una confessi¨® per eliminar els malentesos i estigmes que de vegades implica la seva feina. ¡°Jo no diria que la meva professi¨® est¨¤ mal vista (de fet, en l'¨¤mbit acad¨¨mic ¨¦s una disciplina amb prestigi), sin¨® que simplement ha estat poc visible. La ling¨¹¨ªstica forense ¨¦s una disciplina molt desconeguda pel p¨²blic en general i tamb¨¦ pels agents judicials, encara que sens dubte ¨¦s una disciplina forense emergent que cada vegada est¨¤ m¨¦s present en els procediments judicials¡±, comenta a EL PA?S per correu electr¨°nic.

Queralt, fundadora i directora de SQ-Ling¨¹istas Forenses, no parla dels casos sobre els quals t¨¦ cl¨¤usules de confidencialitat, per¨° aix¨° no impedeix que el llibre sigui una finestra oberta a un m¨®n apassionant i ben explicat. No hi ha grans par¨¤grafs en les explicacions de Queralt, directa en les respostes i ¨¤gil en el discurs. Reconeix que t¨¦ conflictes ¨¨tics, per¨° tamb¨¦ la recepta per seguir.

Pregunta. Quin de tots els casos ¨¦s el que m¨¦s ens revela des d'un punt de vista ling¨¹¨ªstic?

Resposta. Em resulta extremadament complex escollir un ¨²nic cas. No obstant aix¨°, un cas en el qual s'observen diferents informacions ling¨¹¨ªstiques ¨¦s el de l'assassinat d'?ngel Prieto (2017). El material d'an¨¤lisi va ser una trucada d'auxili an¨°nima des d'una cabina telef¨°nica en la qual s'alertava de l'exist¨¨ncia de dues persones grans ferides a casa seva i que necessitaven assist¨¨ncia m¨¨dica. Una vegada els agents van arribar al domicili, es van trobar l'home mort. Els ling¨¹istes forenses van analitzar aquesta trucada de sis minuts de durada i van poder determinar el sexe, l'origen, l'edat, la professi¨® i fins i tot fer una hip¨°tesi sobre el nivell d'implicaci¨® en els fets de l'autor de la trucada an¨°nima. A m¨¦s, despr¨¦s de la detenci¨® del sospit¨®s, l'an¨¤lisi de comparaci¨® de veu va determinar que hi havia una alta probabilitat que el sospit¨®s fos l'autor de la trucada an¨°nima.

P. ?s el crim d'Unabomber el moment fundacional de la disciplina en la seva aplicaci¨® criminal?

R. No, per¨° s¨ª que ¨¦s el m¨¦s fam¨®s i un dels primers. El cas fundacional ¨¦s el que es recull a The Evans Statements (1968). En aquest cas, un ling¨¹ista va poder demostrar la innoc¨¨ncia d'una persona condemnada a mort per l'assassinat de la seva dona i filla. L'an¨¤lisi ling¨¹¨ªstica va revelar que les declaracions de l'acusat per les quals havia estat executat havien estat manipulades pels agents policials.

P. En el cas del Mad Bomber i James A. Brussel, com passa despr¨¦s tamb¨¦ amb Roger Shuy el 1979, es fa una demostraci¨® espectacular que equipara el ling¨¹ista amb un heroi de ficci¨®, tot intu?ci¨® i intel¡¤lig¨¨ncia, com Dupin o Holmes. Sent alguna cosa semblant en l'acompliment de la seva professi¨®?

R. Realment, en aquests casos no hi ha una intu?ci¨® o un pressentiment, sin¨® un proc¨¦s d'inducci¨®. L'an¨¤lisi sistem¨¤tica dels trets ling¨¹¨ªstics presents o absents en una mostra ens permet extreure conclusions objectives sobre els trets socioling¨¹¨ªstics m¨¦s probables de l'autor d'un an¨°nim. Aquestes conclusions es basen en teories i investigacions cient¨ªfiques pr¨¨vies que ens permeten determinar els patrons ling¨¹¨ªstics que s¨®n esperables en determinades comunitats de parla segmentades per perfil geogr¨¤fic, llengua materna, nivell educatiu, etc.

P. En l'apartat de fake news i deepfakes es parla de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial. Qu¨¨ pot fer un ling¨¹ista contra la m¨¤quina?

R. Els cient¨ªfics forenses anem a la captura dels ciberdelinq¨¹ents. El que fem els ling¨¹istes forenses en casos de fake news o de deepfakes ¨¦s analitzar els enregistraments manipulats amb finalitats malicioses per determinar si s'observen alteracions que puguin indicar que el discurs ha estat falsificat.

P. Em fascina el cas de l'Assass¨ª del Zod¨ªac, per¨° ho resol en poc m¨¦s d'una p¨¤gina. No li va voler donar m¨¦s espai? O estic equivocat i no era tan important des del punt de vista ling¨¹¨ªstic?

R. S¨ª, per descomptat que la ling¨¹¨ªstica forense va ser molt important en el cas de l'Assass¨ª del Zod¨ªac, per¨° en el cas del llibre vaig voler destacar la rellev¨¤ncia de la tasca del ling¨¹ista forense per il¡¤lustrar la capacitat de detectar la voluntat d'un autor de disfressar la manera d'escriure per amagar la seva identitat. En aquest cas, el ling¨¹ista forense va poder determinar que el Zod¨ªac modificava conscientment la seva manera d'escriure introduint errors per¨° no era consistent i aix¨° va permetre concloure que es tractava de canvis voluntaris. El ling¨¹ista forense tamb¨¦ va contribuir a descartar el principal sospit¨®s, Arthur Leigh Allen.

P. D'entre tots els casos, un altre dels meus preferits de tots els temps ¨¦s el de l'Esbudellador de Yorkshire. Com han demostrat diferents investigacions period¨ªstiques, true crimes i altres treballs, la investigaci¨® va ser un desastre i, tamb¨¦, pel que explica en el seu llibre, una oportunitat perduda des del punt de vista ling¨¹¨ªstic. Es podria haver detingut abans aquest assass¨ª en s¨¨rie si s'hagu¨¦s fet cas i s'hagu¨¦s utilitzat de manera m¨¦s intensiva els experts en ling¨¹¨ªstica?

R. Segurament, encara que sempre ¨¦s m¨¦s f¨¤cil jutjar des de la dist¨¤ncia i el temps. El que s¨ª que ¨¦s innegable ¨¦s que la ling¨¹¨ªstica forense s'hauria d'entendre com una ci¨¨ncia forense m¨¦s en una investigaci¨® i que, a m¨¦s, ha demostrat el seu gran potencial per desemmascarar assassins en s¨¨rie, ciberdelinq¨¹ents i fins i tot terroristes.

P. Resulta molt interessant el cas del ling¨¹ista computacional Patrick Juola i com va desemmascarar Robert Galbraith, en realitat J. K. Rowling. Ella va ser una mica maldestre a l'hora d'amagar-se o ell va ser molt h¨¤bil? El cas em suscita una reflexi¨®. ?s un exercici brillant, per¨° no hauria estat millor deixar-la tranquil¡¤la? No tenia dret a amagar-se darrere del pseud¨°nim?

R. S¨ª, la veritat ¨¦s que moltes vegades tenim conflictes ¨¨tics i en aquests casos per a mi ¨¦s important separar l'¨¨tica professional de la personal. En aquest cas, el ling¨¹ista va actuar de manera professional: se li va sol¡¤licitar una an¨¤lisi ling¨¹¨ªstica, va fer l'an¨¤lisi de forma objectiva i va extreure les seves conclusions cient¨ªfiques. ?s veritat que s'hauria de respectar el dret a escriure sota pseud¨°nim, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que una autora d'aquest nivell ¨¦s dif¨ªcil que no fos descoberta tard o d'hora. T¨¦ un estil molt particular i f¨¤cilment reconeixible. Com que no era un cas judicialitzat, ella es podria haver mantingut en l'anonimat i no recon¨¨ixer-ho.

P. Quins l¨ªmits morals tenen en la seva feina? Es troben sovint davant de conflictes ¨¨tics?

R. Personalment, no acostumo a atendre enc¨¤rrecs de casos que no estiguin judicialitzats, en aquell moment o m¨¦s endavant. No obstant aix¨°, hem de tenir present que de vegades el treball dels experts forenses posa a prova la nostra moral i ¨¨tica. Jo mateixa he fet dict¨¤mens ling¨¹¨ªstics en els quals, segons la meva ¨¨tica personal, no em sentia representada, per¨° els vaig dur a terme segons la meva ¨¨tica professional, llan?ant an¨¤lisis objectives i rigoroses i deixant que la just¨ªcia fes la seva feina.