Dues novel¡¤les, la mateixa novel¡¤la

Frank Bolton ¨¦s un veter¨¤ de la guerra de Corea. Torna a casa amb una m¨¤ de ferro (en lloc de la de carn, amputada despr¨¦s de rebre greus ferides) per trobar-se una fam¨ªlia (rica i aficionada als cotxes) en hores baixes: un pare esfondrat per la impot¨¨ncia i les xacres, un germ¨¤ mort i una cunyada i una mare perdudes en unes vides sense al¡¤licient. Frank pateix uns terribles malsons posttraum¨¤tics i, per si no n¡¯hi hagu¨¦s prou, t¨¦ un problema delicat: alg¨² est¨¤ matant les seves antigues amants (i desfigurant-los el rostre, el sexe i el pit amb un ferro de marcar bestiar).

Fins aqu¨ª el que es pot explicar de l¡¯argument de No te n¡¯escapes sense esbudellar el llibre. ?I no ¨¦s precisament aquest el problema de ressenyar una novel¡¤la de g¨¨nere negre? Aquesta classe de llibres sembla que s¡¯ho juguen tot en el pla del relat, amb prou feines tenen alguna cosa m¨¦s que una mica d¡¯atmosfera, un grapat de trets psicol¨°gics, alguna descripci¨® passatgera, la sentor de l¡¯escena del crim... i la resta ¨¦s el joc de pistes i claus, de les quals el lector pot gaudir, per¨° sobre les quals el cr¨ªtic cal que sigui discret. No hi ha una visi¨® del m¨®n innovadora, no troben formes inesperades, psicologies audaces, tot ha d¡¯ajustar-se al g¨¨nere... De qu¨¨ escriurem, llavors?

Una novel¡¤la de g¨¨nere requereix pocs elements per funcionar, per¨° hi ha un indispensable: l¡¯autor. I vet aqu¨ª que a Boris Vian (Ville d¡¯Avray, 1920) el va sorprendre la mort a Par¨ªs el 23 de juny de 1959 quan nom¨¦s havia escrit quatre cap¨ªtols de No te n¡¯escapes. Si el lector t¨¦ entre les mans una novel¡¤la completa ¨¦s perqu¨¨ l¡¯Oulipo (moviment d¡¯experimentaci¨® liter¨¤ria) ha completat els dos ter?os de relat que faltaven.

Aqu¨ª s¡¯obren perspectives d¡¯all¨° m¨¦s interessants. Potser la classe de novel¡¤la m¨¦s auda? ¨¦s aquella que a mig cam¨ª altera les expectatives que ella mateixa havia sembrat per transformar-se en una altra cosa. ?s un g¨¨nere complicat, i rar, delicat i fascinant, que afalaga el cr¨ªtic, perqu¨¨ li proporciona alguna cosa per explicar, per fi pot sentir-se ¨²til.

?No ¨¦s una oportunitat immillorable l¡¯autoria a quatre mans (i ja no diguem si dues d¡¯elles pertanyen a una entitat m¨²ltiple) per transformar una novel¡¤la negra ja llan?ada en una ambici¨® superior? Doncs b¨¦, encara que s¡¯aprecien algunes alteracions que milloren el conjunt (la sexualitat de dibuix animat de Vian es converteix en un laberint t¨¨rbol, la tallant atmosfera en una sensibilitat m¨¦s sucosa, i s¡¯incrementen i s¡¯expliciten les den¨²ncies contra els excessos b¨¨l¡¤lics organitzats des del poder), l¡¯oportunitat, en realitat, es desaprofita. S¡¯incorporen algunes de les t¨¨cniques voc¨¤liques i de collage de l¡¯Oulipo, per¨° la novel¡¤la negra es queda igual de negra.

Es tracta, per¨°, d¡¯una decepci¨® menor, i en la mesura que les expectatives frustrades se les havia fet un mateix, a Oulipo no se¡¯ls pot retreure res. El treball del moviment d¡¯experimentaci¨® liter¨¤ria ¨¦s de sutura i anivellament (al qual contribueix la labor impecable en la traducci¨® d¡¯Adri¨¤ Pujol Cruells, bon coneixedor tant de Vian com de l¡¯Oulipo, i que deixa la seva marca personal en un sonor ¡°collonar¡± que despertar¨¤ el riure dels entesos) i el resultat, una novel¡¤la negra gaudible, amb les seves femmes fatals, la seva vaga irrealitat de telefilm nord-americ¨¤, el seu sadisme cartesi¨¤ i la seva resoluci¨® fins a un cert punt sorprenent.

No te n¡¯escapes, doncs, acaba essent un xarrup curt i intens d¡¯un licor dol? i una mica malici¨®s, ideal per llegir durant una tarda d¡¯hivern.