La temptaci¨® Macron

En la pol¨ªtica democr¨¤tica la intu?ci¨® i la paraula han estat determinants en la configuraci¨® dels lideratges. Sens dubte, la realitat ¨¦s molt m¨¦s exigent que les idees amb les quals un arriba al poder, per¨° el que dona rellev¨¤ncia a un dirigent pol¨ªtic ¨¦s la capacitat de transmetre confian?a, ¨¦s a dir, de tenir prou solidesa i sentit de l'orientaci¨® per avan?ar entre els obstacles sense perdre el nord. Aix¨° exigeix cultura pol¨ªtica per¨° sobretot una peculiar habilitat per manejar els mecanismes del poder sense deixar-se atrapar del tot. En els ¨²ltims temps, no obstant aix¨°, immersos en el m¨®n de la comunicaci¨® digital i amb els assessors de comunicaci¨® manufacturant missatges i determinant targets, l'univers pol¨ªtic apareix cada vegada m¨¦s ple d'apostes ef¨ªmeres que en arribar al poder no triguen a esvair-se en l'aire. Aquesta frivolitzaci¨® de la pol¨ªtica provoca respostes reactives en forma de discursos forts i excloents que busquen la legitimaci¨® apel¡¤lant a principis transcendentals.

El president S¨¢nchez ¨¦s un pol¨ªtic actual perqu¨¨ conjuga una descaradura amable amb una certa intu?ci¨®, que li ha perm¨¨s sortir guanyador d'apostes arriscades, i tamb¨¦ un alt grau de versatilitat per moure's en un espai ideol¨°gic ampli. Ning¨² donava un duro per ell quan l'aparell del PSOE el va descavalcar el 2016 i, no obstant aix¨°, va muntar sobre el malestar de la milit¨¤ncia i va derrotar Susana D¨ªaz, la candidata dels barons del partit, i va aconseguir el comandament. I tampoc entrava en els c¨¤lculs que dos anys despr¨¦s seria capa? de descavalcar Mariano Rajoy amb una moci¨® de censura. Una vegada es va veure ja en el cam¨ª de la porpra suprema va exhibir la seva presumpci¨® de polival¨¨ncia, que li va costar una repetici¨® electoral fins a arribar a l'actual govern de coalici¨®. Semblava que amb aix¨° es donava ja per assentat al territori de l'esquerra i, no obstant aix¨°, no ha deixat mai de mirar a la dreta, pel que pogu¨¦s passar.

El xoc inesperat de la pand¨¨mia ha marcat una aturada quan el Govern encara s'estava instal¡¤lant i la dreta descol¡¤locada intentava resituar-se. La dreta va caure en la temptaci¨® de jugar amb els morts, i S¨¢nchez ho va capitalitzar, fins que els seus adversaris se'n van adonar i van abaixar el to. Ara, quan a poc a poc sembla que s'obren les expectatives de futur, torna el joc t¨¤ctic. Est¨¤ provat que a S¨¢nchez no li agrada estar-se quiet. I tot i que la coalici¨® aguanta molt millor del que calia esperar, el president se sent c¨°mode en un joc de retrets controlat, que ell mateix alimenta amb les seves ambig¨¹itats. La consolidaci¨® de Vox ¨Crefor?ada pel resultat en les eleccions catalanes¨C podria tenir com a efecte indirecte que Pedro S¨¢nchez entr¨¦s per la via de la temptaci¨® macronista. I alguns gestos recents donen motiu per pensar-ho.

Despr¨¦s del 14-F la dreta ja viu directament en el desconcert. El futur de Ciutadans ¨¦s tan precari que ara mateix se'l situa entre la incorporaci¨® al PP i la irrellev¨¤ncia. El PP ¨Camb el desastre catal¨¤ i el carrusel judicial de la corrupci¨®¨C va de tr¨¤ngol en tr¨¤ngol, amb Vox collant-los en la mesura en qu¨¨ ha vist que no ¨¦s impossible conquerir el lideratge de la dreta. De manera que els ulls de S¨¢nchez brillen amb la consigna que va portar Macron a la presid¨¨ncia en un temps fulminant: ¡°d'esquerres i de dretes alhora¡±, molt pr¨°pia en uns temps en qu¨¨ el factor identitari desdibuixa l'ideol¨°gic. Una operaci¨® de risc, perqu¨¨ el PSOE ¨¦s formalment reconegut com el primer partit de l'esquerra i no queda clar que tots els seus votants el seguissin en l'aventura. Per¨° la temptaci¨® ja hi ¨¦s: un PSOE d'ampli espectre, amb una dreta dividida i una esquerra empetitida. Ast¨²cia estrat¨¨gica o p¨¨rdua del sentit de la realitat?

Costa entendre que tenint ara una majoria relativament consolidada, que dif¨ªcilment podr¨¤ ser assetjada a curt termini per una dreta fragmentada, es puguin c¨®rrer riscos que poden ser una trampa. Una aventura que podria sortir cara al pa¨ªs i aqu¨ª no tenim ni un sistema electoral ni una tradici¨® de desestiment republic¨¤ per aturar l'extrema dreta. Per¨° el que distingeix el poder ¨¦s l'arbitrarietat. I a m¨¦s de mantenir els seus socis en suspens, els equilibris de S¨¢nchez poden ser una manera de defugir, en nom de la falta de consens, la responsabilitat que li correspon en aquest moment: reformar, reformar i reformar.