Realisme m¨¤gic a la catalana

Si Dante Alighieri troba la inscripci¨® ¡°Deixeu tota esperan?a, els que hi entreu¡± a la porta de l'infern de la Com¨¨dia, hauran d'abandonar tota l¨°gica i ra¨® els que s'endinsin en Bromistes, tramposos i mentiders (Mals Herbes), una sorprenent antologia de relats en catal¨¤ sustentats en el realisme m¨¤gic i compresos en unes no menys xocants dates de 1923 a 1945, 44 anys abans de Cien a?os de soledad, de Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, tret de sortida oficial del g¨¨nere.

Apel¡¤les Mestres (amb un relat de 1928), Pere Calders (1936), Francesc Trabal (1938), Salvador Espriu (1935) i Joan Oliver (1945) s¨®n alguns de la dotzena d'autors d'una selecci¨® que t¨¦ el seu ¡°truc¡± en dos noms: l'itali¨¤ Massimo Bontempelli, que va posar una de les primeres pedres liter¨¤ries del realisme m¨¤gic, i Ramon Vinyes, el ¡°savi catal¨¤¡± que Gabo citava a la seva novel¡¤la i que va fer de pont del g¨¨nere entre Europa i la Col¨°mbia dels anys 60. Aquesta ¨¦s la tesi de Ramon Mas, cofundador del segell Mals Herbes i autor del pr¨°leg de Bromistes...

Realisme m¨¤gic i lletres catalanes no ¨¦s una associaci¨® tan an¨°mala perqu¨¨ algunes ¡°llegendes, can?ons i contes populars recollits per Joan Amades i Apel¡¤les Mestres ja mostren un gust per les ocurr¨¨ncies esbojarrades i l'absurd que casa molt b¨¦ amb aquesta mena de literatura, hi ha un tarann¨¤ popular propici¡±, assegura Mas a aquest diari. Potser per aix¨° no sorpr¨¨n que l'antologia s'obri amb un relat de Mestres, El boscater i la mort.

Un segon ¡°parentiu¡± ¨¦s el caldo de cultiu cultural d'una Barcelona dels anys 20 molt oberta a l'experimentaci¨®, l'avantguarda i la iconocl¨¤stia: Picasso i el cubisme a les galeries Dalmau; el resident Francis Picabia editant la revista dadaista, Joan Salvat-Papasseit publicant la seva Columna vertebral: sageta de foc i J.V. Foix iniciant els seus textos rupturistes a La Revista. Tot molt trencador davant de l'influx d'un Noucentisme que, amb el seu regust cl¨¤ssic, hauria fet que els escriptors s'autoimposessin conservadors l¨ªmits davant del fant¨¤stic.

La tesi de Mas, basada en hip¨°tesis com la dels estudiosos Antoni Munn¨¦-Jord¨¤ i V¨ªctor Mart¨ªnez-Gil, ¨¦s que una generaci¨® d'autors catalans va veure en Bontempelli el millor vehicle al qual pujar per escriure les seves inquietuds creatives. L'escriptor itali¨¤ era ja autor de novel¡¤les com La vida intensa (1920) i La vida trafegosa (1921), en les quals l'inesperat i l'estrany emmarquen l'esbojarrada i vertiginosa d¨¨cada. La seva obra no va arribar a Espanya fins a 1926 amb el conte El buen viento, a la Revista de Occidente. En catal¨¤ va ser el 1935 amb La dona dels meus somnis i altres aventures modernes.

Bontempelli va visitar la capital catalana aquell any per promocionar el llibre i impartir la confer¨¨ncia La fi d'un teatre. All¨¤ va enlla?ar amb un Vinyes que de jove havia baixat a Barcelona des de Berga, el seu poble natal, per ser autor de teatre d'avantguarda; per a aix¨°, res millor que les propostes esc¨¨niques desconcertants de l'itali¨¤. Si b¨¦ va anar anant i venint a Barcelona, Vinyes, des de 1913, es va instal¡¤lar en la colombiana Barranquilla, on va fundar la llibreria Ramon Vinyes and Cia que acabaria freq¨¹entant Garc¨ªa M¨¢rquez.

Vinyes apareix a Bromistes... amb dos relats, El llac d'Atitlany i L'alb¨ª, ambd¨®s de 1945. ¡°La musicalitat i vivor de la seva prosa ¨¦s ¨²nica, el seu estil ¨¦s ¨¤gil i din¨¤mic, per¨° d'una manera complexa i original¨ªssima¡±, defineix Mas, que en la mescladissa d'erudici¨®, saviesa popular i vulgaritat veu un nexe amb el Gabo de Cien a?os de soledad. Un altre s¨®n les atmosferes irreals en escenes mundanes i les realitats tangibles en igualtat amb esdeveniments imaginaris, transgredint-se tota llei natural... En realitat, s¨®n aspectes del cord¨® umbilical d'una antologia que completen Llu¨ªs Capdevila (1924), Josep Carner (1923), ?ngel Ferran (1925), Joan Sacs (1934), Elvira Augusta Lewi (1936) i Carles Sindreu (1931). Aquest, amb Trabal, Calders i Vinyes, s¨®n els m¨¦s afins a la visi¨® de Bontempelli.

Vinyes i el ¡®misteri Lewi¡¯

Per a Mas, el corrent del realisme m¨¤gic no s'ha arribat a truncar en les lletres catalanes i cita Calders com a guardi¨¤ d'aquestes ess¨¨ncies, si b¨¦ ¡°durant els anys 50 i 60, la intel¡¤lectualitat i el m¨®n editorial van menysprear tota literatura que trenqu¨¦s amb l'hegemonia del realisme hist¨°ric". La Generaci¨® dels 70, sota el joc i l'experimentaci¨®, haurien avivat narracions en qu¨¨ el fant¨¤stic constitueix la realitat, almenys a Catalunya, des de 1923.

Bromistes... generar¨¤ dos fills a Males Herbes. D'una banda, a la tardor recuperaran els relats complets de Ramon Vinyes. L'altre ser¨¤ m¨¦s tard¨¤ a causa de la seva complexitat. A l'antologia sobresurt el relat de l'¨²nica dona, Lewi, L'extraordinari Pau (1936), en el qual un frustrat artista dona vida a una escultura que encarnar¨¤ la seva set de mal. Lewi ¨¦s un enigma. Nascuda a Barcelona (1910), va ser periodista (Mirador, D'Ac¨ª i d'All¨¤...) i nom¨¦s es coneixen dos llibres seus: una novel¡¤la (Un poeta i dues dones, 1935) i els relats d'Els habitants del pis 200 (1936). El 1937 va llegir contes in¨¨dits per la r¨¤dio. I, a partir d'all¨¤, ¡°no se sap si es va exiliar, ni quan ni on va morir; costa trobar els seus llibres fins i tot en llibreries de segona m¨¤, per¨° ens agradaria recuperar-la¡±, desitja Mas.