Un bon mal policia
Javier Cercas relata a ¡®Independencia¡¯, la seva segona novel¡¤la negra, un cas d¡¯extorsi¨® sexual a l¡¯alcaldessa de Barcelona que li serveix per desplegar una dura cr¨ªtica a l¡¯elit pol¨ªtica i econ¨°mica catalana
Amb tot el soroll del m¨®n, Javier Cercas va desembarcar en un grup editorial i amb el premi m¨¦s ben dotat i m¨¦s comercial, el Planeta. I ho va fer, encara amb m¨¦s rebombori, amb un llibre de g¨¨nere, Terra Alta, i ficant-se en tots els saraus possibles. El fet que un escriptor prestigi¨®s decideixi fer una novel¡¤la negra sempre fa arronsar els mateixos nassos. Molts escriptors creuen que la cosa consisteix a posar-hi un mort i un detectiu. La majoria d'aquests escriptors il¡¤luminen llibres morts. No ha estat el cas de Cercas. Va fer el seu llibre policial comprom¨¨s amb concepte de dec¨¨ncia llibresca i ciutadana. Era un policial i era Javier Cercas. Tamb¨¦ ¨¦s aix¨ª a Independencia.
De fet, molts dels mecanismes del g¨¨nere policial no s¨®n aliens a la literatura del seu autor. Soldados de Salamina, Anatom¨ªa de un instante o El impostor no s¨®n sin¨® relats en els quals el narrador, el protagonista i tamb¨¦ el lector assisteixen i impulsen la revelaci¨® de la veritat. I al mateix temps li permeten continuar explicant ¡ªuna altra de les seves obsessions i g¨¨nere negre en estat pur¡ª els mecanismes de poder d'una societat.
Arriba ara el segon lliurament amb l'heroi ocult de Cambrils, Melchor Mar¨ªn. Hi ha un xantatge per un v¨ªdeo sexual a l'alcaldessa de Barcelona i un entramat de personatges i subtrames ¡ªel macguffin de les activitats extraescolars de Cosette, la filla de Mar¨ªn, ¨¦s pervers¡ª que la solv¨¨ncia de l'autor permet bastir en tot moment sense cedir al pilot autom¨¤tic. Hi ha trucs de mag, com el fet que Cercas ens fa llegir i (?des)?llegir la mateixa novel¡¤la. Ens parla, per exemple, d'una alcaldessa de Barcelona, d'una imatge concreta que se'n t¨¦. No ¨¦s Ada Colau, sin¨® la seva successora. El seu ideari pol¨ªtic, el seu passat no ¨¦s el mateix, per¨° el talent de Cercas ens fa sintonitzar alhora dos canals televisius: el que ens diu i el que no cal que ens digui. Un altre encert ¨¦s fer-nos llegir en un present immediat fins que, en un determinat moment, ens adonem que ens trobem uns anys endavant, que va haver-hi una pand¨¨mia, per¨° que la realitat inventada ¨¦s el poder de l'escriptor.
L'arribisme i la seva absoluta impossibilitat d'¨¨xit. La necessitat de ser acceptat, les despietades elits pol¨ªtiques i econ¨°miques catalanes, la falta d'¨¨tica i de just¨ªcia en la gesti¨® de la cosa p¨²blica fan part d'aquesta novel¡¤la d'al¨¨ carvalhesc. Tant en la seva voluntat de reflectir mitjan?ant la ficci¨® policial un ara i aqu¨ª de la nostra societat com en el desenvolupament narratiu m¨¦s per la via de les converses que per l'acci¨® dels personatges. Aqu¨ª els caps maniobren, emboliquen, maten i resolen. I la novel¡¤la funciona com a ficci¨®, com a not¨ªcies d'avui i com a posicionament del seu autor. En ocasions aquest comprom¨ªs notarial amb la realitat ¨¦s massa exhaustiu, en detriment de l'esperit disbauxat del g¨¨nere. Tamb¨¦ ¨¦s una mica conflictiva la construcci¨® del protagonista. El narrador, el mateix protagonista, t¨¦ una percepci¨® de si mateix que es contradiu amb el que Cercas ens explica. Mar¨ªn no ¨¦s un bon policia. O, almenys, de vegades deixa de ser-ho quan decideix que la just¨ªcia se li queda curta o ¨¦s lenta i decideix exercir-la ell amb una viol¨¨ncia extrema. Aqu¨ª hi ha un esquin?ament, un conflicte, una falla immensa que Cercas no ens ensenya. O ¨¦s un psic¨°pata en el qual Jekyll ni sospita que existeix Hyde, o hi ha un curtcircuit en la versemblan?a. Com que no tenim dubtes sobre el futur de Mar¨ªn com a bibliotecari, esperarem nous lliuraments sobre aquest tema.
¡®Independencia¡¯, de Javier Cercas, es publica el 3 de mar?
Independencia
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.