Catalans, a l¡¯espai!
La Generalitat vol convertir la comunitat en un referent de la ind¨²stria dels sat¨¨l¡¤lits, en una cursa aeroespacial en qu¨¨ ja s¡¯enlaira amb retard
A Jordi Puigner¨® li agrada parlar de la ¡°NASA catalana¡±. Puigner¨® ¨¦s el conseller de Pol¨ªtiques Digitals i m¨¤xim responsable d¡¯un nou pla de la Generalitat per convertir Catalunya en un pol de la ind¨²stria dels nanosat¨¨l¡¤lits. Puigner¨® ¨¦s un personatge singular del nacionalisme catal¨¤ m¨¦s arrauxat. Una de les seves aficions s¨®n les teories de la conspiraci¨® de l¡¯Institut Nova Hist¨°ria; fins i tot va escriure fa vint anys un estudi en qu¨¨ pretenia demostrar que la identitat del mariner basc Juan Sebasti¨¢n Elcano era la del catal¨¤ Joan Cacirea del Can¨®s, o que el cronista del segle XVI Bartolom¨¦ de las Casas era un frare de nom Bartomeu Casaus. La seva nova obsessi¨® ¨¦s convertir el programa NewsSpace del Govern en la primera pedra d¡¯una NASA catalana. Als experts consultats per Quadern l¡¯ocurr¨¨ncia no els fa gr¨¤cia.
La primera vegada que Jorge N¨²?ez va sentir les paraules ¡°NASA catalana¡±, la idea li va grinyolar. ¡°El conseller ¨¦s un pol¨ªtic, i un pol¨ªtic ha de ser grandiloq¨¹ent. Per¨° nom¨¦s pel que fa a dimensions, ja no ens podem comparar¡±, diu diplom¨¤ticament aquest catedr¨¤tic d¡¯Astronomia de la Universitat de Barcelona i director de l¡¯Observatori Fabra. N¨²?ez opina que, malgrat tot, el programa NewSpace de la Generalitat ¨¦s un projecte seri¨®s i un pas endavant pel que fa a la implicaci¨® de l¡¯administraci¨® en un ¨¤mbit de futur. El programa del Govern catal¨¤ preveu invertir 18 milions d¡¯euros els propers quatre anys. Sobretot es basa a impulsar la inversi¨® privada. Les previsions de la Generalitat s¨®n que d¡¯aqu¨ª al 2025 aquest sector dels nanosat¨¨l¡¤lits generi 1.200 llocs de treball i una facturaci¨® de 280 milions.
¡°S¡¯han sentit molt disbarats. Molta gent t¨¦ una imatge err¨°nia de l¡¯espai¡±, afirma l¡¯astrof¨ªsic Jordi Isern, fundador de l¡¯Institut d¡¯Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). L¡¯IEEC, un ens format per la Generalitat, el CSIC i les principals universitats catalanes, ¨¦s el quarter general del sector. El programa NewSpace admet que Catalunya arriba tard a la cursa dels sat¨¨l¡¤lits en comparaci¨® amb altres regions d¡¯Europa i d¡¯Espanya (aqu¨ª, en particular, de Gal¨ªcia i Madrid) i estableix un termini m¨¤xim de tres anys per poder agafar aquest tren.
La Guerra Civil va trencar qualsevol opci¨® de Catalunya i Espanya per formar part de la futura conquesta humana de l¡¯aire i, posteriorment, de l¡¯espai. Va desapar¨¨ixer el talent, que va exiliar-se, indica Isern, per¨° tamb¨¦ hi va influir la desfeta econ¨°mica: ¡°A Catalunya, abans de la Guerra Civil, hi havia un potencial industrial, s¡¯hi fabricaven motors d¡¯aviaci¨®. Si hagu¨¦s continuat, ara podr¨ªem ser com Toulouse¡±, opina Xavier Luri, director de l¡¯Institut de Ci¨¨ncies del Cosmos (ICC), de la Universitat de Barcelona.
La ciutat francesa, on t¨¦ la central productiva el gegant aeron¨¤utic Airbus, s¡¯ha consolidat tamb¨¦ com un referent industrial i de recerca del sector aeroespacial. De fet, una de les febleses que reconeix el programa espacial catal¨¤ ¨¦s la compet¨¨ncia tan propera de Toulouse i, una mica m¨¦s lluny, d¡¯Alemanya.
L¡¯any 2018 la UPC ja va posar en ¨°rbita els primers sat¨¨l¡¤lits catalans seguint el model Cubesat
L¡¯aposta pels nanosat¨¨l¡¤lits respon a una estrat¨¨gia d¡¯oportunitat i de pragmatisme pressupostari. El desenvolupament i posada en ¨°rbita d¡¯aquests equips, que pesen fins a 10 quilos, costa entre un i dos milions d¡¯euros, segons Isern. Lluny, per tant, de les grans missions espacials monopolitzades per pot¨¨ncies com la NASA, l¡¯Ag¨¨ncia Espacial Europea (ESA), la CNSA xinesa, la russa Roscosmos o la japonesa JAXA, i lluny tamb¨¦ de corporacions privades com Space X o Virgin Galactic.
L¡¯inventor del Cubesat
Catalunya tampoc comen?a de zero en aquest ¨¤mbit, ja hi ha una experi¨¨ncia en la creaci¨® de sat¨¨l¡¤lits basats en l¡¯est¨¤ndard Cubesat, el m¨¦s utilitzat al m¨®n dels nanosat¨¨l¡¤lits. El Cubesat ¨¦s un aparell amb unes mides establertes, amb forma de cub i un pes d¡¯1,3 quilograms. Estandarditzar-lo serveix perqu¨¨ el vehicle que els situa en ¨°rbita en pugui transportar molts, com si fos un cami¨® de repartiment. El gener passat, una nau Falcon 9, de l¡¯empresa Space X, va batre el r¨¨cord de transport de sat¨¨l¡¤lits, amb 149 unitats. ?s aqu¨ª on entra un dels noms catalans de refer¨¨ncia espacial, Jordi Puig-Suari, professor d¡¯enginyeria aeroespacial a la Universitat Estatal Polit¨¨cnica de Calif¨°rnia i coinventor el 1999 dels Cubesat.
La Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC) va crear amb l¡¯est¨¤ndard Cubesat els primers sat¨¨l¡¤lits catalans: el Cat-1, posat en ¨°rbita el 2018 amb una llan?adora ¨ªndia, i el Cat-2, enlairat el 2016 amb una llan?adora xinesa. Aquests aparells transmeten les dades a una de les joies de la corona del IEEC, l¡¯Observatori Astron¨°mic del Montsec (OAM). Els telescopis de l¡¯OAM s¨®n un participant clau en la missi¨® Gaia de l¡¯ESA de cartografiar la gal¨¤xia, la Via L¨¤ctia, i per elaborar el mapa europeu dels sat¨¨l¡¤lits i altres objectes de producci¨® humana que orbiten la Terra.
La creaci¨® de serveis amb aquesta informaci¨® o la gesti¨® de les dades, siguin dades de monitoritzaci¨® de l¡¯activitat humana o del medi ambient, de resultats d¡¯experiments en ¨°rbita, de telecomunicacions o de recerca de l¡¯espai, s¨®n una de les fortaleses que els experts consultats detecten en el teixit universitari i empresarial de Catalunya.
Nom¨¦s en l¡¯¨¤mbit de desenvolupar els sat¨¨l¡¤lits i els seus components, el pla NewSpace hi identifica 33 companyies. Una d¡¯elles, Aistech, ja ha posat en ¨°rbita dos Cubesat i n¡¯est¨¤ preparant dos m¨¦s. L¡¯empresa Sateliot ha constru?t un nanosat¨¨l¡¤lit, dedicat a connexions d¡¯internet per a tecnologia 5G, que la Generalitat finan?a i que ser¨¤ transportat a l¡¯espai en principi el proper 20 de mar? des de la base de Baikonur, al Kazakhstan.
NewSpace ¨¦s un terme utilitzat per la ind¨²stria aeroespacial per referir-se a l¡¯acc¨¦s del sector privat a l¡¯espai i a l¡¯abaratiment dels costos de producci¨® que ha comportat la diversificaci¨® dels prove?dors de components i de recerca. ¡°Durant la Guerra Freda, l¡¯espai era captiu dels governs de les grans pot¨¨ncies. A mesura que aix¨° canvia, el sector es va miniaturitzant¡±, explica Isern. ¡°Hi havia una visi¨® molt conservadora de la ind¨²stria de l¡¯espai, pels diners que costa. Aix¨° ha anat canviant, sobretot pel que fa als sat¨¨l¡¤lits¡±. Petites empreses i regions com Catalunya poden beneficiar-se de la liberalitzaci¨® de l¡¯espai. Tot i aix¨°, l¡¯informe de la Generalitat adverteix que aquest continua sent un sector estrat¨¨gic per als Estats i els seus grans conglomerats industrials, i per aix¨° detecta ¡°dificultats per compartir recursos i coneixements, i competir amb algunes empreses de la ind¨²stria espacial internacional¡±. I afegeix Isern: ¡°El sector espacial disposa de molta for?a pel que fa a lobby que pot bloquejar l¡¯entrada de nous actors i mercats¡±.
Malgrat l¡¯abaratiment del m¨®n aeroespacial, hi ha aventures gal¨¤ctiques que nom¨¦s estan a l¡¯abast de gegants com la NASA o l¡¯ESA. On la Generalitat ¨¦s m¨¦s ambiciosa, i ¨¦s on els acad¨¨mics entrevistats per Quadern s¨®n m¨¦s esc¨¨ptics, ¨¦s a convertir l¡¯aeroport d¡¯Alguaire, a Lleida, en una base de llan?ament de sat¨¨l¡¤lits. ¡°Alguaire no ser¨¤ Cap Canaveral, que la gent no s¡¯esperi llan?ament espectaculars de transbordadors¡±, diu Luri, referint-se a la principal base espacial dels Estats Units, a Florida.
No ser¨¤ Cap Canaveral, explica el director de l¡¯ICC, perqu¨¨ per elevar nanosat¨¨l¡¤lits no calen grans coets. Tampoc ho ser¨¤, afirmen Luri i N¨²?ez, perqu¨¨ Alguaire es localitza lluny de l¡¯equador de la Terra, la zona m¨¦s adient per projectar objectes a l¡¯espai estalviant combustible. ¡°Alguaire pot ser ¨°ptim per fer proves de llan?aments, i que al seu voltant es desenvolupi un teixit empresarial¡±.
Gerard G¨®mez, catedr¨¤tic de matem¨¤tica Aplicada de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, investigador de refer¨¨ncia en projectes de la NASA i l¡¯ESA, apunta la possibilitat que des d¡¯Alguaire s¡¯enlairin globus o avions que aproximin els sat¨¨l¡¤lits a ¨°rbites terrestres baixes, i recorda que Zero 2 Infinity, empresa catalana amb seu a Barber¨¤ del Vall¨¨s, ja ha fet proves des de Lleida amb els seus globus de gran altura. N¨²?ez tamb¨¦ afegeix dubtes pel que fa a la seguretat: a prop d¡¯Alguaire hi ha municipis com Lleida o Balaguer; en canvi, bases com Cap Canaveral, Baikonur o la de l¡¯ESA a la Guaiana (Sud-am¨¨rica) estan allunyades de nuclis habitats.
L¡¯aeroport d¡¯Alguaire, recorda la Generalitat, ja s¡¯havia plantejat com a base de vols suborbitals per a companyies estrangeres. Molta gent va fer feina abans per arribar a referents actuals, com el mateix Puig-Suari o el doctor en astrof¨ªsica i investigador de l¡¯IEEC Guillem Anglada-Escud¨¦, que el 2017 va descobrir un dels exoplanetes del sistema solar, TRAPPIST-1, un grup de planetes que la NASA considera prioritari investigar perqu¨¨ poden hostatjar vida.
Una iniciativa catalana lloada com a puntera en l¡¯¨¤mbit dels intents de trobar vida intel¡¤ligent extraterrestre van ser les transmissions Cosmic Call: l¡¯IEEC i la societat METI van enviar el 2017 i el 2018 missatges a un exoplaneta a 12,4 anys llum de la Terra que es considera adient per acollir vida. Per a Daniel Oberhaus, autor del llibre Extraterrestrial Languages (MIT), Cosmic Call ha estat la iniciativa m¨¦s ben desenvolupada en aquest camp. Els Cosmic Call inclo?en peces musicals seleccionades pel festival S¨®nar.
De Josep Comas a Joan Or¨®
El 2019 va morir Jordi Torra, catedr¨¤tic d¡¯Astronomia i Astrof¨ªsica de la Universitat de Barcelona i un dels noms que tant G¨®mez com Luri destaquen com a ¡°imprescindibles¡± per al desenvolupament de l¡¯ecosistema espacial a Catalunya. Tots dos subratllen el paper que des de la d¨¨cada dels vuitanta va exercir Torra incorporant cient¨ªfics catalans en missions de l¡¯ESA.
Per¨° el nom m¨¦s repetit com a inspirador de vocacions en l¡¯¨¤mbit de l¡¯espai ¨¦s Joan Or¨®. Llicenciat en bioqu¨ªmica a Barcelona el 1947, de seguida va marxar a ampliar els estudis i la carrera als Estats Units, on va ser catedr¨¤tic de la Universitat de Houston. Va ser un destacat component dels equips cient¨ªfics del programa Apollo a la Lluna i de les sondes Viking, les primeres naus que van visitar l¡¯¨°rbita de Mart. Or¨® va tornar a Catalunya a la d¨¨cada dels vuitanta on, amb el seu prestigi, va emp¨¨nyer per potenciar nous centres de recerca nacionals.
El primer catal¨¤ que va fer-se un nom entre les estrelles, un segle abans que Or¨®, va ser l¡¯astr¨°nom Josep Comas i Sol¨¤ (1868-1937). Les aportacions de Comas semblen inesgotables: el 1907 va descobrir l¡¯atmosfera de Tit¨¤, el sat¨¨l¡¤lit de Saturn, probablement la principal aportaci¨® que s¡¯ha fet des de Catalunya per entendre l¡¯espai; va descobrir onze meteorits, el 1890 va dibuixar un mapa de Mart, va fundar la Societat d¡¯Astronomia d¡¯Espanya i va ser el primer director de l¡¯Observatori Fabra, a Barcelona.
A Alguaire
es podrien enlairar globus que apropin els sat¨¨l¡¤lits a ¨°rbites baixes
Tamb¨¦ com a divulgador, recorda G¨®mez, ¡°les seves confer¨¨ncies amb motiu de la festa del sol omplien el Palau Nacional¡±. Les festes del sol eren trobades cientificoeducatives que es van organitzar fins a la Guerra Civil coincidint amb el solstici d¡¯estiu. Entre el llegat de Comas tamb¨¦ hi ha la seva resid¨¨ncia a Barcelona, la torre Vil¡¤la Ur¨¤nia, avui un conegut centre c¨ªvic de Sarri¨¤-Sant Gervasi.
N¨²?ez opina que, juntament amb Comas i Sol¨¤, l¡¯altre pioner estel¡¤lar dels catalans ¨¦s l¡¯empresari Rafael Patxot. Va ser Patxot qui va aixecar al terrat de la casa familiar de Sant Feliu de Gu¨ªxols un observatori astron¨°mic capdavanter a Espanya. El 1897 Comas i Sol¨¤ va establir-se en aquest observatori per treballar-hi, fins que va sumar-se a les instal¡¤lacions del nou Observatori Fabra, inaugurat el 1904.
Pocs noms van sobresortir durant el desert cient¨ªfic que va ser el franquisme. Van ser resistents com l¡¯advocat, f¨ªsic i enginyer Sebasti¨¤ Estrad¨¦ (1923-2016), conegut per la seva tasca divulgadora a trav¨¦s de mitjans de comunicaci¨® i confer¨¨ncies. Estrad¨¦ va cursar la carrera d¡¯enginyeria industrial a dist¨¤ncia a la Universitat de Scranton (EUA). La seva condici¨® d¡¯advocat i la seva empenta el van portar a doctorar-se amb Wernher von Braun com a director de tesi. Von Braun va ser el pare dels coets de la NASA que van portar l¡¯home a la lluna, i havia estat un dels enginyers estrella del nazisme durant la Segona Guerra Mundial, el desenvolupador dels m¨ªssils bal¨ªstics V2. Acabada la guerra, el govern dels Estats Units el va reclutar per als seus interessos militars. La tesi d¡¯Estrad¨¦ va ser un dels primers treballs al m¨®n dedicat als principis legals que havien de regir la cursa espacial: El derecho ante la conquista del espacio, publicada el 1964 per Ariel, tres anys abans que l¡¯Assemblea General de les Nacions Unides aprov¨¦s el Tractat per a l¡¯exploraci¨® i l¡¯¨²s de l'espai exterior. O sigui, als catalans l¡¯espai no els queda tan lluny.
La ci¨¨ncia-ficci¨®, motor d¡¯idees i d¡¯il¡¤lusions de la conquesta de l¡¯espai
La conquesta de l¡¯espai necessita la ci¨¨ncia-ficci¨® com a motor d¡¯idees, per¨° sobretot com a motor d¡¯il¡¤lusions. Aix¨ª ho subratlla Xavier Luri, doctor en f¨ªsica i director de l¡¯Institut de Ci¨¨ncies del Cosmos (ICC-UB): ¡°Sense la literatura de ci¨¨ncia-ficci¨®, l¡¯espai no seria vist com una cosa atractiva, m¨¦s aviat seria vist com un llast i una despesa¡±. La ci¨¨ncia-ficci¨® espacial moderna va fer-se gran a partir de la d¨¨cada dels cinquanta, durant la Guerra Freda, amb supervendes com Isaac Asimov o Arthur C. Clarke. En catal¨¤ nom¨¦s hi van militar un grapat d¡¯autors, uns resistents que van posar les bases d¡¯un subg¨¨nere que ara aixeca el vol a Catalunya.
Antoni Munn¨¦-Jord¨¤ ¨¦s la principal refer¨¨ncia de la ci¨¨ncia-ficci¨® a Catalunya. ?s autor d'antologies cabdals en la mat¨¨ria, i ha escrit novel¡¤les d'aquest g¨¨nere. Munn¨¦-Jord¨¤ assenyala a un grup d'escriptors que es van aplegar al setmanari Tele/Estel (1966-1970) com els precursors del que ¨¦s la ci¨¨ncia-ficci¨® contempor¨¤nia vinculada a l'espai. En aquella revista, dirigida per Sempronio, s'hi van trobar noms que van destacar com a divulgadors i tamb¨¦ com a escriptors de novel¡¤les i relats breus: l'advocat i f¨ªsic Sebasti¨¤ Estrad¨¦, M¨¤rius Lleget, Antoni Ribera i Josep Albanell.
Els precursors en el g¨¨nere van ser els sainets del XIX, en conson¨¤ncia amb la moda a la resta d'Europa, diu Munn¨¦-Jord¨¤. La primera obra de ci¨¨ncia-ficci¨® espacial catalana va ser la sarsuela De la Terra al sol, del 1879 i escrita per Narc¨ªs Campany, una com¨¨dia sobre un viatge des de la Barceloneta a la nostra estrella a partir del llan?ament d'una persona amb un can¨®. Munn¨¦-Jord¨¤ confirma que el gran nom de la ci¨¨ncia-ficci¨® catalana, Manuel de Pedrolo, pr¨¤cticament no va aventurar-se a l'espai. La seva obra m¨¦s coneguda, Mecanoscrit del segon origen (1974), exposa un m¨®n postapocal¨ªptic arran d'una invasi¨® extraterrestre. Tot i aix¨°, Ra¨¹l Maig¨ª, gestor cultural i cr¨ªtic literari de ci¨¨ncia-ficci¨®, recorda que els alien¨ªgenes ni tan sols surten al Mecanoscrit...: "Tinc la sensaci¨® que no hi ha grans noms de la literatura en catal¨¤ que s'hagin interessat especialment en aix¨°. Imaginar-se mons diferents, fantasia, s¨ª, per¨° si parlem de contactes extraterrestres o de l'espai, en catal¨¤ hi ha molt poc". Munn¨¦-Jord¨¤ opina que la manca de pes de la recerca espacial a Catalunya (i a Espanya) ha estat un factor en contra de fer volar la imaginaci¨® en aquest ¨¤mbit.
Munn¨¦-Jord¨¤ remarca que la ci¨¨ncia-ficci¨® va agafar embranzida a casa nostra a partir de la d¨¨cada dels vuitanta, i en s¨®n l¡¯exponent les col¡¤leccions 2001, de l¡¯editorial Pleniluni, i la de Pag¨¨s Editors, que va posar en marxa el mateix Munn¨¦-Jord¨¤. Eloi Puig, president de la Societat Catalana de Ci¨¨ncia-Ficci¨® i Fantasia, assegura que els darrers quinze anys s¡¯ha anat consolidant un inter¨¨s editorial pel g¨¨nere. Els segells que hi aposten m¨¦s, amb traduccions d¡¯autors internacionals i locals, segons Puig, s¨®n Mai M¨¦s llibres, Males Herbes, Cronos i Raig Verd.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
