Economia feminista per sortir de la crisi

La neozelandesa Marilyn Waring va ser la primera a plantejar el 1988 que l'economia de mercat ignora el treball no remunerat de les dones. Ho va fer en un llibre, Si las mujeres contaran (Vindicaci¨®n Feminista), que constatava la necessitat de col¡¤lectivitzar les tasques que permeten el manteniment de la vida i que no es reflecteixen al PIB perqu¨¨ des de sempre les han fet les dones de manera gratu?ta.

L'arribada de la covid ha fet que, per primera vegada, parlem d'aquestes coses de deb¨°. El confinament i el teletreball, per¨° tamb¨¦ les feines que s'han revelat essencials, han deixat al descobert un model insostenible. Les dones no poden continuar carregant amb el pes de les cures i altres tasques indispensables sense cobrar per fer-ho.

A Catalunya les xifres s¨®n eloq¨¹ents. La majoria dels contractes a temps parcial corresponen a dones i el 97% reconeix que no t¨¦ alternativa perqu¨¨ necessita temps per tenir cura d'infants o persones dependents. Les retallades a les escoles bressol i la depend¨¨ncia han obligat milers de dones a abandonar el mercat laboral per assumir tasques de cures i les que tenen una feina ¨¦s en els sectors m¨¦s precaris i m¨¦s mal remunerats.

Des dels noranta, l'economia feminista denuncia aquestes contradiccions ¨ªntimament vinculades al sistema capitalista i alerta que no ¨¦s sostenible mantenir un model basat en la invisibilitzaci¨® de tasques essencials. Ens proposa despla?ar el centre d'inter¨¨s des dels mercats a les persones, i recuperar com a objectiu econ¨°mic el benestar i no el creixement pel creixement.

Aquest 8 de mar? ens trobem m¨¦s que mai davant d'aquest debat perqu¨¨ afrontem una crisi multidimensional en qu¨¨ se superposen, com nines russes, diferents crisis, com la sanit¨¤ria, l'ecol¨°gica, l'aliment¨¤ria, la social i la de cures, totes vinculades amb l'esdevenir del sistema capitalista i les conseq¨¹¨¨ncies m¨¦s negatives que ha tingut per a la humanitat. Plantejar una altra manera d'organitzar l'economia, en la qual els processos que sostenen la vida se situ?n al centre i la norma sigui la igualtat, apareix com una alternativa.

Davant de la desigualtat creixent, l'economia feminista proposa una transformaci¨® radical de la societat perqu¨¨ viure en igualtat vol dir capgirar un m¨®n en qu¨¨ la norma ¨¦s la desigualtat. Vol dir treballar per un horitz¨® on totes les persones, tamb¨¦ les dones, tinguin les mateixes possibilitats. Aix¨° suposa un doble repte: buscar solucions econ¨°miques i pol¨ªtiques que contrarestin les bretxes socials i de g¨¨nere i que aquestes solucions revaloritzin el paper de les dones i altres col¡¤lectius discriminats.

La fil¨°sofa i escriptora feminista Nancy Fraser sost¨¦ que el feminisme no pot consistir que algunes dones ocupin posicions de poder i privilegis dins de les jerarquies existents, sin¨® a superar aquestes jerarquies. Aix¨° implica desafiar la divisi¨® entre producci¨® i reproducci¨® que defineix la societat capitalista i impulsar un nou model que permeti reduir el biaix de g¨¨nere i la desigualtat. ?s el moment de treballar per fer-ho.

Beatriz Silva ¨¦s periodista i diputada del PSC.