La rebel¡¤lia del Bar?a

Sempre hem acostumat a associar les remuntades als ambients electritzants, al soroll m¨¤xim (guanyem) passant per moments de silenci absolut (ens en tornem a casa). A l'adrenalina desbocada de les graderies i aquesta declaraci¨® final: ¡°Sense el nostre p¨²blic aix¨° no hauria estat possible¡±.

Per¨° ara tot aix¨° ¨¦s impossible i l'energia positiva de la remuntada i el ver¨ª, com tan clar el definia Lopetegui, de la derrota queden a la llar de cadasc¨², de cada seguidor, de cada fan, de cada boig pel futbol.

I ves per on, si a l'octubre ens haguessin fet apostar sobre quin club aconseguiria arribar a la final amb un gol d'un dels centrals i al minut 94, les apostes s'escaparien dels colors blaugrana. Perqu¨¨ sembla que hi ha coses que s¨®n a l'ADN i no es poden adquirir, quan, segurament, si parl¨¦ssim amb Juan Luis Arsuaga ens diria que aix¨° de l'ADN ¨¦s una q¨¹esti¨® que es barreja, transfereix i trasllada amb molta m¨¦s facilitat de la que ens imaginem. I que la superviv¨¨ncia ens connecta amb el m¨¦s primitiu de l'¨¦sser hum¨¤.

D'aquesta manera, en un Bar?a sotm¨¨s a totes les inclem¨¨ncies institucionals, en una setmana en la qual els que sortien a la foto al costat de l'escut de l'entrada no eren els ¨²ltims fitxatges sin¨® els Mossos amb bra?alet perqu¨¨ els distingissin, enmig de tot aix¨° que sempre diem, dic, que afecta el rendiment sorgeix l'esperit rebel d'un equip que busca la manera de ser acad¨¨mic.

De fet, si hagu¨¦ssim repassat la traject¨°ria dels culers en aquesta Copa podr¨ªem haver-nos-la jugat en dues dades: gols a partir del 88 i pr¨°rroga assegurada. Tres pr¨°rrogues en les tres ¨²ltimes eliminat¨°ries ens haurien de parlar d'un conjunt de llarg al¨¨, agon¨ªstic, ¨¨pic i que es resisteix a ser derrotat, aix¨° que solem anomenar car¨¤cter i orgull competitiu. Elements que en el nostre afany de classificar-ho gaireb¨¦ tot mai solem associar al Bar?a i que semblen renyits amb la possessi¨® de la pilota, el control del joc, la velocitat de la passada i el joc posicional de l'equip.

Si voleu altres dades contradict¨°ries jo em quedo amb els autors del primer i l'¨²ltim gol blaugrana. El de l'¨¨pica i de l'empat est¨¤ molt ben representat per Piqu¨¦, un defensa amb ¨¤nima de davanter i que agafava el relleu de Carles Puyol per a aquestes situacions, i si aix¨° ho posem, a m¨¦s, en l'escenari de la setmana pr¨¨via a unes eleccions, doncs m'imagino el Gerard guardant aquesta gravaci¨® i pensant si pot ser-li ¨²til quan deixi la gespa i busqui nous objectius.

Doncs ¨¦rem en el primer gol, i l'autor ¨¦s un d'aquests jugadors injuriats, fora de focus, contraculturals i gaireb¨¦ impossible de classificar tret per la definici¨® de jugador amb talent: Demb¨¦l¨¦ i el seu repertori de temptatives i gestos que tantes cr¨ªtiques li han comportat. Aquesta vegada la pilota va acabar a l'esquadra dreta de Vaclik.

Per¨° si alg¨² ens hagu¨¦s dit que de bona font sabia que si vol¨ªem guanyar molts diners en les apostes haur¨ªem de jugar-nos-la a Braithwaite per al gol de la vict¨°ria, aqu¨ª s¨ª que la fe perdria decibels i intensitat. Menys problemes haur¨ªem tingut per jugar-nos els diners si ens diuen que Ocampos, que tenia un percentatge del 100% d'encerts, xutaria un penal al minut 71 per¨° aquesta nit i en aquest minut va i l'hi atura Ter Stegen. Aquesta ¨¦s la m¨¤gia del futbol. Quan el volem acotar i abastar, resulta que ens replica.