El Cl¨ªnic i la societat civil

Fa temps ¨Cel juliol passat¨C vaig expressar a les p¨¤gines d¡¯aquest diari la meva opini¨® sobre l¡¯ampliaci¨® del Cl¨ªnic. En els mesos transcorreguts s¡¯han mobilitzat diferents associacions, la major part per mirar de salvaguardar el patrimoni de l¡¯Escola Industrial, el recinte al qual, en principi, s¡¯havia pensat de traslladar l¡¯hospital. En aquests debats han intervingut activament les associacions de ve?ns i, en molts casos, diferents associacions d¡¯arquitectes lligades al CoAC, com l¡¯Agrupaci¨® d¡¯Arquitectes per a la Defensa i la Intervenci¨® en el Patrimoni Arquitect¨°nic, amb una llarga traject¨°ria de comprom¨ªs amb el patrimoni de la ciutat, i fa molt poc, la degana continuava expressant-se una mica ambiguament sobre aquest interessant assumpte. Tamb¨¦ han aparegut diferents propostes m¨¦s o menys assessorades des del punt de vista urban¨ªstic, s¡¯han estudiat diferents empla?aments a Montju?c ¨Cal recinte de la Fira¨C i fins i tot va semblar que el nou Cl¨ªnic s¡¯allunyava cada vegada m¨¦s de la ciutat, portant-lo cap a Bellvitge. Des d¡¯aquestes associacions tamb¨¦ s¡¯ha opinat sobre la possibilitat de trossejar l¡¯hospital i ubicar les seves parts en diferents empla?aments.

Crec que en tot aquest temps s¡¯ha evitat escrupolosament esmentar p¨²blicament la possibilitat de traslladar el Cl¨ªnic a La Model, que era l¡¯opci¨® que vaig apuntar llavors. Ara prefereixo saltar-me alguns passos i plantejar la q¨¹esti¨® directament. ?s la seg¨¹ent: l¡¯opci¨® de traslladar el Cl¨ªnic a l¡¯Escola Industrial, atesa la proximitat entre tots dos, xoca amb dos obstacles innegables i el primer ¨¦s l¡¯oposici¨® d¡¯arrel patrimonial que s¡¯ha activat al considerar-se que el conjunt arquitect¨°nic de l¡¯Escola Industrial estava amena?at al mirar d¡¯edificar-hi el nou hospital. Per¨° l¡¯altre obstacle, a la meva manera de veure, ¨¦s molt m¨¦s important, perqu¨¨ aquest empla?ament no compleix les condicions per instal¡¤lar-hi una m¨¤quina de curar com la que es planteja, obligant-lo a fer veritables jocs de malabars per col¡¤locar-se adequadament entre els diferents edificis de l¡¯Escola Industrial sense espatllar-los. Aix¨ª doncs, per qu¨¨ no oblidar l¡¯Escola Industrial, el valor del qual ara suscita tants reconeixements, i plantejar assossegadament l¡¯opci¨® que el Cl¨ªnic vagi al solar de La Model?

Partim d¡¯una entitat definida, el Cl¨ªnic, amb un programa diversificat i complex que inclou ser un hospital universitari. No obstant, i aix¨° no ocorre amb la suma d¡¯espais i usos que volen allotjar-se a La Model, s¡¯ha parlat de 150 vivendes i fins a 7 equipaments diferents, atesa la seva variada proced¨¨ncia participativa. La veritat ¨¦s que, encara que es tracti de velles reivindicacions, la suma de tots aquests espais i usos hagi de tenir m¨¦s pes davant la possibilitat que Barcelona construeixi un hospital nou i el m¨¦s efica? possible. Per a cap de les activitats i espais que volen situar-se a La Model l¡¯efic¨¤cia ¨¦s una q¨¹esti¨® essencial, literalment ?de vida o mort?, per justa que sigui la seva reclamaci¨®. Expressat d¡¯una manera m¨¦s simple, resulta m¨¦s senzill reservar el gran solar de La Model per a un projecte de la unitat i mida del Cl¨ªnic que per a un conjunt d¡¯entitats diferents, molt m¨¦s senzill d¡¯ubicar en altres llocs. Dispersar-les i dissoldre-les a la ciutat en una raonable proximitat ¨¦s m¨¦s adequat per arribar a m¨¦s persones i arrelar socialment. D¡¯altra banda, el projecte arquitect¨°nic guanyador del concurs de la transformaci¨® de La Model ¨¦s molt opinable des del punt de vista patrimonial i arquitect¨°nic, a tot estirar ¨¦s una interpretaci¨® pl¨¤stica i po¨¨tica de l¡¯edifici carcerari.

Els esl¨°gans com: ?Volem passar d¡¯un espai trist i dolor¨®s, s¨ªmbol de repressi¨®, a un espai obert, ple de vida i de gent? ens porten a pensar que la demag¨°gia no ¨¦s un bon fonament per a cap edifici i en ¨²ltima inst¨¤ncia no s¨®n contradictoris amb empla?ar-hi el nou Cl¨ªnic. Alguns dels que vam ser all¨¤ tancats no necessitem, i menys a aquest preu, cap memorial democr¨¤tic, la veritat. Ara ja no crec que la q¨¹esti¨® sigui si cap o no en un lloc, sin¨® en si les diferents associacions implicades que vertebren la nostra societat civil poden considerar aquesta q¨¹esti¨® amb intel¡¤lig¨¨ncia, generositat i amplitud de mires. ?Qu¨¨ construir¨¤ Barcelona on abans hi va haver una pres¨®? Un hospital, m¨¦s que cap altre edifici, requereix claredat organitzativa, ha de ser com un teorema, el seu funcionament i la sincronitzaci¨® dels seus espais s¨®n essencials, com un quir¨°fan. Un hospital no ha d¡¯expressar res ni simbolitzar cap concepte arquitect¨°nic. Avui projectem i constru?m conscients del que existeix i del que la ciutat ens ofereix, potser amb una ¨²nica excepci¨®. Un hospital necessita un full en blanc.