Kazuo Ishiguro: ¡°La manipulaci¨® gen¨¨tica pot portar a una meritocr¨¤cia salvatge¡±

No hi ha res ¨²nic en l'¨¦sser hum¨¤ que no es pugui extreure, copiar o transferir? O sigui, una m¨¤quina pot substituir-nos perfectament? Kazuo Ishiguro (Nagasaki, Jap¨®, 66 anys) va rebre el 2017 el Nobel de Literatura per, segons l'Acad¨¨mia Sueca, saber convertir les grans preocupacions de la humanitat en q¨¹estions tan essencials com simples. La nova mostra ¨¦s Klara i el Sol (Anagrama), la seva vuitena novel¡¤la, la primera despr¨¦s del guard¨®, on aquesta lenta tasca de dissecci¨® de la construcci¨® de la identitat humana (que fa sempre Ishiguro amb una precisi¨® digna de Henry James) pren la forma d'un robot, la Klara, una amiga artificial especialitzada en la cura d'infants que des que era a l'aparador de la botiga s'aplica a entendre i absorbir els sentiments i el comportament humans.

El germen de la novel¡¤la es troba en una vella narraci¨® infantil destinada a la seva filla Naomi, escriptora ella tamb¨¦. ¡°Els llibres infantils il¡¤lustrats donen una visi¨® amable del m¨®n, per¨° sempre hi ha en alguna part del dibuix, en uns ulls o en un punt del bosc, pistes de foscor, de tristesa del m¨®n que de deb¨° els espera als nens¡±, comenta l'escriptor durant una trobada virtual amb periodistes des del seu ampli estudi, carregat de sof¨¤s, llibres, ced¨¦s i fins i tot un piano. ¡°La Klara ¨¦s una mena d'osset de peluix¡±, afegeix.

¡°El model de negoci de les grans corporacions no afavoreix el benestar dels ¨¦ssers humans¡±

I aix¨ª ¨¦s en la novel¡¤la, on hi ha escasses, per¨° inquietants, pistes sobre una societat en la qual es deixen intuir les modificacions gen¨¨tiques, el canvi clim¨¤tic, una societat autorit¨¤ria¡­ El control d'aquests aspectes preocupa Ishiguro. ¡°Estem en un moment en qu¨¨ els tel¨¨fons m¨°bils saben m¨¦s de nosaltres que qui dorm al costat nostre; no s¨¦ si l'an¨¤lisi de macrodades pot tenir un impacte fins a arribar a l'¨¤nima humana¡­ Em pregunto qu¨¨ vol dir que un ¨¦sser hum¨¤ estimi alg¨² altre i si aix¨° ens permet ser irreempla?ables o no, si som totalment reempla?ables. Aqu¨ª, miro els ¨¦ssers humans a partir dels ulls d'una m¨¤quina¡±.

Entre les desenes de q¨¹estions que sota descripcions dom¨¨stiques de la relaci¨® de la Klara amb la seva propiet¨¤ria, la Josie (sempre comptades amb un estil tan aparentment pla com d'alta c¨¤rrega emocional), s'entreveu com amb m¨¦s cognici¨® i mem¨°ria, els amics artificials i fins i tot els ¨¦ssers humans (que s¨®n millorats gen¨¨ticament) s¨®n menys emp¨¤tics. ¡°No ¨¦s inevitable que una societat tecnol¨°gicament m¨¦s avan?ada vagi cap aqu¨ª; ¨¦s una tend¨¨ncia, perqu¨¨ el model de negoci de les grans corporacions no afavoreix el benestar dels ¨¦ssers humans, hi ha un desajustament entre els seus interessos i els nostres; hem de despertar com a societat i organitzar-nos per evitar aquest tipus de grans objectius¡±.

El canvi pot ser impactant, alerta Ishiguro, que admet que des de No em deixis mai, escrita el 2005 i on la r¨¨plica i l'original tamb¨¦ apareixien sota l'argument de tres clons adolescents nascuts nom¨¦s perqu¨¨ els extraguessin ¨°rgans, les seves obres tenen ¡°un m¨®n dist¨°pic de fons, per¨° en el primer pla hi ha optimisme¡±. Tot i aix¨ª, admet: ¡°Davant de q¨¹estions com la manipulaci¨® gen¨¨tica no hem despertat encara perqu¨¨ va tot molt r¨¤pid, no hi hem reflexionat prou: ser¨¤ molt positiu per combatre la fam o les malalties, per¨° si ¨¦s per millorar els infants, per exemple, entrarem en un sistema de meritocr¨¤cia salvatge; som en un llindar semblant al de la Revoluci¨® Industrial, i caldria evitar alguns errors terribles que es van cometre llavors¡±. Un pot ser el de la feina: ¡°La intel¡¤lig¨¨ncia artificial eliminar¨¤ molt¨ªssims llocs de treball que avui s¨®n tamb¨¦ de l'elit acad¨¨mica i intel¡¤lectual; m¨¦s que desocupaci¨® pot haver-hi postocupaci¨® i aix¨° em sembla m¨¦s urgent i inquietant que debatre si els robots es faran els amos del m¨®n¡±.

L'escriptor creu que hi ha ¡°idees cl¨¤ssiques capitalistes que ja no funcionen¡±. I aix¨° tindr¨¤ di¨¤fanes conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques que comencen a albirar-se. ¡°Despr¨¦s de la Guerra Freda cr¨¨iem que el sistema liberal democr¨¤tic era l'¨²nic que quedava ja a la partida, per¨° l'an¨¤lisi de macrodades i la intel¡¤lig¨¨ncia artificial estan dotant societats autorit¨¤ries de perilloses eines per competir amb el sistema liberal, amb controls molt efectius de la societat, per¨° que permeten models d'¨¨xit, com veiem a R¨²ssia o a la Xina; el vell debat esquerra-dreta ja no funciona, es tracta que les noves idees continguin humanitat i humanisme¡±.

Aquest pensament el representa a la novel¡¤la a partir de la Klara, una veu que recorda la del majordom Stevens al llibre El que resta del dia (1989); fins i tot les seves funcions socials poden ser similars: s¨®n una mirada social des de baix. ¡°Crec que sempre he estat d'esquerres, he cregut en certa revoluci¨® social, per¨° no penso que els meus llibres abordin el punt de vista de les classes treballadores; passa que, en les relacions amb el poder, tots som com servents, les decisions m¨¦s poderoses es prenen sempre des de molt amunt¡±, pensa Ishiguro. I rebla: ¡°Els meus personatges s¨®n una met¨¤fora de nosaltres mateixos, s¨®n v¨ªctimes d'un marc cruel, per¨° igual que ho som nosaltres¡±.

T¨¦ un punt angoixant per al lector de Klara i el Sol veure la inseguretat, la fragilitat emocional dels personatges, especialment els joves, que no saben interrelacionar-se; una falta de sociabilitat que reflecteix un dels temes preferits de l'obra d'Ishiguro: la solitud. ¡°S¨ª, m'obsessiona i ¨¦s un tema recurrent; la Klara est¨¤ fabricada per lluitar contra la solitud; crec que hi ha alguna cosa com a esp¨¨cie que ens fa solitaris; per aix¨° crec que hi ha alguna cosa memorable en els ¨¦ssers humans quan expressem protecci¨® i afecte cap als altres; en els meus llibres intento reflectir aquesta necessitat de buscar esperan?a, un oasi on intercanviar bondat i dec¨¨ncia¡±. I amb aix¨°, la brevetat d'una vida, com reflecteix potser que el llibre estigui dedicat a la seva mare, morta fa un parell d'anys. ¡°M'impressiona aix¨° que una generaci¨® ha de deixar pas a una altra; la vida ¨¦s curta: comets un error greu i potser no tens temps de rectificar. Potser per aix¨° m'agraden els westerns crepusculars de John Ford, amb personatges que van ser herois, per¨° per als quals ja no hi ha un lloc¡±.

En aquesta l¨ªnia, a l'escriptor l'inquieta de l'actual pand¨¨mia per coronavirus ¡°l'impacte emocional que deixar¨¤, com afloraran l'estr¨¨s, la r¨¤bia, el dolor¡­ Davant de tot aix¨°, el tema laboral em sembla relatiu¡±. No vol ni pot anar m¨¦s enll¨¤: ¡°Del futur amb prou feines hi veig entre boirines; faig com la Klara: intento veure llums entre els rajos de sol¡±.