Foc

"Tinc una m¨¤quina i un maniqu¨ª i el meu desig m¨¦s fervent ¨¦s veure-ho tot en flames¡±. Merc¨¨ Rodoreda explica a la seva amiga Anna Muri¨¤ durant l¡¯exili que treballa fins a l¡¯embrutiment cosint camises per malviure. Al llibre Non-Stop Inercia, Ivor Southwood explica com els treballadors d¡¯una f¨¤brica ¡ªd¡¯una classe social diferent de la de Rodoreda¡ª menyspreen el seu lloc de treball i es mostren decebuts, d¡¯alguna manera, quan en arribar cada mat¨ª no se¡¯l troben escombrat. ¡°Odi¨¤vem el lloc i tot el que representava, alhora que ens atemoria ser alliberats en un buit econ¨°mic¡±. La nostra relaci¨® amb el treball orbita entre aquesta barreja d¡¯alleujament (per conservar la feina, per tenir-la, si ¨¦s que en tenim) i d¡¯amargor (precisament pel mateix). La fantasia destructiva ¨¦s recurrent: la veig cada dilluns al metro, a la sortida de feines a hores intempestives, quan els Hermanos Cubero canten ¡°por ganarme la vida / la estoy perdiendo¡±.

Per aix¨°, l¡¯endem¨¤ de les protestes vaig intentar parlar amb treballadores que s¡¯havien trobat les botigues de passeig de Gr¨¤cia pintades o saquejades. Volia saber si, entre els vidres trencats, alguna confessava all¨° que sembla innombrable en qualsevol espai de treball: que, en el fons, t¡¯¨¦s igual tot all¨° que t¡¯envolta, que s¡¯hi podria calar foc i tu ni t¡¯immutaries. Treballar ¨¦s tamb¨¦ un acte performatori. ?s el nostre preu a pagar per viure. No em va sorprendre que no em deixessin parlar amb gaireb¨¦ cap d¡¯elles. Totes m¡¯enviaven a parlar amb l¡¯encarregada de torn, la qual gaireb¨¦ sempre em deia diplom¨¤ticament que no estava autoritzada a parlar. Nom¨¦s una, amb mirada c¨°mplice i mig d¡¯amagat, em va explicar que ella no era res de l¡¯empresa, que li era igual i que no volia dir que ho entenia, per¨° que ho entenia.

El cas ¨¦s que jo tampoc tinc clar qu¨¨ buscava, m¨¦s enll¨¤ de saber qu¨¨ hi havia darrere del foc, o sota el foc. ?s obvi que no es crema all¨° en si, la cosa, sin¨® que es crema tot all¨° que representa; per aix¨°, els objectius de les protestes, detonades amb l¡¯empresonament de Pablo Has¨¦l, han estat caixers i multinacionals de luxe del passeig m¨¦s car de la ciutat. Per aix¨° tamb¨¦, per exemple, les feministes a M¨¨xic van calar foc a la porta del Palau Nacional per protestar contra la inacci¨® del govern davant dels feminicidis. Slavoj Zizek analitzava a Oda a l¡¯alegria les protestes juvenils a Anglaterra, de 2011, i se centrava en la paradoxa que suposa mostrar el ressentiment cap al sistema robant objectes de consum. Com si protestar robant unes Nike fos lumpenitzar la revolta, treure-li raons. ¡°L¡¯¨²nica ideologia dominant ¨¦s la del consumisme pur, i no ¨¦s d¡¯estranyar que sigui l¡¯¨²nic que aconsegueixis com a forma de protesta¡±. Per a Zizek, cada impuls violent ¨¦s un signe que hi ha alguna cosa que no pots posar amb paraules, ¨¦s la representaci¨® d¡¯un cert punt mort simb¨°lic.