El bon i desitjable ¡®trobar leu¡¯

Si ens reg¨ªssim encara per les categories de la poesia trobadoresca, la de Miquel Desclot (Barcelona, 1952) seria trobar leu: una ret¨°rica senzilla, que no vol dir simple ni vulgar; un llenguatge que aspira a ser entenedor, unes imatges de poca complexitat. No ¨¦s pas millor que el trobar ric, m¨¦s atent a la sonoritat del llenguatge i a la filigrana expressiva, ni que el trobar clus, rebuscat i enigm¨¤tic, ple de conceptes de mal desxifrar. Totes s¨®n maneres de fer igualment v¨¤lides; la perfecci¨® formal es pot donar, i s¡¯ha de donar, en qualsevol d¡¯aquestes maneres, i un poeta pot fer-ne servir una o altra segons el seu particular arbitri. Avui dia hi ha molt de trobar clus fals i pretensi¨®s que rere el seu balbuceig amaga la incapacitat de formular un pensament i fa gala d¡¯una inquietant despreocupaci¨® per la forma.

'Despertar-me quan no dormo'

Miquel Delclot
Edicions Proa
72 p¨¤gines
16 / @ 6,99 euros

Que el nou llibre de Desclot hagi assolit el premi Carles Riba ¨¦s una not¨ªcia excel¡¤lent, no tant perqu¨¨ hagi optat per un trobar leu, fins i tot bonhomi¨®s, agradable a l¡¯o?da, com per la seva vindicaci¨® t¨¤cita, per la via dels fets, d¡¯una manera d¡¯escriure com m¨¦s va m¨¦s dif¨ªcil de trobar. S¨ª, es pot compondre poemes, i s¨ª, es pot fer versos, perqu¨¨ la llengua encara ho permet, i encara resten lectors ¡ªno gaires, per¨° en resten¡ª capa?os d¡¯entendre¡¯ls; abans que l¡¯horrible argot dels mitjans de comunicaci¨® ens acabi de diluir el raciocini. I s¨ª, entre moltes altres coses, es pot fer sonets. Aqu¨ª n¡¯hi ha 16, i els altres 35 poemes comparteixen el que en diu ¡°la contenci¨® dels catorze versos¡± i l¡¯estructura sovint de sil¡¤logisme, amb dos quartets fent de premisses i dos tercets de conclusi¨®.

Una llarga traject¨°ria, impossible de resumir ara, avala la lli?¨® de Desclot; entre altres g¨¨neres, ha cultivat la poesia per a infants, un p¨²blic no pas f¨¤cil d¡¯acontentar, i, sobretot, ha ofert excel¡¤lents vesions de poesia. N¡¯hi ha prou d¡¯esmentar les dues m¨¦s recents: el Can?oner de Petrarca (Proa, 2016) i les poesies de Vincenzo Cardarelli (Adesiara, 2020), que bastarien per consagrar-lo com un dels millors traductors actuals.

Despertar-me quan no dormo aplega poemes m¨¦s aviat de circumst¨¤ncies, qui sap si sorgits com a mer esbargiment enmig de treballs de m¨¦s envergadura; per¨° en conjunt ¨¦s una alenada d¡¯aire fresc que ens reconcilia no solament amb la poesia; tamb¨¦, m¨¦s ¨¤mpliament, amb la literatura (aix¨ª en trobem un, de ressons shakespearians, en qu¨¨ Romeu s¡¯interroga sobre el seu amor, o un altre en qu¨¨ Goethe reflexiona sobre la conting¨¨ncia de la vida humana), i encara amb la cultura en general (entre els pretextos, pintors com C¨¦zanne, m¨²sics com Haydn i fins i tot Groucho Marx). Descripcions de paisatges alternen amb par¨¤frasis d¡¯autors com Dante o Du Bellay, i esment a part mereix un de dedicat al descobriment de l¡¯Odissea: ¡°no vaig coneixe¡¯n els dominis / fins que en la veu de Riba els vaig petjar¡±.

En conjunt ¨¦s tamb¨¦, sense fer-ne ostentaci¨®, un elogi de la continu?tat d¡¯una tradici¨® liter¨¤ria, a la qual Desclot ha servit amb el seu ofici de traductor, per¨° tamb¨¦ mitjan?ant tots aquests sonets. La bona o?da, la claredat en la composici¨® i el bon sentit ling¨¹¨ªstic que li impedeix rec¨®rrer tant a l¨¨xic arcaic com a innovacions for?ades s¨®n qualitats que demostra una vegada m¨¦s. ¡°Benaurades les regles de la m¨¨trica¡±, va dir W. H. Auden, que entre altres virtuts ¡°ens forcen a pensar dues vegades¡±. Heus aqu¨ª un llibre en qu¨¨ es pot comprovar que la m¨¨trica, en poesia, no solament ¨¦s possible sin¨® desitjable.