Barcelona plena de colors

L'art urb¨¤ ¨¦s tot tipus de manifestaci¨® art¨ªstica que t¨¦ lloc a l'espai p¨²blic, des d'espectacles de carrer de m¨²sics, mags o mims fins a murals i grafitis. Aquestes representacions pict¨°riques que utilitzen les fa?anes com a llen? ajuden a crear un car¨¤cter especial a cada ciutat. Barcelona n'¨¦s un bon exemple. La capital catalana va ser capdavantera en l'street art durant els anys noranta i principis dels dos mil, competint fins i tot amb Nova York. I, encara que en l'¨²ltima d¨¨cada les pol¨ªtiques municipals hagin frenat el seu desenvolupament art¨ªstic, continua sent un referent internacional de l'art urb¨¤. L'ag¨¨ncia de m¨¤rqueting barcelonina Estudio34 ha elaborat una guia interactiva per descobrir alguns dels murals m¨¦s emblem¨¤tics, elaborats per m¨¦s de 40 artistes.

La majoria es concentren al districte de Ciutat Vella, al nucli hist¨°ric de Barcelona. Pels carrers de barris com el G¨°tic, el Born o el Raval es poden veure coloristes retrats fets amb esprai de dones tribals africanes, com el que hi ha al passatge del Cr¨¨dit, a l'altura del n¨²mero 4. S¨®n obra de l'artista Akore, un dels m¨¦s actius de la ciutat des de la d¨¨cada dels vuitanta.

Un altre artista que fa anys que deixa la seva empremta al centre de Barcelona ¨¦s El Xupet Negre. Els seus famosos xumets de diferents formes i colors es poden veure, per exemple, al carrer de Ferlandina, 20, davant de la botiga discos Paradiso, i al llarg del carrer de Joaqu¨ªn Costa, prop del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. El 2014, aquesta instituci¨® va reproduir a la seva fa?ana Tots junts podem parar la sida, un mural que l'artista Keith Haring va pintar al Raval el 1989 amb la col¡¤laboraci¨® de l'Ajuntament.

No obstant aix¨°, l'Administraci¨® local no sempre ha tingut aquesta bona sintonia amb l'art urb¨¤. Artistes de la talla de Banksy, Os Gemeos o The London Police van deixar la seva empremta abans que el Consistori persegu¨ªs aquesta pr¨¤ctica mitjan?ant una ordenan?a municipal que es va aprovar el 2005. Aix¨ª ho expliquen en el documental BCN Rise & Fall (2013) el grafiter Aleix Gordo i el cineasta Gustavo L¨®pez. Des de fa uns anys, diversos col¡¤lectius de la ciutat com Rebobinart ¡ªque tamb¨¦ organitzen rutes d'art urb¨¤¡ª treballen amb l'Ajuntament per habilitar espais on els artistes puguin desenvolupar la seva creativitat i esborrar l'etiqueta de vandalisme que se li va imposar al muralisme fa uns 15 anys.

Encara que amb menor representaci¨®, les dones grafiteres tamb¨¦ tenen el seu protagonisme a les vies barcelonines. L'empremta d'Anna Maga es deixa veure al n¨²mero 13 del carrer de l'Aurora. Els personatges caracter¨ªstics de l'artista catalana saluden els visitants al seu pas cap al Raval amb un ¡°Benvingut¡±.

La guia d'Estudio34, que es pot descarregar al tel¨¨fon m¨°bil i que permet filtrar el recorregut per artistes, no nom¨¦s recull el millor de l'art urb¨¤ local. Tamb¨¦ hi ha obres d'artistes internacionals establerts a la ciutat des de fa anys, com els francesos Sebastien Waknine i Tim Marsh o l'itali¨¤ TV Boy, conegut per la seva den¨²ncia social. En homenatge als migrants que moren intentant travessar el Mediterrani i als qui els ajuden, com l'ONG Open Arms, TV Boy els va dedicar un mural al davant de la Barceloneta, que tamb¨¦ apareix a la guia.

Des de Madrid, el quartet d'artistes que componen el col¡¤lectiu Boa Mistura van ser els responsables de crear un mural en un dels patis de la Model, l'antic centre penitenciari del carrer d¡¯Enten?a que va aturar la seva activitat el 2017. L'obra es pot observar durant les visites guiades a l'interior de la pres¨® (requereixen cita pr¨¨via; lamodel.barcelona) o des de l'exterior de l'antiga pres¨®. Un altre artista madrileny, Ampparito, ironitza dibuixant recluses escalant sobre el mur exterior de la pres¨®, i a la ronda de Sant Antoni (a l'altura del n¨²mero 36) utilitza el terra com a llen? per crear una pista d'atletisme amb carrers torts per reflexionar sobre la diversitat de capacitats de les persones.

Reivindicar els ¡°no llocs¡±

L'art urb¨¤ tamb¨¦ serveix per donar vida i reivindicar els ¡°no llocs¡±, un terme encunyat per l'antrop¨°leg i soci¨°leg franc¨¨s Marc Aug¨¦ que fa refer¨¨ncia a espais de la ciutat transitoris o menys simb¨°lics, per¨° que no per aix¨° s¨®n menys importants. Des del 2018, un vell solar del carrer de la Creu Coberta ¨¦s lloc de culte per als seguidors de Rosal¨ªa, que van a contemplar el retrat que ocupa tota una fa?ana que l'artista Uriginal va dedicar a la cantant catalana.

Tamb¨¦ val la pena fer una parada al gegant¨ª mural que homenatja les persones grans a l'Hospitalet de Llobregat (Blocs de la Florida, 3) de l'artista Elisa Capdevila. I al mateix municipi es poden veure els protagonitzats pels personatges fant¨¤stics de Zosen (carrer de Montseny, 127) i l'obra Pol¨ªtica de lucidesa, d'Alberto Montes, sobre la fa?ana de la Fundaci¨® Contorno Urbano (Garraf, 31).

Crear obres d'art a la via p¨²blica no sempre est¨¤ remunerat, per aix¨° molts dels artistes que apareixen a la guia exhibeixen en galeries i centres culturals. El Centre C¨ªvic de la Barceloneta (Conreria, 1) acull el festival anual Del mur al llen?, on es pot con¨¨ixer m¨¦s sobre el treball de muralistes locals i internacionals.

Madrid tamb¨¦ ¨¦s grafitera

A m¨¦s de la guia de street art de Barcelona, l'ag¨¨ncia Estudio34 n'ha editat una altra per a la capital espanyola que recull m¨¦s de 100 murals, en col¡¤laboraci¨® amb alguns dels esdeveniments d'art urb¨¤ i contemporani m¨¦s importants de la ciutat, com Urvanity, Arco, Justmad o Artmadrid.

Artistes com Suso33, Okuda, Antonyo Marest, Taquen o Boa Mistura conviuen en aquesta guia amb d'altres com Mina Hamada, Sara Fratini o Dos Jotas.