La pedagogia de la viol¨¨ncia

No ens hem d¡¯espantar amb les construccions pretesament intel¡¤lectuals sobre la utilitat pol¨ªtica de la viol¨¨ncia. Ens pot sorprendre, i potser tamb¨¦ espantar, la velocitat de tr¨¤nsit dels nostres antics pacifistes, des de Gandhi i Mandela fins a Bakunin i Guevara. Per¨° reconeguem que l¡¯¨²s de la viol¨¨ncia com a instrument d¡¯acci¨® pol¨ªtica t¨¦ una molt antiga carta de naturalesa intel¡¤lectual, tot i que els que despr¨¦s l¡¯utilitzin, sovint mers executors, no destaquin precisament per les llums de la seva intel¡¤lig¨¨ncia.

La justificaci¨® de qualsevol viol¨¨ncia per una viol¨¨ncia estructural encara pitjor, tan evocada aquest dies, ¨¦s d¡¯una debilitat mental esfere?dora. Tots sabem, fins i tot els qui van inventar-la, que sempre hi haur¨¤ estructures socials i econ¨°miques a m¨¤ que poden ser interpretades com a resultat d¡¯una imposici¨® violenta, de les quals els esperits m¨¦s desperts dedueixen la necessitat d¡¯una viol¨¨ncia contr¨¤ria que les destrueixi. Tothom pot trobar una viol¨¨ncia estructural com a coartada per a les seves malifetes.

La viol¨¨ncia, com la guerra, ¨¦s la continuaci¨® de la pol¨ªtica per altres mitjans. Necess¨¤ria pels dolorosos parts de la hist¨°ria segons els cl¨¤ssics revolucionaris, i desgraciada lli?¨® demostradament efica? apresa a dreta i esquerra, a c¨¤rrec tant de bolxevics com de feixistes, fins el punt de superar el seu car¨¤cter instrumental en ambd¨®s casos. La viol¨¨ncia ¨¦s l¡¯ess¨¨ncia del poder sovi¨¨tic a R¨²ssia, com ho ¨¦s nom¨¦s uns pocs anys m¨¦s tard del poder feixista a It¨¤lia i del nacionalsocialista a Alemanya.

No ¨¦s el nostre cas, ¨°bviament. La viol¨¨ncia que hem experimentat a Catalunya les darreres setmanes es troba en fase pr¨°piament seminal si la comparem amb la que va experimentar Europa fa cent anys. L¡¯escalada que hem pogut experimentar permet encara un redre?ament. Tot i la truculenta fixaci¨® airejada per d¡¯alguns dels agitadors i dels qui els agiten, no s¡¯ha arribat afortunadament al fet irreparable de la p¨¨rdua de vides humanes. En dues ocasions hi hem estat molt a prop: en l¡¯assalt a la comissaria dels Mossos de Vic el 17 de febrer i en l¡¯atac a la furgoneta de la gu¨¤rdia urbana de Barcelona el 27. En ambd¨®s casos, l¡¯extrema agressivitat dels encaputxats semblava guiada per la voluntat de buscar la reacci¨® descontrolada, ben f¨¤cil i l¨°gica d¡¯altra banda, per part d¡¯un policia acorralat.

Aquesta i no cap altra ¨¦s la q¨¹esti¨®. ?s del g¨¨nere hip¨°crita separar les manifestacions te¨°ricament pac¨ªfiques de les accions violents que cal condemnar. Hi ha manifestants que s¨®n pac¨ªfics i fugen tan bon punt comencen els aldarulls, per¨° les manifestacions en suport d¡¯un personatge com Has¨¦l, ho reconeixen fins i tot els manifestants, s¡¯han organitzat amb l¡¯objectiu de buscar l¡®enfrontament amb la policia i provocar el m¨¤xim dany possible als b¨¦ns p¨²blics i als negocis privats del centre de la ciutat. El millor testimoni ens l¡¯han donat els mitjans de comunicaci¨®, especialment els de la Generalitat, en qu¨¨ hem pogut escoltar tots els t¨°pics m¨¦s banals, les apologies m¨¦s ximples del contenidor cremat i les fal¡¤l¨¤cies comparatives sobre el malestar del joves, la inutilitat del pacifisme i fins i tot la justificada reacci¨® de r¨¤bia davant l¡¯engany de la independ¨¨ncia.

La cruel realitat ¨¦s que l¡¯agenda pol¨ªtica ¨¦s encara ara mateix en mans dels qui practiquen la viol¨¨ncia com a forma d¡¯acci¨® i dels qui els entenen, els justifiquen o els acompanyen. Al contrari del que a vegades surt de les tert¨²lies, aquesta no ¨¦s una viol¨¨ncia irracional. Primer de tot, ¨¦s una forma de pressi¨® ben calculada en la negociaci¨® de la nova majoria parlamentaria i despr¨¦s de Govern. Res m¨¦s pot explicar la debilitat de la condemna i la desautoritzaci¨® de l¡¯actuaci¨® de la for?a p¨²blica per part d¡¯uns negociadors acomplexats i espantats davant de les exig¨¨ncies dels ¡®king makers¡¯ de la CUP, fins a perdre el m¨¦s m¨ªnim sentit del que significa la responsabilitat de governar.

La viol¨¨ncia no esgota el seu significat pol¨ªtic en el seu ¨²s instrumental. T¨¦ un altre component m¨¦s estrat¨¨gic, especialment quan tracta de buscar la reacci¨® desmesurada, que abasta a tots els qui volen desprestigiar la democr¨¤cia. Certament, Espanya no es una democr¨¤cia fallida, no ¨¦s el pa¨ªs del m¨®n amb m¨¦s artistes empresonats, ni un r¨¨gim corrupte on es trepitgen les llibertats pol¨ªtiques, per¨° del que es tracta precisament ¨¦s d¡¯intentar construir el relat de la insuportable i virulenta agonia pol¨ªtica d¡¯un sistema obsolet, un cop ha fracassat el relat de la sagrada concepci¨® de la naci¨® immaculada i independent.

I aquesta ha estat una tasca que decentment no es pot atribuir als anarquistes importats d¡¯It¨¤lia o de Fran?a. S¨®n els nostres, les nostres classes dirigents, els qui ho han volgut i ho han organitzat, tot i que ara es posin les mans al cap, horroritzades quan comproven la collita de p¨¨rdues patrimonials que els pot arribar a afectar o la indifer¨¨ncia de Pere Aragon¨¨s al significat de l¡¯acte del 70 aniversari de la Seat. Primer, per la indulg¨¨ncia com s¡¯ha tractat els violents els darrers anys, des de molt abans de l¡¯1 d¡¯octubre. Despr¨¦s, pel missatge en favor de la unilateral vulneraci¨® de la Constituci¨® i de l¡¯estat de dret. Finalment, per l¡¯¨²s instrumental d¡¯una mobilitzaci¨® pr¨°piament insurreccional en els moments ¨¤lgids del proc¨¦s.

Aquesta ¨¦s la pedagogia pol¨ªtica que s¡¯ha fet els darrers deu anys. Si s¡¯ha d¡¯apel¡¤lar al malestar dels joves, la causa dels aldarulls s¡¯ha de trobar en els que els hi han explicat els pares i TV3 a casa, els intel¡¤lectuals i periodistes independentistes de refer¨¨ncia, els portaveus de les institucions d¡¯autogovern i la meitat com a m¨ªnim de la classe pol¨ªtica a tot arreu. Qui deia que l¡¯independentisme havia comen?at l¡¯autocr¨ªtica? Es pot aturar la viol¨¨ncia fent govern amb els pedagogs de la viol¨¨ncia? Hi som a temps, encara?