Records davant el FOC

Eren quatre gats, ingenus, per¨° tenien una decidida voluntat d¡¯implicar-se en la lluita contra la dictadura. Tamb¨¦ eren joves i aprenents en l¡¯acci¨® pol¨ªtica. Aquest seria el retrat telegr¨¤fic que Isidre Molas (Barcelona, 1940) rememora dels seus anys de milit¨¤ncia al Front Obrer de Catalunya, el FOC, situats als anys seixanta, a Quan tot ens semblava possible. Era un grup heterogeni, on conflu?en experi¨¨ncies vitals diferents, i on el protagonista va descobrir ja en el primer moment que ¡°era evident que encara hi havia classes¡±. Cert, perqu¨¨ malgrat el nom de l¡¯organitzaci¨®, molts dels seus membres eren joves universitaris de fam¨ªlies benestants que formaven un bloc diferenciat dels pocs militants obrers.

?Molas relata una experi¨¨ncia pr¨¨via, a la Nova Esquerra Universit¨¤ria, que en una primera reuni¨® nom¨¦s eren quatre persones, un dels quals Pasqual Maragall, a qui havia conegut casualment a la universitat. Eren pocs i joves, tamb¨¦ els obrers que provenien d¡¯organitzacions obreres cat¨°liques com la HOAC. ¡°Com tothom sap, les generacions no existeixen, per¨° resulta que n¡¯hi ha, i una comen?ava a treure el caparr¨®¡±, afirma Molas, i aix¨ª ¨¦s si s¡¯observa l¡¯edat dels qui arrencaven aleshores amb el seu comprom¨ªs pol¨ªtic. Joves que a m¨¦s no volien ser continu?tat de cap experi¨¨ncia d¡¯abans de la guerra.

Molas ofereix un interessant retrat personal dels noms referencials del FOC: Jos¨¦ Ignacio Urenda ¨¦s vist com la pe?a central de l¡¯organitzaci¨®; Alfons Carles Com¨ªn, ¡°m¨¦s un profeta desarmat que un dirigent pol¨ªtic de masses¡±; Antoni Jutglar ¨¦s l¡¯abrandat; Jos¨¦ Antonio Gonz¨¢lez Casanova era el defensor del socialisme iugoslau autogestionari i federal; Maragall, ¡°resistent i tena?¡±; Josep Maria Vegara, ¡°l¡¯intel¡¤lectual pol¨ªtic amb m¨¦s gruix i rigor del FOC¡±; aix¨ª com l¡¯obrer m¨¦s destacat, Daniel Cando, que derivaria cap al maoisme.

S¨®n tots ells uns personatges que actuen en plena etapa del desenvolupament econ¨°mic, que provoc¨¤ intensos debats sobre com enderrocar la dictadura. Pensaven que el FOC havia d¡¯aconseguir una revolta espont¨¤nia contra el r¨¨gim i el capitalisme, pretensi¨® que ara Molas considera infantil, per¨° que justifica perqu¨¨ ¡°no sab¨ªem res de res, pod¨ªem sumar la gosadia de l¡¯ingenu en pol¨ªtica amb la ignor¨¤ncia dels secrets de la vida¡±. A finals de la d¨¨cada, el FOC va entrar en una din¨¤mica de radicalitzaci¨®: volia proletaritzar tots els militants i, a parer de Molas, va caure en un ¡°marxisme primitiu¡±. El resultat va ser curi¨®s: el FOC va implosionar. Els seus militants van seguir actius, per¨° cap grup va reclamar-ne la continu?tat, en bona mesura perqu¨¨ van prendre camins ben diversos, i ning¨² en reclam¨¤ l¡¯her¨¨ncia.

Explicat des de l¡¯experi¨¨ncia personal, mostrant-ne sense por les contradiccions, la mem¨°ria de Molas dels anys del FOC ¨¦s la de qui seria m¨¦s endavant un referent intel¡¤lectual i institucional del catalanisme del PSC, del qual recentment s¡¯ha tradu?t al castell¨¤ El federalisme vist per Isidre Molas, en qu¨¨ a trav¨¦s d¡¯una entrevista ressegueix el fil de la idea federal, des de Montesquieu i Kant fins a Pi i Margall, Almirall o Rovira i Virgili, i on conclou que l¡¯estat de les autonomies no ¨¦s un estat federal, per¨° pot funcionar com un estat federable. Des del passat activista al FOC a les reflexions del catedr¨¤tic de dret constitucional, no hi ha dubte que val la pena llegir aquests llibres.