¡°Amb el meu pla, tot el que ¨¦s irregular fugiria de la Rambla¡±

L'Ajuntament de Barcelona encara no ha posat data a la reforma de la Rambla. El 2017 va convocar un concurs internacional per abordar la degradaci¨® del passeig. L'equip Km-Zero capitanejat per l'arquitecta i exregidora de Ciutat Vella, Itziar Gonz¨¢lez, va guanyar el concurs ¡ªdotat amb 700.000 euros¡ª i va presentar un projecte que acumula pols en un calaix. L'entitat Amics de la Rambla fa anys que exigeix les obres al passeig i, de moment, nom¨¦s han aconseguit la promesa que el 2021 s'eliminaran els quioscos dels antics ocellaires. EL PA?S ha contactat amb Gonz¨¢lez, que, despr¨¦s de presentar el projecte el novembre del 2018, ha guardat silenci durant dos anys. ¡°Acabar¨¤ aquest mandat i no s'haur¨¤ fet res a la Rambla¡±, pronostica l'arquitecta. Gonz¨¢lez t¨¦ clar d'on prov¨¦ l'immobilisme del projecte: les reiterades pressions de restauradors (les terrasses) i quiosquers que temen perdre espai al passeig. A m¨¦s, l'arquitecta adverteix que BCom¨² ha apostat per les superilles de l'Eixample i ha deixat de banda la Rambla.

M¨¢s informaci¨®n

Barcelona anima els ve?ns a fer-se seva la Rambla

1.602 dies esperant la reforma de la Rambla

La reforma de la Rambla, altre cop al calaix

Gonz¨¢lez va dimitir com a regidora de Ciutat Vella el 2010 despr¨¦s d'intentar paralitzar la construcci¨® del que havia de ser l'hotel del Palau de la M¨²sica. El setembre del 2017, amb l'alcaldia en mans de Colau, Gonz¨¢lez va guanyar el concurs per transformar el principal passeig de la ciutat. El novembre del 2018 va presentar al Liceu, amb la regidora Gala Pin, la reurbanitzaci¨® de la Rambla acompanyada d'una s¨¨rie d'estrat¨¨gies per apropar els barcelonins a un passeig que fa anys que est¨¤ abocat al turisme. El Consistori va anunciar que la reforma comen?aria el 2019. No s'ha fet res.

¡°Per entendre la Rambla cal recular fins al moment en qu¨¨ es gesta l'operaci¨® del Port Vell i el Maremagnum. Les discoteques canvien les din¨¤miques nocturnes del passeig. S'instaura a la Rambla una oferta d'activitats irregulars com s¨®n la prostituci¨®, els llauners, la venda de drogues¡­ a m¨¦s d'una demanda basada en el turisme¡±, recorda. ¡°Quan vaig arribar a la regidoria tenia molt clar el que passava a la Rambla. Sempre, el que funciona malament a l'espai p¨²blic s'ha creat pr¨¨viament a l'espai privat. Vaig analitzar qui eren els propietaris dels edificis de la Rambla, quines activitats econ¨°miques desenvolupaven i quina transpar¨¨ncia hi havia en aquestes activitats¡­¡±, recorda. ¡°Despr¨¦s de mi, la regidora Merc¨¨ Homs (CiU) va aconseguir redactar un pla que tenia la finalitat de delimitar les zones del passeig on hi ha un problema de sobreocupaci¨®. Novament el lobby de restauradors i quiosquers va aconseguir frenar el pla".

Gala Pin va plantejar un concurs per impulsar una intervenci¨® al passeig amb estrat¨¨gies culturals, econ¨°miques, comercials, de dinamitzaci¨® tur¨ªstica i, a m¨¦s, es volia renovar la Rambla¡±, recapitula l'arquitecta. Un petit grup de ve?ns, SOS Rambla, va demanar a Gonz¨¢lez que es present¨¦s al concurs. El va guanyar amb un equip de 17 persones ¡ª¡°amb gent molt potent, des de Paul B. Preciado fins a arquitectes com Lola Dom¨¨nech o Olga Tarras¨®¡±¡ª i va crear un sistema mitjan?ant el qual s'escoltava i es mantenia informades del projecte prop de 500 persones que va anomenar Comunitat Rambla. ¡°Volien un pla cultural, un pla de gesti¨® d'espai de gran aflu¨¨ncia, un pla de dinamitzaci¨® ve?nal, comercial i econ¨°mica. A m¨¦s, hi vam afegir 15 estrat¨¨gies generals m¨¦s. El nostre pla era delimitar un ¨¤mbit ampli dins de la Rambla, un espai de milers d'habitatges, i demostrar l'excepcionalitat cultural d'aquest lloc. A partir d'aqu¨ª, aquesta zona tindria un estatus que ens permetria intervenir en plantes baixes i pisos. Millorar¨ªem l'entorn i a canvi de la millora aconseguir¨ªem un retorn social. Els propietaris, per exemple, no podrien vendre els pisos durant un nombre determinat d'anys i els haurien de llogar a un preu acordat. Convert¨ªem la Rambla en un laboratori de rescat habitacional, comercial i cultural¡±, defensa. Malgrat aix¨°, l'Ajuntament ha guardat en un calaix totes aquestes estrat¨¨gies amb un simple: ¡°No s¨®n viables¡±. ¡°Vam guanyar el concurs, la ciutadania va pagar els nostres honoraris¡­ Ning¨² m'argumenta per qu¨¨ no s¨®n viables les nostres propostes¡±, s'enfada.

L'arquitecta adverteix que tant la Generalitat com l'Ajuntament aposten pel model d'¨¤rees de promoci¨® econ¨°mica urbana (Apeu). L'Apeu ¨¦s un model de col¡¤laboraci¨® publicoprivada i Gonz¨¢lez tem que s'instauri a la Rambla. ¡°?s un model de gesti¨® on el que ¨¦s privat, de facto, es converteix en guardi¨¤ del que ¨¦s p¨²blic i acaben decidint quines activitats es fan o no a l'aire lliure. Km-Zero proposa que la Rambla sigui un b¨¦ com¨² urb¨¤ i per aix¨° necessita una comunitat que el reivindiqui. Vam crear la Comunitat Rambla, que havia de ser l'encarregada de fiscalitzar la implementaci¨® de les estrat¨¨gies¡±, denuncia. ¡°La Rambla havia de ser un ecosistema de control democr¨¤tic, havia de monitorar tot el sistema econ¨°mic i social i aix¨° comportaria que les activitats il¡¤legals se sentirien inc¨°modes al passeig. Amb el meu pla, tot el que ¨¦s irregular fugiria de la Rambla¡±.

Despr¨¦s de la presentaci¨® del projecte b¨¤sic es va passar al projecte executiu i va haver-hi correccions encara que, en ess¨¨ncia, no es va alterar. Aix¨ª i tot, encara no hi ha data per a l'inici de l'actuaci¨® al passeig. ¡°Els restauradors i quiosquers continuen fent pressi¨® perqu¨¨ el meu pla els perjudica. Crea un precedent a la Rambla, el lloc que m¨¦s els interessa privatitzar. Ells volen dissenyar les seves pr¨°pies terrasses, les seves pr¨°pies lleis i saben que quan la Rambla sigui un Apeu ho podran fer¡±, adverteix. ¡°L'Ajuntament ara parla d'arreglar el paviment actual i aix¨° ens sembla ofensiu. ?s gastar diners en una cosa que en principi no cal canviar. De fet, em temo que aquest deu ser el pla dels quiosquers i restauradors. ?s el neteja una mica i marxa¡±, defensa.