Carme Elias: ¡°De vegades trobes directors que dius: amb tu, fins al final!¡±

Carme Elias (Barcelona, 70 anys) ¨¦s un dels noms m¨¦s respectats del teatre, el cinema i la televisi¨® en catal¨¤. Ha treballat amb Francesc Bellmunt, Pere Portabella, Isabel Coixet, Fernando Fern¨¢n-G¨®mez, Pedro Almod¨®var... Ha representat obres de Calder¨®n, Tennessee Williams, Pirandello, Tx¨¦khov, ?squil... Va triomfar amb les s¨¨ries (Turno de oficio) quan ni tan sols estaven de moda... L¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ (ACC) li lliurar¨¤ diumenge el premi Gaud¨ª d¡¯Honor.

Pregunta. Ha sigut una sorpresa?

Resposta. Una sorpresa fant¨¤stica! Enorme, perqu¨¨ no m¡¯ho esperava. Quan em va trucar Isona Passola [presidenta de l¡¯ACC] vaig pensar: ¡°Ui! Quina feinada m¡¯espera...!¡±. Per¨° il¡¤lusionad¨ªssima, eh?

P. Feinada com fer un discurs. Ja el t¨¦?

R. Vaig escrivint frases. Coses surrealistes, potser, que m¡¯han passat i que em passen pel cap... De tot plegat sortir¨¤ el discurs, que el penso preparar per llegir-lo. Res d¡¯improvisacions. Nom¨¦s em falta posar-me nerviosa i dir all¨° de ¡°Moltes gr¨¤cies a D¨¦u...¡±.

L¡¯escenari ¨¦s com la meva segona casa. Sents respirar el p¨²blic, moments de m¨¤gia, la pell de gallina

P. El teatre amateur ¨¦s on un descobreix la seva vocaci¨®?

R. Jo crec que qui entra en el teatre amateur ja t¨¦ vocaci¨®. La meva la vaig descobrir pujada en una cadira en els dinars de Nadal. Recitava versos, i vaig veure que m¡¯agradava. Despr¨¦s vaig tenir la sort que el meu pare em va deixar anar al teatre del barri [el Clot], on el senyor Balcells (quins records...!) dirigia un grup i an¨¤vem a pobles... Era molt tradicional, a Barcelona. Despr¨¦s vaig descobrir que hi havia un Institut del Teatre i hi vaig entrar.

P. De seguida va freq¨¹entar tamb¨¦ el m¨®n del cinema...

R. Les ganes de fer cinema sempre les vaig tenir. Vaig fer les primeres pel¡¤l¨ªcules amb Joan Potau [guionista i director, va ser el seu marit]. Les t¨¨cniques s¨®n diferents, per¨° la feina ¨¦s la mateixa: treballar amb els teus recursos, f¨ªsics i emocionals, i abocar-los en un text.

P. Ha pogut triar qu¨¨ fer?

R. No. M¡¯han escollit sempre. Per poder triar m¡¯hauria d¡¯haver convertit en productora, per¨° no he tingut aquesta capacitat, ni tampoc aquesta ambici¨®. I de vegades trobes directors que dius: amb tu, fins al final! Quan el destape, als setanta, vaig fer L¡¯orgia?[1978] perqu¨¨ em va trucar Francesc Bellmunt per fer un paper curt¨ªssim que, ves per on, era el m¨¦s comprom¨¨s de tota la pel¡¤l¨ªcula. Despr¨¦s em van oferir bastantes coses que vaig rebutjar. Jo havia tingut un aprenentatge molt seri¨®s i tenia clar cap a on volia anar: sabia que certs productes no m¡¯interessaven i sempre he intentat respectar el que volia, ser coherent amb el meu criteri i amb all¨° que somiava. Per entendre¡¯ns: jo volia que un dia em donessin el Gaud¨ª! [Riu]

P. La televisi¨® va ser un gra¨® per arribar al cinema?

R. En els anys en qu¨¨ tenir tele era una cosa gaireb¨¦ m¨¤gica, recordo que f¨¨iem Estudio 1, que era teatre per a televisi¨®, i era un ¨¨xit. Tamb¨¦ vaig fer s¨¨ries a Catalunya, per¨° potser Turno de oficio [1986] va ser clau. Amb Juan Luis Galiardo, que ja tenia una carrera, i Juan Echanove, que mira quina carrera ha fet.

P. Les s¨¨ries, llavors, no estaven de moda, com ara. Com ha vist aquest canvi?

R. Ara va tot m¨¦s de pressa, ¨¦s m¨¦s ¨¤gil gr¨¤cies als mitjans de qu¨¨ disposem, per¨° sobretot, ara hi ha compet¨¨ncia. I la compet¨¨ncia pot ser una bona o una mala companya. Pot portar a fer coses que potser no s¨®n les que un director voldria per¨° es veu obligat a fer. Sempre s¡¯han fet coses bones i no tant¡­

Les plataformes televisives ens obren moltes portes, per¨° no sabem quines valdran la pena

P. Creu que les noves plataformes arreglaran la situaci¨® del sector?

R. Ara s¡¯obren moltes portes, esclar, per¨° no sabem quines valdran la pena, perqu¨¨ hi ha molt producte banal. S¡¯ha de confiar sobretot en els joves, i crec que a les escoles caldria ensenyar-los a seleccionar el que els interessa.

P. Ha apr¨¨s dels seus personatges?

R. De tots. Tots et deixen alguna cosa perqu¨¨ tu els deixes una mica de tu mateixa. I en tots els personatges has de treballar amb el cos, la veu, la intel¡¤lig¨¨ncia, l¡¯emoci¨®. Aix¨° vol dir que has de fer introspecci¨® per extreure del teu interior el que dones al personatge. Despr¨¦s ell, esclar, et regala coses. I en el doblatge [Carme Elias ha donat veu a Sigourney Wever, Nastassja Kinski o Demi Moore] no nom¨¦s has d¡¯extreure del personatge, sin¨® de l¡¯actriu.

P. El teatre no l¡¯ha abandonada mai...

R. L¡¯escenari ¨¦s com la meva segona casa. ?s on vaig comen?ar, m¡¯encanta tenir el p¨²blic present, cada dia comen?ar de zero. Els fils interiors es mouen d¡¯una altra manera, en el teatre. Sents respirar el p¨²blic, moments de m¨¤gia, la pell de gallina... Sents la uni¨® de l¡¯actor amb l¡¯espectador, aquesta empatia, com a les misses dels creients, que s¡¯eleven en un ritual¡­ Cal insistir que la gent vagi al teatre. No n¡¯hi ha prou d¡¯anar-hi un dia, ¨¦s necessari entrar-hi i entendre¡¯l. Llavors ¨¦s quan et fas s¨²bdit del teatre.