T¨¨cniques de confrontaci¨®

I?aki Gabilondo diu amb encert que mentre les veus recurrents de la dreta ens adverteixen de l'amena?a del socialcomunisme i ens conviden a mirar cap a l'esquerra, deixem d'observar la direcci¨® correcta d¡¯on procedeixen els perills galopants. I ho conclou amb la paradoxa d'anunciar que ve el llop mentre se'ns menja el tigre. I encara que la seva an¨¤lisi parteix de Madrid per projectar-se sobre aquella comunitat ja en batalla electoral, en relatar el llistat de les ¨²ltimes trampes dissimulades pels seus provocadors obre l'objectiu i ens refereix diversos exemples d'una mateixa actuaci¨®. Des de la crisi financera provocada pels llops de Wall Street fruit del desvari neoliberal al Brexit afavorit pels radicals de Neil Farage, tamb¨¦ sobre un enfilall de falsedats per¨° assumit acr¨ªticament pel partit conservador que en mans de Boris Johnson no ha necessitat cap crossa per aplicar-lo de manera contundent.

Tenir un rival facilita l'elusi¨® de responsabilitats. I la mirada futbol¨ªstica de tot el que ens envolta potencia la gran excusa

Per si no fos prou, all¨¤ queden els quatre anys de Donald Trump que van imprimir tant car¨¤cter al m¨®n populista conservador com nociu va ser el seu final instant a ocupar el Capitoli de Washington. Fet m¨¦s que rellevant del nostre dia de Reis, encara fresc en la mem¨°ria col¡¤lectiva mundial i que una part del partit Republic¨¤ mai no va condemnar. ?s m¨¦s, alguns dels seus senadors destacats encara l¡¯aplaudeixen. Ara sabem, en canvi, que tant R¨²ssia com l'Iran van buscar la manera d'influir en les ¨²ltimes eleccions, segons informe dels serveis secrets nord-americans. A favor de Trump, per descomptat. El que continua repetint per mantenir la moral dels seus milions de seguidors que va ser a ell a qui van robar la presid¨¨ncia. De nou, l'agressor convertit en v¨ªctima. I aix¨ª tornem a l'inici del cercle vici¨®s. La desviaci¨® interessada per part de la dreta m¨¦s extrema de la mirada col¡¤lectiva per dissimular els seus objectius particulars. I no ¨¦s que torni per on acostumava, ¨¦s que demostra que mai no va abandonar els seus m¨¨todes. Aix¨° s¨ª, els ha sofisticat a trav¨¦s de les noves tecnologies i les seves extenses xarxes a favor d'un estil de propaganda que segons Noam Chomsky en una democr¨¤cia ¨¦s el que la coerci¨® a un estat totalitari.

Gaireb¨¦ vint anys despr¨¦s d'haver escrit les seves ¡°T¨¨cniques de cop d'Estat¡±, en el prefaci a la publicaci¨® a It¨¤lia a finals dels anys quaranta del segle passat, Curzio Malaparte va confessar que odiava aquell llibre seu. I insistia que l¡¯odiava amb tota la seva ¨¤nima perqu¨¨ li havia donat la gl¨°ria, per¨° tamb¨¦ molts disgustos. I relatava detalladament com havia estat utilitzat tant per les dretes com per les esquerres europees dels anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, convertint en p¨¨ssimes pr¨¤ctiques les seves teories a favor d'impedir que els sediciosos aconseguissin el poder mitjan?ant la viol¨¨ncia. Tant va ser aix¨ª, que el volum tamb¨¦ el van prohibir en tots aquells pa?sos on ¡°o b¨¦ a causa d'un dictador o b¨¦ per la corrupci¨® de les institucions democr¨¤tiques, les llibertats p¨²bliques i privades van ser retallades o suprimides¡±.

La refer¨¨ncia liter¨¤ria ¨¦s vigent observant l'actualitat i veient girar la gran centrifugadora en qu¨¨ s'ha convertit Madrid. Tant per raons pol¨ªtiques com econ¨°miques, medi¨¤tiques i socials. ?s aix¨ª com una determinada esquerra tamb¨¦ tendeix a seguir els passos dels contraposats i cr¨ªtics seguidors de Malaparte gaireb¨¦ un segle despr¨¦s. Pablo Iglesias ha caigut en aquest contratemps al crit simulat del ¡°deixeu-me sol¡±.

La dreta m¨¦s extrema demostra que mai va abandonar els seus m¨¨todes. Aix¨° s¨ª, els ha sofisticat

Tan l¨ªcit ¨¦s intentar apaivagar les vel¡¤le?tats d'Isabel D¨ªaz-Ayuso com innecessari apel¡¤lar al risc que suposa la repetici¨® d'un govern del PP amb el presumpte suport de Vox esgrimint mencions al feixisme i als criminals. Perqu¨¨ aquesta tend¨¨ncia dram¨¤ticament ensagnada en la hist¨°ria de l'Espanya del segle passat porta l'oponent bregada en els mateixos combats a millorar la seva aposta. I canviant el socialisme pel comunisme, contraposant-los a la llibertat, tensa encara m¨¦s la corda d'una tend¨¨ncia que ¨¦s pr¨°pia de la seva promoci¨® de dreta desacomplexada, filla de l'aznarat descarat i portadora del corrent internacional que est¨¤ imposant els seus conceptes amb tanta facilitat com perversi¨® perqu¨¨ el seu full de ruta est¨¤ clar.

Ja sabem que tenir un rival facilita l'elusi¨® de responsabilitats. I que la mirada futbol¨ªstica de tot el que ens envolta potencia la gran excusa. Per¨° semblava que hav¨ªem convingut que aquest joc dial¨¨ctic era m¨¦s propi de la infantesa, fins i tot de l'adolesc¨¨ncia, que de l'edat adulta. Potser ¨¦s per aix¨°, per no haver madurat prou la nostra democr¨¤cia, que alguns es pensen que poden jugar amb ella amb t¨¨cniques de confrontaci¨® explosiva perqu¨¨ segons les pr¨¤ctiques del mercadeig pol¨ªtic davant de dos extrems radicalitzats ning¨² no queda indiferent, la participaci¨® electoral puja i la vict¨°ria se celebra millor. Nom¨¦s que despr¨¦s no tots saben encaixar la derrota. I la bilis queda.