Mor Picanyol, pare d¡¯Ot, el Bruixot

En tot era especial: un bruixot baixet, una mica capgr¨°s i amb un bigoti de quatre p¨¨ls, amb un barret d'aire medieval, sempre en un rigor¨®s blanc i negre, passejant en un espai atemporal, que utilitzava els seus poders en situacions molt quotidianes i algunes vegades contra la seva dona, que el perseguia inexorablement amb una escombra, en escenes que un fidel per¨° esc¨¨ptic mussol solia observar amb uns grans ulls de sorpresa. Vivia en una tira vertical i la vinyeta, cinc com a m¨¤xim, era tan neta com el tra? i l'enginy¨®s humor que desprenia¡­ Aquest era l'encant d'Ot, el Bruixot, una de les s¨¨ries m¨¦s importants i de m¨¦s traject¨°ria del c¨°mic catal¨¤, que reflecteix prou b¨¦ la manera de ser del seu creador, Josep Llu¨ªs Mart¨ªnez Pica?ol, Picanyol de nom art¨ªstic, mort als 73 anys, segons va comunicar dijous la revista Cavall Fort, on va plasmar les aventures de l'Ot durant 44 anys.

Nascut a Vic el 1948 per¨° criat a Moi¨¤, el futur Picanyol es distreia massa dels estudis dibuixant, cosa que va fer que els deix¨¦s i se n'an¨¦s a viure a Barcelona, on va entrar de noi dels enc¨¤rrecs a Selecciones Ilustradas, hist¨°rica ag¨¨ncia de representants de dibuixants creada per Josep Toutain. Estava obstinat a fer llargues i serioses historietes sobre l'Oest americ¨¤ i d'altres ambientades a la selva; ho va fer sense ¨¨xit, fins que els seus treballs van caure en mans de Jordi Gin¨¦s, Gin. Va ser providencial: li va recomanar que els seus tra?os fossin encara m¨¦s nets i senzills i que s'inclin¨¦s pel gag mut. I aix¨ª va debutar a Mata Ratos i al cap de poc a L¡¯Infantil, la futura Tretzevents, on ja va fer de tot: acudits, jocs d'entreteniment¡­

Incansable, entre el 1969 i el 1971 Picanyol va comen?ar a col¡¤laborar en la premsa di¨¤ria, en concret al Diario de Barcelona, a les ordres de qui ¨¦s avui un dels m¨¤xims estudiosos del m¨®n del dibuix i la il¡¤lustraci¨® cl¨¤ssica catalanes, el periodista Josep Maria Cadena. Va ser cap al final d'aquesta etapa quan, el desembre del 1971, va arrencar a Cavall Fort una s¨¨rie sobre un bruixot una mica entremaliat, que li va venir al cap un dia que passejava pels carrers de Barcelona. Era un personatge que no desentonava en els ambients medievals i fins i tot mitol¨°gics que tant li agradava recrear i que sempre donaven voltes en la imaginaci¨® de Picanyol, amb una galeria hiperpoblada de trobadors, bruixots, follets¡­

Una mica de tot aix¨° va aplegar en Ot, sempre plasmat en un dibuix molt net i clar, en un homenatge t¨¤cit al seu admirat Herg¨¦. Era tan genu¨ª, trencador i enginy¨®s amb els seus gags que es va convertir en un dels emblemes de Cavall Fort, i va conquerir un p¨²blic incondicional que el va obligar a no abandonar el personatge fins al maig del 2015, quan Picanyol va decidir jubilar-se, als 66 anys, despr¨¦s de dibuixar-lo durant 44 anys, en m¨¦s de 1.500 tires. El personatge es va mostrar tan incansable com el seu creador: el 1987 ja apareixia, sota el segell Pirene, recopilat en llibre i poc despr¨¦s la seva popularitat el va portar fins als videojocs pedag¨°gics, els Otijocs; i hi ha qui sost¨¦ que ¨¦s el culpable que m¨¦s de 5.000 nens a Catalunya portin, des de finals dels anys noranta, el nom d'Ot. Quan el bruixot va entrar en la quarantena, Norma Editorial va publicar una extensa recopilaci¨® de les tires en diversos volums.

Ot, el Bruixot ¨¦s un cas for?a ins¨°lit en la tradici¨® historietista catalana, que es va refugiar en una revista davant la falta de l'espai que potser li hauria estat m¨¦s propi en una premsa catalana escassa i poc avesada a aquest tipus de s¨¨ries de personatges no vinculats a l'acudit i a la vinyeta d'actualitat sociopol¨ªtica. Moltes vegades amb algun detall gr¨¤fic que funcionava com a picada d'ullet (Picanyol va arribar a publicar a Lecturas les t¨ªpiques vinyetes amb el joc de les difer¨¨ncies), Ot va protagonitzar un humor net, afrontant situacions en les quals era freq¨¹ent que no en sort¨ªs gaire air¨®s. Traspuava sovint (amarat d'una preco? preocupaci¨® ecol¨°gica her¨¨ncia directa del seu pare art¨ªstic) un cert aire de solitud, amb un punt de desenc¨ªs vital, semblant al que la mort del seu creador deixa, almenys, en tres o quatre generacions de catalans.