Vacunes a MotoGP: Tonto l¡¯¨²ltim

Recorde aquella angoixa, aquells dubtes. Ara fa un any. La meua ¨¤via, Mar¨ªa Felicidad, Maruja per a tothom, abuelita per als seus nets, tot i que el diminutiu no li fa just¨ªcia, es quedava a casa. Com quasi tots. Clar que ella, 88 anys molt ben plantats, necessitava de l¡¯assist¨¨ncia permanent de les seues filles, que li feien el dinar (i el berenar i el sopar), que l¡¯acompanyaven. Jo no volia que l¡¯¨¤via estigu¨¦s sola, per¨° tenia p¨¤nic que la contagiessin. Massa visites, massa gent diferent en aquell pis, petit i tancat. ¡°Mam¨¤, posa¡¯t b¨¦ la mascareta¡±, reclamava jo, un f¨¤stic de filla, sempre queixant-se, des de la pantalla del m¨°bil. Quantes videoconfer¨¨ncies haurem fet en els darrers dotze mesos?

El cas ¨¦s que, un any despr¨¦s, l¡¯¨¤via ha acabat a l¡¯hospital. I no va ser per la covid. ?s forta i ha remuntat. Una mica. Poc. Per¨° suficient perqu¨¨ l¡¯hagin enviat de nou cap a casa, on les seues filles segueixen cuidant-la. Ara sense descans, dia i nit. Ja no fan nom¨¦s de cuineres, tamb¨¦ d¡¯infermeres. I els nets hem perdut el respecte a anar de visita a aquell pis, petit i tancat. No, encara no est¨¤ vacunada, per¨° si ha de marxar aviat, qu¨¨ m¨¦s ens t¨¦ si ¨¦s per la v¨¤lvula que no deixa funcionar b¨¦ el seu cor o per aquest virus que ens porta de cap. Tots hem decidit que hem d¡¯aprofitar el temps que ens queda d¡¯escoltar un cop m¨¦s aquella hist¨°ria de com la va enamorar l¡¯avi, a la parada del bus, en ple centre de Val¨¨ncia.

Veure-la tan vulnerable ara em fa pensar. Quin sentit t¨¦ viure a un m¨®n on les vacunes acaben primer a mans de gent amb privilegis? Un m¨®n on no hi van primer els qui m¨¦s la necessiten? Siguis de la fam¨ªlia reial o pilot de MotoGP, el fet ¨¦s que t¡¯ofereixen una vacuna a un pa¨ªs amb possibles i tu accedeixes. Vivim a un m¨®n on el negoci mana. I on assegurar la celebraci¨® d¡¯un campionat del m¨®n arreu del globus en plena pand¨¨mia garanteix la tranquil¡¤litat de moltes fam¨ªlies.

He provat a posar-me a la pell dels pilots i treballadors de MotoGP als qui s¡¯ha oferit la vacuna a Qatar. I encara no he aconseguit decidir-me. Accediria tamb¨¦ jo? Qu¨¨ passaria amb la moral? Nom¨¦s tinc clara una cosa. Si li ho cont¨¦s a l¡¯abuelita, em diria: ¡°Vacuna¡¯t, nena, tu que pots¡±.

Per¨° el dilema no acaba de resoldre¡¯s al meu cap.

Clar que potser no estar¨ªem parlant de tot aix¨° si no exist¨ªs cap vacuna de marca, cap Pfizer, cap AstraZeneca. Simplement una vacuna contra la covid, sense patentar, lliure i gratu?ta per a tothom. Aix¨ª seria m¨¦s dif¨ªcil que hi hagu¨¦s ciutadans de primera i de segona. Seria m¨¦s dif¨ªcil negociar amb la salut. Ho va veure clar Jonas Salk, l¡¯home que va treballar per aportar una soluci¨® a la vacuna contra la poliomielitis quan, als anys cinquanta, es considerava un dels problemes de salut p¨²blica m¨¦s perillosos. Quan va presentar els resultats de la seva investigaci¨® i li van preguntar qui tenia la patent, ell va respondre: ¡°No hi ha cap patent, es pot patentar el sol?¡±

70 anys despr¨¦s de Salk, els espanyols, els de ens ho varen oferir i acced¨ªrem, som m¨¦s de tonto l¡¯¨²ltim.