Les dones invisibles de la fot¨°grafa Mary Ellen Mark

Des que als nou anys va agafar una c¨¤mera per primera vegada fins a la seva mort Mary Ellen Mark (Filad¨¨lfia 1940 - Nova York 2015), va realitzar dos milions de fotografies. La majoria protagonitzades per dones. I gaireb¨¦ totes amb vides dif¨ªcils i allunyades del convencional. Siguin pacients d'un psiqui¨¤tric a Oregon, treballadores sexuals a Bombai, missioneres a Calcuta i joves mares solteres i drogoaddictes a Seattle. I, si no fos per la fot¨°grafa, que les treu del seu m¨®n marginal perqu¨¨ protagonitzin les seves imatges, llibres o pel¡¤l¨ªcules, serien invisibles i passarien desapercebudes. Per¨° Mary Ellen Mark posa en el focus aquests personatges que gaireb¨¦ sempre miren a la c¨¤mera interrogant l'espectador.

?s el que ocorre amb les 93 imatges, preses entre 1977 i 2011, que ha reunit Anne Morin per a l'exposici¨® Mary Ellen Mark: Vides de dones, que es pot veure (fins al 31 de juliol) a Foto Colectania de Barcelona gr¨¤cies a la col¡¤laboraci¨® de la Fundaci¨® Banc Sabadell. Una mostra que, gr¨¤cies a la pand¨¨mia, ha sigut estrena absoluta a Barcelona. Despr¨¦s anir¨¤ a Lenzburg (Su?ssa) i a Par¨ªs. ¡°No ¨¦s la gran retrospectiva, per¨° explica b¨¦ la seva traject¨°ria. Va morir el 2015 i ¨¦s important que segueixi en escena perqu¨¨ en massa ocasions l'obra de les fot¨°grafes, quan desapareixen, tendeix a anar a la deriva¡±, explica Morin.

El treball de Mary Ellen Mark, publicat en revistes i diaris com Vanity Fair, Life, New Yorker, Rolling Stone, The New York Times, 18 llibres i nombroses exposicions, l'han convertit en una refer¨¨ncia del fotoperiodisme i la fotografia documental, que destaquen la seva visi¨® ¨¨tica i humana i la seva proximitat i empatia amb els fotografiats.

Des que va arribar a Nova York el 1966 va comen?ar a fotografiar moviments i protestes per la guerra del Vietnam, les que defensaven l'alliberament de la dona i els drets LGTBI. ¡°Nom¨¦s m'interessa la gent marginal, els m¨¦s febles¡±, assegurava. Entre els personatges que surten a les seves fotografies, dif¨ªcils d'oblidar, hi ha molts nens i adolescents, ¡°persones petites¡±, com a ella li agradava dir. Entre ells, l¡¯Amanda, de nou anys, de Carolina del Nord i que, entre joc i joc, no parava de fumar davant de la seva mare, a qui controlava completament. ¡°Quan vaig anar a acomiadar-me d'ella estava amb la seva cosina Amy en una piscina inflable descansant per fumar una cigarreta¡±, recorda la fot¨°grafa de la seva experi¨¨ncia el 1990.

Membre de la prestigiosa ag¨¨ncia Magnum entre 1977 i 1981, Mary Ellen Mark s'implicava amb els personatges que treia de l'anonimat. El 1979, per confeccionar la seva s¨¨rie Ward 81, va viure durant sis setmanes amb els pacients de la sala de seguretat femenina de l'hospital estatal d'Oregon i va conviure tamb¨¦ tres mesos amb les prostitutes d'un dels carrers de Bombai per guanyar-se la seva confian?a i poder fer el 1981 Falkland Road.

¡°No els feia nom¨¦s una foto i se n'anava desentenent-se dels seus problemes. Sempre tornava. Els feia un seguiment al llarg dels anys. Es comprometia amb les persones que retratava. No les mirava des de a dalt, sin¨® de tu a tu. La seva escriptura fotogr¨¤fica ¨¦s frontal i directa¡±, assegura Morin.

Com la fam¨ªlia Damm, formada per quatre persones i el seu gos Pitbull que vivien al seu autom¨°bil a Los Angeles, als quals va fotografiar diversos anys fins que tot va acabar amb den¨²ncies dels fills per abusos per part del pare.

Cap relaci¨® va ser tan intensa com la que va tenir amb Tiny, una jove de 13 anys drogoaddicta i prostituta. La va con¨¨ixer el 1983 i va continuar fent-li fotos durant tres d¨¨cades, il¡¤lustrant el naixement d'alguns dels seus deu fills, cadascun d'un pare diferent. Vivia a Seattle, ciutat exemple del ¡°somni americ¨¤¡±. I all¨¤ Mary Ellen Mark retrata el malson d'aquest somni. La primera vegada que es van veure, la jove va intentar fugir pensant que la fot¨°grafa era policia. Despr¨¦s es van fer inseparables. A les fotos apareix Tiny adolescent i madura, desmillorada pels durs anys de vida. La foto de Halloween en la qual volia semblar ¡°una puta francesa¡± se la va fer l'any seg¨¹ent quan va tornar amb el seu marit, el cineasta Martin Bell, per rodar el documental Streetwise, que va acabar nominat als Oscar. Es podr¨¤ veure a l'abril a la Filmoteca juntament amb Tiny: The life of Erin Blackwell, que van rodar 30 anys despr¨¦s.

A l'exposici¨® es poden veure dues altres s¨¨ries seves: Indian Circus, basada en el m¨®n del circ, i Twins, amb imatges desconcertants protagonitzades per germans bessons ¡°que representen els dos pols en els quals evoluciona l'espectre de la seva obra: la monstruositat i el grotesc¡±, explica la comiss¨¤ria.

Un altre vessant del treball d'aquesta fot¨°grafa que no recull aquesta exposici¨® ¨¦s el relacionat amb el cinema. Va treballar durant anys per al cinema fent la foto fixa de m¨¦s de 100 pel¡¤l¨ªcules. Per aix¨° ¨¦s f¨¤cil veure-la al costat d'actors i directors de Hollywood, uns treballs que li permetien elaborar amb llibertat les seves s¨¨ries de personatges marginals. Per treballar amb Milos Forman a Alg¨² va volar sobre el niu del cucut va accedir a l'hospital d'Oregon, que li va permetre fer el seu reportatge de les dones que estaven internes.

Mary Allen Mark torna, en realitat, a Barcelona. Ella va ser en aquesta ciutat el 1986, on va documentar la vida d'altres d'invisibles, la de les persones d'¨¨tnia gitana que vivien al Poblenou.