Quan la pol¨ªtica passa dels joves

Bernie Sanders tuitejava aix¨° divendres: ¡°Pot ser que sigui una idea radical, per¨° jo crec que tenir una feina hauria de treure els treballadors de la pobresa, no submergir-los en ella¡±. Que alg¨² amb feina pugui tenir assegurat l'aliment era una idea comuna no fa gaire temps. Que ara es pugui enquadrar en el marc mental de la radicalitat indica que hem retrocedit molt. El veter¨¤ senador nord-americ¨¤ prossegueix la seva incansable batalla per recuperar el poder de les paraules i les idees: ¡°Durant aquesta pand¨¨mia, el 63% dels nostres treballadors viuen de xec en xec. Mentrestant, 664 multimilionaris s¡¯han enriquit 1,3 bilions de d¨°lars m¨¦s. Potser, nom¨¦s potser¡±, ironitza, ¡°haur¨ªem de construir una economia que treballi per a tothom¡±. Parla dels Estats Units, per¨° el que descriu ¨¦s un factor com¨² en totes les economies avan?ades. En realitat s'estan referint al que alguns autors han descrit com la secessi¨® de les elits.

Crhistophe Guilluy, que ha analitzat a fons revoltes socials com la de les armilles grogues a Fran?a, defensa la suggeridora teoria que l'auge dels populismes ¨¦s en realitat el crit desesperat de la gent corrent, de les classes populars, que amb el seu vot i la seva ira afirmen la seva exist¨¨ncia davant de l'intent d'aixafar-les en l'anonimat i desposseir-les de les seguretats vitals que havien conquerit. I no ¨¦s casualitat que la f¨®rmula que amb freq¨¹¨¨ncia s'utilitza per desacreditar la seva demanda de just¨ªcia social sigui etiquetar-la com a radical i populista.

La p¨¨rdua de poder de decisi¨® i de poder adquisitiu ha anat en paral¡¤lel i afecta amb m¨¦s intensitat els joves que, per primera vegada en moltes generacions fora dels temps de guerra, veuen compromesa la possibilitat d'emancipar-se i de tenir una vida autosuficient. Sorpr¨¨n que, tot i que les noves generacions s¨®n l'esperan?a de qualsevol societat, els seus interessos estiguin tan relegats a l'agenda pol¨ªtica. Ara mateix haurien de ser objecte de pol¨ªtiques intensives de formaci¨® i inserci¨® laboral. En lloc d'aix¨°, les reformes que podrien millorar de forma m¨¦s directa la seva situaci¨® s¨®n precisament les que m¨¦s resist¨¨ncia pol¨ªtica troben: la derogaci¨® de la reforma laboral del PP, que condemna els joves a l'atur o a la precarietat, i la pol¨ªtica d'habitatge, que hauria de posar fi a la creixent desproporci¨® entre els sous i el preu del lloguer. La inseguretat laboral i la dificultat per accedir a un habitatge expliquen que la mitjana d¡¯edat d'emancipaci¨® a Espanya estigui ara en els 32 anys.

L'atur juvenil dels menors de 25 anys ha passat del 32% al 43,9% en nom¨¦s sis mesos, segons dades d'Eurostat. I la taxa d'emancipaci¨® abans dels 29 anys ha caigut del 33% del 2008 al 24%, segons un informe de l'Observatori DESC. Aix¨° significa que el 76% dels joves d'aquesta edat continuen depenent de l'ajuda familiar. Mentrestant, el preu del lloguer a Barcelona ha pujat des del final de la crisi, el 2013, un 42,7%. Potser, nom¨¦s potser, com ironitza Sanders, haur¨ªem de fer unes pol¨ªtiques que treballin per a tothom, tamb¨¦ per als joves.

Perqu¨¨ tot aix¨° t¨¦ enormes implicacions de futur. El pacte social que es va construir despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial va ser com una onada gegantina que va inundar de benestar ampl¨ªssimes capes de la societat, conformant unes classes mitjanes i populars relativament acomodades que miraven al futur sense por. Per¨° als anys 80, aquesta onada va comen?ar a retirar-se per la for?a d'atracci¨® del neoliberalisme i, de la mateixa forma que tot floria al seu pas quan s'expandia, ara que es retira, tot s'asseca i s'esquerda. Guilluy estima que nom¨¦s un 30% de la poblaci¨® aproximadament gaudeix d'un estatus de seguretat que no el fa t¨¦mer pel futur.

Laf feina est¨¤ deixant de ser el principal instrument d'inserci¨® social i econ¨°mica de les persones i la seva devaluaci¨® com a sistema de distribuci¨® de la riquesa fa que molta gent depengui de subsidis que no garanteixen una subsist¨¨ncia digna. Ning¨² que depengui d'un sou t¨¦ la superviv¨¨ncia garantida. En qualsevol moment el pot perdre. Per aix¨°, molts avis que van viure l'esperit del 45 i van construir l'Estat de benestar, no entenen que els seus nets estiguin perdent el que ells van creure que havien conquerit per sempre. Qu¨¨ deuen pensar els vells sindicalistes que van lluitar per les 40 hores setmanals quan veuen que els joves analistes de Goldman Sachs reivindiquen treballar-ne 80 a la setmana com a m¨¤xim. I aix¨° ells, que s¨®n els privilegiats, perqu¨¨ els riders tamb¨¦ treballen jornades interminables i amb prou feines els dona per viure.