Classe dirigent

Ja ha passat m¨¦s d'un mes des de les eleccions catalanes i encara no se sap gaire com ser¨¤ el pr¨°xim Govern. Sens dubte ¨Ci si no hi ha canvis d'¨²ltima hora¨C, nom¨¦s sembla que se sap una cosa important: hi continuar¨¤ havent un executiu votat ¨²nicament pels partits independentistes, probablement presidit per ERC.

L'intent dut a terme per Comuns en els dies successius a les eleccions de proposar una f¨®rmula viable perqu¨¨ hi hagu¨¦s una majoria d'esquerres transversal als blocs que entorpeixen i enverinen la pol¨ªtica catalana ¨Camb Pere Aragon¨¨s com a president i el suport extern del PSC¨C, almenys de moment, no s'ha pogut materialitzar, b¨¤sicament per una opci¨® conscient d'ERC que va decidir, malgrat l'evid¨¨ncia de la inoper¨¤ncia i conflictivitat de la seva relaci¨® amb Junts, repetir la din¨¤mica de pactes de la passada legislatura.

Un acord d'esquerres hauria prioritzat pol¨ªtiques de redistribuci¨® equitatives i hauria marcat un abans i un despr¨¦s en les relacions amb el Govern central

L'acord d'esquerres tenia diverses virtuts: prioritzava les pol¨ªtiques de redistribuci¨® i desenvolupament equitatiu en un moment en qu¨¨ cal afrontar la crisi generada per la pand¨¨mia i emprendre canvis decisius en el teixit productiu; hauria marcat un abans i un despr¨¦s en les relacions institucionals entre la Generalitat i el Govern central despr¨¦s d'anys de desacord; hauria transm¨¨s a la ciutadania ¨Cprofundament cansada per la situaci¨® pol¨ªtica, com ha demostrat l'alta abstenci¨®¨C que s'estava entrant en una altra fase. Que tingu¨¦s motius poderosos a favor no vol dir que fos f¨¤cil. Tenia costos importants tant per als socialistes ¨Cque donarien la presid¨¨ncia a un partit independentista havent guanyat ells les eleccions¨C com per als republicans, que serien objecte (encara m¨¦s) de tota classe d'acusaci¨® de tra?ci¨® patri¨°tica.

En converses informals, tant socialistes com republicans admeten que seria bo que hi hagu¨¦s col¡¤laboraci¨® entre les dues forces ¨Cde la mateixa manera que est¨¤ succeint a l'Ajuntament de Barcelona i al Congr¨¦s¨C, per¨° que de moment ¨¦s massa aviat. Tant de bo hi hagu¨¦s hagut m¨¦s valentia, especialment per part d'Esquerra Republicana, que, en definitiva, era qui tenia marge de maniobra sobre aix¨°. I tant de bo n'hi hagi en el futur.

Tanmateix, la construcci¨® de la majoria de govern no ¨¦s l'¨²nica tasca important despr¨¦s d'unes eleccions. En una situaci¨® com la de Catalunya en aquests moments, ni tan sols sembla la m¨¦s important.

El cicle que va comen?ar fa gaireb¨¦ 10 anys, que va tenir el seu punt ¨¤lgid l'octubre del 2017 i que literalment ha malviscut des d'aleshores, ha arribat objectivament a la seva fi. S'havia tancat fins i tot abans que la pand¨¨mia fes estralls en l¡¯¨¤mbit sanitari i econ¨°mic i impos¨¦s una agenda que ara sembla inq¨¹estionable. Com es va veure, aix¨° no vol dir que l'independentisme hagi desaparegut, per¨° s¨ª que els seus actors han diversificat les seves propostes. Una part ha optat per mantenir la confrontaci¨®, encara que amb accents diferents, que van de l'irredemptisme trumpista de Junts a la mobilitzaci¨® al carrer i a les institucions de la CUP. En aquest escenari, ERC ha volgut jugar la carta de la responsabilitat en la gesti¨® i del di¨¤leg com forma de respondre al desassossec de la ciutadania ¨Ctamb¨¦ de la independentista¨C davant de la polaritzaci¨® pol¨ªtica i identit¨¤ria que ha degradat molt significativament les institucions catalanes. Electoralment li va anar b¨¦, consolidant-se per primera vegada ¨Cencara que fos per poc¨C com la primera for?a independentista i aspirant expl¨ªcitament a transformar-se en la classe dirigent del pa¨ªs en la nova fase.

Pactar amb el PSC hauria suposat per a ERC ser objecte (encara m¨¦s) de tota classe d'acusaci¨® de tra?ci¨® patri¨°tica

I, tanmateix, sembla que ara ha perdut l'ocasi¨® decisiva per consolidar aquest cam¨ª. Els republicans podien optar per una majoria transversal en l'elecci¨® de la presid¨¨ncia del Parlament, per a les quals hi havia noms i acords possibles. Hauria estat el senyal que les institucions d'autogovern catalanes ¨Cm¨¦s enll¨¤ del leg¨ªtim programa d'un govern¨C poden tornar a representar el conjunt de la ciutadania. Al contrari, ERC ha entregat el c¨¤rrec a Laura Borr¨¤s ¨Cque, a m¨¦s de tenir pendent un procediment per corrupci¨®, ha fet de la polaritzaci¨® la seva bandera¨C i ha facilitat una majoria de la taula en qu¨¨ cinc dels set membres s¨®n independentistes.

A It¨¤lia, en plena Guerra Freda, quan l'hegemonia democratacristiana era indiscutida i als comunistes se'ls vetava l'acc¨¦s al Govern per imperatius de pol¨ªtica internacional, des dels anys 70 i durant m¨¦s de dues d¨¨cades, la presid¨¨ncia de la Cambra dels diputats va recaure en diputats del PCI, des de Pietro Ingrao fins a Nilde Jotti. Aix¨° parlava de la for?a dels comunistes italians, sens dubte. Per¨° sobretot de la capacitat de la DC de ser classe dirigent.