Vuit segles d¡¯hist¨°ria conviuen a la Llotja de Mar

El desembre del 2018 la Llotja de Mar, situada al passeig d'Isabel II de Barcelona, va saltar a l'escena pol¨ªtica despr¨¦s d'anunciar el president del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez, que hi celebraria un Consell de Ministres, una cosa que va generar cr¨ªtiques en els nacionalistes, que ho van considerar una provocaci¨® m¨¦s dins del conflicte pel proc¨¦s catal¨¤. L'edifici sumava una fita m¨¦s a la seva llarga hist¨°ria de vuit segles, des que Pere III va decidir reunir en un mateix sostre totes les activitats comercials, sobretot mar¨ªtimes, de la ciutat, en un lloc privilegiat, al centre neur¨¤lgic de la Barcelona del segle XIII per on entraven a la Corona d'Arag¨® la majoria de persones, mercaderies i riqueses. Despr¨¦s de la reuni¨® de S¨¢nchez i els seus ministres l'edifici va seguir amb la seva quotidianitat, d'esquena als barcelonins, que nom¨¦s podia veure la seva impressionant fa?ana neocl¨¤ssica. Fins aquest dimecres, que, per iniciativa dels seus propietaris actuals, la Cambra de Comer? s'obre al p¨²blic per primera vegada a les visites guiades (abans nom¨¦s era accessible per a esdeveniments privats que llogaven alguns dels espais) i tothom podr¨¤ rec¨®rrer els seus salons i estades amb una gran riquesa de patrimoni, hist¨°ries i an¨¨cdotes.

M¨¢s informaci¨®n

La Generalitat q¨¹estiona l¡¯elecci¨® de la Llotja de Mar per a la reuni¨® del Consell de Ministres

El 080 se celebrar¨¤ a la Casa Llotja de Mar

Com la que per celebrar el Consell de Ministres, S¨¢nchez, va traslladar una taula des de Madrid que va ocupar el sal¨® Daurat, el lloc escollit per reunir-se; una estan?a de 200 metres quadrats, dominada per llums de vidre tallat i parets folrades de seda de damasc vermell i marcs i frontons daurats sobre portes i finestres que li donen nom.

Per¨° abans d'arribar fins all¨¤ les visites (en grups redu?ts de 15 persones que organitza Cases Singulars, que ja ha obert al p¨²blic una dotzena d'edificis privats de Barcelona) comencen el seu recorregut entrant pel Pla de Palau, just al davant d'on fins a l'incendi del 1875 s'aixecava el Palau Reial, la resid¨¨ncia dels virreis de Catalunya, visitant una de les estances m¨¦s impressionants: la Sala de Contrataci¨®, un dels espais del g¨°tic catal¨¤ menys coneguts, presidit per quatre esveltes columnes polilobulades de m¨¦s de 14 metres en el qual es respira, malgrat el temps, el moviment que representava l'arribada d'un vaixell carregat de mercaderies i totes les transaccions que es generaven. Es va construir al segle XIV sota la direcci¨® de Pere Arvey i Pere Zabadia en uns terrenys en els quals estaven situades les forques de la ciutat que el Consell de Cent va adquirir el 1339 als Montcada. En una de les cantonades hi havia instal¡¤lada la Taula de Canvi, considerada el primer banc p¨²blic d'Europa. Quan es detectava que un banquer cometia pr¨¤ctiques irregulars la Taula trencava a cops de martell el seu mostrador, cosa que va donar origen a la paraula ¡°bancarrota¡±, que despr¨¦s mercaders italians van popularitzar.

I aix¨ª va continuar fins que, el 1714, quan, va ser bombardejada per les tropes de Felip V que va acabar amb aquesta i totes les institucions catalanes. Despr¨¦s de la guerra va ser rehabilitat l'edifici com a caserna i quadres de cavalls. Per¨° abans, el 1708, va acollir la primera ¨°pera a Barcelona quan la Generalitat, com a regal de noces de l'arxiduc Carles d'?ustria, va estrenar Il pi¨´ bel nome d'Antonio Caldara.

Els militars el van abandonar el 1771 i va comen?ar una reforma, ja d'estil neocl¨¤ssic, que va mantenir la sala original, per¨° que li va donar l'aspecte contundent actual. Com la galeria porticada que es construeix al pati dels tarongers, que ara est¨¤ presidit per una font de Nept¨² i quatre escultures que representen els continents (no s'havia descobert Oceania) i una escala d'honor feta de marbre de Carrara i G¨¨nova que permet pujar als pisos superiors.

Al primer pis rep una dama, ¨¦s la bella escultura Lucr¨¨cia, de Dami¨¤ Campeny, realitzada en marbre. Aquest gran escultor neocl¨¤ssic (que t¨¦ una dotzena d'obres a l'edifici: lleons, gossos i personatges mitol¨°gics) va ser un dels molts professors que van fer classes a l'Escola de Belles Arts de la Llotja que hi havia a l'edifici i on van estudiar joves com Joan Mir¨® i Picasso. I a l'Escola Provincial d'Arquitectura tamb¨¦ ho va fer Antoni Gaud¨ª. A l'altre extrem de l'escala hi ha el sal¨® del Consolat de Mar, amb pintures de Pere Pau i Monta?¨¤ al sostre, que es van fer amb motiu de la visita a l'edifici de Carles IV. Aqu¨ª se celebraven els judicis i conciliacions entre els comerciants, un organisme amb unes sent¨¨ncies que tenien la mateixa for?a que les que emetia la just¨ªcia ordin¨¤ria.

Aquest edifici ple d'hist¨°ries es conserva el primer fanal de gas de la ciutat, que va canviar la vida de tots els barcelonins i on, des d'un dels balcons, es va proclamar per Catalunya la Constituci¨® liberal de La Pepa, que les Corts de Cadis van promulgar el 1812, tamb¨¦ va quedar immortalitzat, al costat de la pla?a, en aquells dies anomenada de la Constituci¨®, en el primer daguerrotip que es va fer a Espanya el 1839.

Des del 1849 acull la Reial Acad¨¨mia de Belles Arts de Sant Jordi (tamb¨¦ visitable amb Cases Singulars, que gestionen Isabel Vall¨¨s i Laura Pastor) i des del 1886 de la Cambra de Comer? de Barcelona, els directius de la qual (amb el qui era el seu president Joan Canadell fins a les eleccions auton¨°miques de febrer, quan va sortir escollit diputat per JuntsxCat) volen reivindicar aquest ric passat hist¨°ric i patrimonial de la instituci¨® i de l'edifici. Per aix¨°, la seva obstinaci¨® que tothom el conegui. Molts a Barcelona coneixen aquest majestu¨®s edifici com l'antiga Borsa, perqu¨¨ aqu¨ª va estar fins que es va traslladar al passeig de Gr¨¤cia. La compravenda d'accions es feia a la mateixa sala de Contractaci¨® on al segle XIV es compraven i venien mercaderies.

Per¨° encara en queda alguna cosa. Al pis superior, al sal¨® dels C¨°nsols, just damunt de l'enorme sala g¨°tica, cada dimarts es reuneixen (ara ho fan de forma telem¨¤tica) les persones encarregades de fixar el preu de tot el cereal d'Espanya. Tamb¨¦ el de la carn porcina de tot l'Estat. Pocs edificis poden presumir de condensar tanta hist¨°ria entre les seves quatre parets.