Bulevard i melodrama ¨¤cid

Sovint res acostuma a ser el que es diria. Els Brugarol, que acaba de desembarcar al Poliorama barcelon¨ª, sembla una com¨¨dia a la francesa, el que s'acostuma a anomenar ¡°un bulevard¡±, per¨° aqu¨ª a poc a poc va virant cap al melodrama. O entre bulevard i melodrama ¨¤cid, cadasc¨² alternant somriures o dents quan menys ho esperes. No esperes, per exemple, que Els Brugarol (2020) sigui la cinquena obra de l'actor Ramon Madaula, que va debutar com a dramaturg amb Coses nostres (2014), i despr¨¦s van venir L¡¯electe (2016), Adossats (2017) i Perduts (2018).

Costa pensar que Antoni Brugarol, el protagonista interpretat pel veter¨¤ Madaula, pogu¨¦s resultar una barreja gaire seriosa entre Capri i Pau Garsaball, que a mi em va fer pensar en un encreuament entre el Bourvil malenconi¨®s i un lleu aire de Louis de Fun¨¨s exasperat (inversemblant, ho s¨¦), que sembla aconseguir tot el que es proposa. Pablo G¨®mez ¨¦s un encert de c¨¤sting, perqu¨¨ ¨¦s el gendre de l'Antoni i, en la vida real, el nebot Jaume Madaula: frega la m¨¤gia. Al meu elenc imaginari amb ball d'¨¨poques podria ser un jove Jordi Bosch. I veig Anna Brugarol (Estel Sol¨¦), la filla de l'Antoni, al teatre Petit Windsor, amb el mateix perfil d'Anna Maria Barbany. Per cert: la filla i el seu company potser s¨®n m¨¦s temibles del que semblen. O potser poden aconseguir tot el que sembla. Una dada significativa: el patriarca Feliu Brugarol (el del quadre del fons) va emigrar a Cuba, va tornar amb diners i va instal¡¤lar la primera m¨¤quina de vapor de Sabadell. O sigui, que va fer fortuna.

Els Brugarol mostra les contradiccions de dues generacions d'una fam¨ªlia de l'alta burgesia catalana. L'Anna, la filla, ¨¦s feminista i activista social, almenys a l'hora de parlar.

El primer acte ¨¦s un frec a frec entre l'Antoni i el Pablo, el futur gendre. Els dos Madaula excel¡¤leixen en aquest acarament. M'he de callar moltes coses. Puc dir que l'Antoni adora els grans artistes del seu ofici. Assenyalar que ¨¦s enginy¨®s: defineix l'enfonsament de l'oncle Pau com alg¨² que ¡°es va entrebancar amb ell mateix¡±. L'Antoni li confessa al Pablo que no sap estar sense treballar i passa el cap de setmana esperant que arribi el dilluns. No pot viure sense gimn¨¤stica mental ¡°perqu¨¨ genera la plasticitat neuronal¡±. I juga intensament als escacs perqu¨¨ ¡°malgrat que els Brugarol s¨®n gent activa i emprenedora¡±, pateixen, diu, ¡°un defecte de f¨¤brica: el meu pare, per exemple, fa set anys que ja no ¨¦s ell¡±. L'Antoni i el Pablo van temptant-se per saber a quina dist¨¤ncia estan. Ideol¨°gicament semblen estar for?a lluny. Hi ha un personatge que m'hauria agradat veure en escena, per¨° no va poder ser. El fill de l'Antoni (Llu¨ªs) ¨¦s actor. ¡°?s curi¨®s: puc suportar que sigui homosexual¡±, diu, ¡°per¨° no puc amb aix¨° de l'actuaci¨®. Que a alg¨² li agradi pujar all¨¤ a dalt¡­ per for?a ha de ser una persona desequilibrada. No et sembla? A m¨¦s, a Sabadell tothom em coneix. Passo vergonya. Tenir un fill comediant ¨¦s per a mi un mal tr¨¤ngol¡±, confessa.

En aquest primer acte s'expliquen moltes coses, alternant riures amb male?des gr¨¤cies. L'Antoni ent¨¦n sense problemes que el patriarca vengu¨¦s esclaus. ¡°Esclavista¡±, diu l'Anna, la filla, com una salivada. O aquesta frase molt pr¨°pia de l'Antoni: ¡°Als anys cinquanta, o eres franquista o no eres. I el meu pare era de la Lliga de Camb¨®. Els industrials van patir molt durant la guerra¡±. En el segon acte manen el Pablo i, sobretot, l'Anna, que amb prou feines havia dit tot all¨°, i era molt, que volia dir. Vegem el perfil dels secrets que no poden explicar-se aqu¨ª. Diguem que l'Anna i el Pablo volen fer un intercanvi que no agrada gens a l'Antoni. La feina del Pablo no l'entusiasma, per¨° encara el conven? menys la feina de l'Anna: una filla ¨¦s una filla.

En principi el que escoltem semblen clix¨¦s, per¨° tot el di¨¤leg i l'enfrontament familiar estan molt ben observats. A la sala d'estar no hi ha alcohol sin¨® caramels Sugus, molt a la catalana. Hi ha una oferta del pare, a canvi d'una condici¨® que t¨¦ a veure amb un cognom de solera. Una cosa que es pot anomenar arg¨²cia, gaireb¨¦ fregant el xantatge. Va creixent una cosa que no volem veure ni escoltar. Encara que sembli, per exemple, memoritzar rius de Catalunya per no oblidar el passat. O records de familiars que semblen que estan molt a prop. Encara que s¨ª que estan propers, per¨° se n'han anat fa un any. Brollen ll¨¤grimes que Madaula no busca. Com tampoc sembla no emp¨¨nyer la com¨¨dia. No recordo haver vist Estel Sol¨¦: espanta quan s'enfila furiosa per les parets. No recordava M¨°nica Bofill: ¨¦s una directora molt subtil, i m'han entrat ganes de veure-la de nou; diria que pot batre amb una gran lleugeresa qualsevol g¨¨nere. I per a ganes grans, les que provoquen els dos Madaula: que duri la seva funci¨® i que tornin aviat amb obra escrita i protagonitzada.

Els Brugarol. Text: Ramon Madaula. Direcci¨®: M¨°nica Bofill. Teatre Poliorama. Barcelona. Fins al 2 de maig.