Laia Palau: ¡°Un equip de b¨¤squet ¨¦s una escola de sororitat¡±

Dir b¨¤squet i femen¨ª junts ¨¦s gaireb¨¦ una redund¨¤ncia. ?s l'esport que practiquen m¨¦s dones a Espanya. Durant, almenys, les ¨²ltimes dues d¨¨cades ha estat l'¨²nica disciplina que any rere any ha superat les 100.000 fitxes, fins a arribar el 2019 ¨C¨²ltima dada del Consell Superior d'Esports (CSD) disponible¨C a les 132.927, lluny¨ªssim de les 84.000 del segon, l'escalada, i duplicant les del golf, el futbol i el voleibol. Mar Rovira (Barcelona, 1975), antiga jugadora internacional, avui psic¨°loga esportiva i comentarista, ho explica aix¨ª: ¡°Als patis de totes les escoles solia haver-hi porteries i cistelles; jo volia jugar a futbol, m'escollien perqu¨¨ era bona, per¨° jo suposava una anomalia. El futbol era el vedat de la testosterona¡±. I va acabar, com tantes, tirant a cistella. ¡°Estava potser socialment m¨¦s acceptat veure dones en el b¨¤squet¡±, corrobora Anna Junyer (Figueres, 1963), que despr¨¦s d'una llarga carrera com a base avui coordina les seleccions de categories de formaci¨® de la Federaci¨® Espanyola de B¨¤squet (FEB). Llavors, per qu¨¨ malgrat el seu arrelament les noies tendeixen m¨¦s a abandonar la pr¨¤ctica d'esports col¡¤lectius, incloent-hi el b¨¤squet? Per qu¨¨ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil trobar-se en qualsevol pista de barri un partidet improvisat de nois que de noies?

M¨¢s informaci¨®n

El Girona guanya la Lliga de b¨¤squet

Una campanya vol reivindicar els referents de l¡¯esport femen¨ª

Va ser la selecci¨® absoluta femenina la que en el campionat europeu del 1993 de Perusa va aconseguir el primer or per al b¨¤squet espanyol. La seva actuaci¨® als Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona¡¯92 ja havia suposat un esper¨® per il¡¤lusionar moltes nenes i, de fet, durant el transcurs dels primers anys del segle XXI el b¨¤squet va ser un dels pocs esports massius on el nombre de practicants de tots dos sexes anava m¨¦s o menys de bracet (amb un lleuger avantatge sempre per als nois, per¨° sense l'abisme que distancia, per exemple, els futbolistes i les futbolistes: 15 vegades m¨¦s llic¨¨ncies masculines). Despr¨¦s, es va complir el vaticini del seleccionador Pepu Hern¨¢ndez, que, amb el micro a la m¨¤, durant la celebraci¨® del t¨ªtol del Mundial del 2006 del Jap¨® va cridar ¡°b¨¤s-quet¡±, i la seva crida va fer efecte: van augmentar exponencialment les fitxes de nens, fins a situar la proporci¨® actual en un 66% d'homes federats davant d'un 34% de dones. El que ha crescut ¨¦s el mascul¨ª, el b¨¤squet femen¨ª sempre hi ha estat.

Laia Palau (Barcelona, 1979), la capitana de capitanes, la dona amb m¨¦s internacionalitats, la que suma m¨¦s medalles (12) que el mateix Pau Gasol, est¨¤ en actiu des de fa m¨¦s de dues d¨¨cades, just aquest per¨ªode de transformaci¨® del qual ning¨² pot donar testimoni m¨¦s autoritzat que ella. El seu pare va ser jugador, tamb¨¦ la seva mare, fins a la universitat; ella es va despenjar aviat, es va apuntar a b¨¤squet perqu¨¨ era al que jugaven les seves amigues al pati ¨Cla va temptar seriosament el voleibol¨C, per¨° en Laia Palau de seguida va ser perceptible un talent que la va portar a arribar ja a la m¨¤xima categoria sent una adolescent, amb 16 anys. Fins i tot amb aquesta carta de presentaci¨®, recorda que el seu pas a la professionalitat va ser molt complicat. ¡°Ning¨² de la meva generaci¨® creia que aix¨° pogu¨¦s ser una feina, no ten¨ªem referents, i fins i tot quan vam poder comen?ar a considerar-ho, els salaris de vegades feien que moltes preferissin dedicar-se a oficis relacionats amb el que havien estudiat. Quan dic que soc jugadora, saps quantes vegades he hagut de sentir a continuaci¨® la pregunta ¡®i de qu¨¨ m¨¦s treballes?¡±.

El nostre b¨¤squet femen¨ª ¨¦s pura passi¨®, nosaltres sempre hem triat continuar jugant

Les coses han canviat molt i han millorat pel que fa a l'estructura, la formaci¨® i el suport a aquestes m¨¦s de 130.000 jugadores, professionals o no, en aquest temps. ¡°Ara m'enfronto a noies que des de joven¨ªssimes venen amb nutricionistes, preparadors f¨ªsics¡­ s¨®n molt m¨¦s conscients de les exig¨¨ncies que imposa el voler dedicar-se a aix¨°¡±, explica Palau, que posa l'accent en el paper en aquesta percepci¨® que impulsa les noves generacions, en aquest convenciment que s¨ª que es pot, d'un augment de la visibilitat del b¨¤squet femen¨ª, una q¨¹esti¨® que ella ent¨¦n que ¨¦s fonamental desenvolupar: m¨¦s partits per televisi¨®, m¨¦s not¨ªcies a la premsa, facilitar que no nom¨¦s vulguin ser Juan Carlos Navarro, sin¨® tamb¨¦ Laia Palau¡­ ¡°El nostre b¨¤squet femen¨ª ¨¦s pura passi¨®, nosaltres sempre hem triat continuar jugant, independentment de qualsevol altre factor¡±.

L¡¯abandonament prematur de l¡¯esport

¡°Els nois perden l'esperan?a m¨¦s tard¡±. Aquesta frase d'una jugadora adolescent ho diu gaireb¨¦ tot, explica Mar Rovira, autora d'un estudi sobre les causes de l'abandonament de la pr¨¤ctica esportiva en l'adolesc¨¨ncia impulsat per Endesa en col¡¤laboraci¨® amb la federaci¨® i el CSD. Les seves conclusions demostren que, tot i que aquest abandonament acostuma a ser producte d'un c¨²mul de coses, i que la ra¨® principal ¨¦s comuna en nois i noies (les dificultats per conciliar estudis, altres entreteniments i b¨¤squet), existeixen factors culturals que els ho posen m¨¦s dif¨ªcil a les noies.

El primer, aquest que cita: la noci¨® que adquireixen ben aviat que el seu cam¨ª estar¨¤ travat per sostres de vidre, que tot els costar¨¤ m¨¦s. ¡°Les dones solem ser m¨¦s autoexigents, aix¨ª que hi som o no hi som¡±, diu Anna Sunyer, que explica aix¨ª per qu¨¨, una vegada deixats els entrenaments i rigors de la pr¨¤ctica reglada, amb prou feines continuen jugant per divertiment, optant normalment per esports individuals. Laia Palau n'afegeix m¨¦s: la gr¨¤cia d'aquestes patxangues moltes vegades ¨¦s la superaci¨® personal, ¡°el vacil¡¤lar i picar-te amb un amic, fent-li una cistella davant dels nassos; i en les dones aquestes actituds estan mal vistes. No hem estat educades per destacar¡±.

Totes coincideixen que eliminant a poc a poc aquests biaixos culturals que encara pateixen les dones (per exemple, tenir parella va influir en la decisi¨® de deixar el b¨¤squet d'un 20% de les noies, segons l'estudi de Rovira), augmentant la visibilitat de jugadores que inspirin les nenes i esperonant la celebraci¨® de competicions amateurs m¨¦s destinades al sa entreteniment, com els partits tres contra tres a una sola cistella ¨Ccompeticions aptes per als qui treballen o estudien i no disposen de m¨¦s temps que aquest, com es donen en altres esports¨C acabar¨¤ per trencar-se amb la desigualtat que, de facto, encara existeix.

En dones est¨¤ mal vist fer-se les xules en una patxanga. No ens han educat per destacar

Per qu¨¨ continuar jugant a b¨¤squet per simple diversi¨®, llavors, sense afany d'arribar a ser professional? Palau ho t¨¦ clar: perqu¨¨ un equip ¨¦s una ¡°escola de sororitat¡±, perqu¨¨ el grau de ¡°comprom¨ªs que adquireixes envers les teves companyes¡± ¨¦s un ensenyament vital inigualable ¨Cc¨®rrer per assistir-la quan ho necessiti i malgrat el cansament, segura que ella ho far¨¤ per tu¨C, perqu¨¨ ¡°no nom¨¦s t'end¨²s aquests valors, aplicables a qualsevol repte que afrontis¡±, sin¨® lla?os amb unes persones que hi seguiran sent quan cadascuna hagi pres un rumb diferent. ¡°Jo encara rebo missatges de noies amb les quals jugava d'infantil; ¡®Laia, te'n recordes de mi?¡¯ Com no me n'he de recordar! Tinc un grup de WhatsApp fins i tot amb les que eren s¨¨nior quan jo vaig debutar a primera. L'aspecte social de l'esport ¨¦s fonamental¡±.