Salvador Alsius: ¡°El model de TV3 ¨¦s insostenible¡±

El periodista Salvador Alsius (Barcelona, 72 anys) publica un llibre amb els records de l¡¯etapa fundacional de TV3, on va dirigir i presentar el TN migdia. Es titula Com TV3 no hi ha(via) res (P¨°rtic), per¨° avisa que ning¨² busqui en aquest joc de paraules la m¨¦s m¨ªnima intenci¨® de contraposar la TV3 d¡¯aleshores amb la d¡¯ara. Una televisi¨® p¨²blica que defensa sense amagar-ne els problemes. Una televisi¨®, la de graella hor¨¤ria, que morir¨¤, per¨° que ¨¦s molt important, escriu, que s¨¤piga envellir.

Pregunta. Jordi Pujol el veta a la revista Destino, per¨° el deixa entrar a TV3. Com s¡¯ho explica?

Resposta. M¡¯ho vaig preguntar moltes vegades. Jo tenia una imatge d¡¯esquerran¨®s. Per¨° en un lloc on hi entrava la c¨¨l¡¤lula completa del Jaume Roures de la Lliga Comunista... podia tenir-hi cabuda. M¡¯imagino que Alfons Quint¨¤ va apostar fort. TV3 no era un club sectari.

P. El cap¨ªtol sobre Quint¨¤ es titula El Monstre. Tamb¨¦ escriu que no se li acut ning¨² m¨¦s idoni per tirar endavant el projecte. Per¨° quan Joan Granados despatxa Quint¨¤, vost¨¨ no firma una carta demanant la seva perman¨¨ncia...

Es mimava informativament Joan Carles I per pol¨ªtica pujolista; ja que ten¨ªem
la Moncloa en contra...

R. La relaci¨® va ser ambivalent, d¡¯amor-odi... Al cinc mesos de ser-ne el director, el projecte ja estava llan?at, per¨° la capacitat entr¨°pica de Quint¨¤, per generar caos, era enorme i el seu relleu va ser oport¨². Granados el va poder despatxar perqu¨¨ al darrere hi havia alg¨² que l¡¯hi va permetre. I aquest crec que va ser el mateix Pujol, no Llu¨ªs Prenafeta. Quan escrivia el llibre pensava que hi hauria lectors que dirien que blanquejo Quint¨¤, amb tota la justa fama de monstre que t¨¦. Que ho sigui no treu que pogu¨¦s tenir una s¨¨rie de compet¨¨ncies, habilitats professionals que mai m¨¦s va tornar a demostrar.

P. El Govern espanyol va posar pals a les rodes del desplegament de TV3. Devia ser gratificant per als seus professionals veure com ciutadans an¨°nims ajudaven transportant cintes en el pont aeri per poder tenir imatges, o comunicant el recompte de taules electorals perqu¨¨ TV3 pogu¨¦s fer un sondeig.

R. Era un estat de gr¨¤cia que s¡¯explica per una s¨¨rie de factors: una televisi¨® nova, innovadora, que donava m¨¦s opcions a l¡¯espectador; una finestra on poder veure un paisatge proper; un instrument de defensa de la llengua... Tot aix¨°, per als ciutadans, passava per sobre de la disquisici¨® pol¨ªtica si aquesta tele era m¨¦s o menys pujolista.

P. Parla d¡¯estat de gr¨¤cia, per¨° tamb¨¦ de pecat original: la constituci¨® de la Corporaci¨®, la polititzaci¨® del seu control. T¨¦ remei? Els partits tenen un discurs farisaic sobre la televisi¨® p¨²blica?

R. Absolutament. La necessitat de pluralisme, la voluntat que estigui al servei de tothom, apareix en tots els discursos. I despr¨¦s et trobes amb clars, persistents, intents de controlar-la. La confian?a que canvi? la cultura pol¨ªtica i que hi hagi una voluntat clara de permetre la independ¨¨ncia professional... tot est¨¤ molt lluny.

P. TV3 ha instaurat un model de llengua ¨¤mpliament acceptat. Els professionals van patir molt el debat entre el catal¨¤ heavy i el catal¨¤ light?

R. La gent que finalment va agafar les regnes del tema, Francesc Vallverd¨² i Enric Vives ¡ªque era del comit¨¨ central del PSUC, home venerable, art¨ªfex del catal¨¤ d¡¯El M¨®n¡ª, van aplicar el model del sentit com¨². Correcci¨® i congru¨¨ncia, adequaci¨® dels registres a cada situaci¨® comunicativa. I sempre escollir un llenguatge amb sentit de l¡¯oralitat.

P. Una de les consignes que hi havia era mimar informativament el rei Joan Carles.

R. Era per pol¨ªtica pujolista. No per devoci¨®. Per estrat¨¨gia. Ja que ten¨ªem la Moncloa en contra... que la Zarzuela no fos enemiga.

P. Al llibre explica l¡¯escena de Quint¨¤ escrivint la cr¨°nica de la convocat¨°ria de la manifestaci¨® a favor de Pujol pel cas Banca Catalana, i tamb¨¦ que el febrer de 1987 va retirar la seva firma del TN perqu¨¨ li van prohibir donar una informaci¨® sobre Maragall xutant penals a Sarri¨¤ en una campanya d¡¯actes esportius preol¨ªmpics. ?s la topada m¨¦s visible que va tenir?

Tenia imatge d¡¯esquerran¨®s. Per¨°, si hi va entrar la c¨¨l¡¤lula de Jaume Roures de la Lliga Comunista... jo tamb¨¦

R. S¨®n coses que passaven. No les amago, per¨° no les exagero. El pecat ¨¦s m¨¦s cridaner que la virtut. En el dia a dia no percebia pressions insuportables.

P. Critica, per exemple, el creixement desorbitat de l¡¯empresa, de les n¨°mines variables...

R. L¡¯estructura s¡¯ha fet monstruosa en funci¨® del pecat original. Es poden repartir les culpes entre pol¨ªtics, directius i sindicats. Per descomptat, m¡¯he sentit pencaire i he estat de la banda dels sindicats i no de la patronal, per¨° en el cas de TV3 i de les televisions p¨²bliques, s¡¯ha de redre?ar el model perqu¨¨ el monstre ¨¦s dif¨ªcilment manejable. Insostenible. No s¨¦ com.

P. A l¡¯ep¨ªleg admet que per mantenir el lideratge, per raons de mercat, TV3 ¡°ha presentat un determinat biaix pol¨ªtic¡± i ha pagat un preu molt alt: abandonar altres sectors per ra¨® de llengua o ideologia. I defensa que s¡¯ha de trencar aquest mur costi el que costi.

R. TV3 ¨¦s m¨¦s plural que qualsevol altra des del punt de vista de g¨¨nere, d¡¯edat, de minories ¨¨tniques... queda el tema pol¨ªtic. ?s clar que la pluralitat s¡¯interpreta en funci¨® dels actors convencionals de la pol¨ªtica, i en el cas de les tert¨²lies, qualsevol comptabilitat que es faci passa per posar etiquetes als qui intervenen. Amb aix¨° no nego que hi hagi biaix, hi ¨¦s. Es vol conservar el p¨²blic que tens, per¨° un dia s¡¯ha de fer l¡¯esfor? d¡¯ampliar el ventall pol¨ªtic i molt en particular en el debat sobre la forma de govern i el tipus de relaci¨® Catalunya-Espanya. Tinc la sensaci¨® que darrerament aquest biaix s¡¯ha anat matisant.