Els rellotges enamorats de F¨¦lix Gonz¨¢lez-Torres

Perfect lovers ¨¦s una obra formada per dos enormes rellotges de paret id¨¨ntics, enganxats un a l'altre, sincronitzats a la mateixa hora, que, amb el pas del temps, pel desgast i la p¨¨rdua d'energia, comen?aran a perdre sincronia i acabaran marcant hores diferents. El m¨¦s terrible seria que un d'ells s'atur¨¦s per sempre, mentre l'altre continu¨¦s amb el seu lent caminar. La pe?a, feta el 1991 per l'artista F¨¦lix Gonz¨¢lez-Torres (Gu¨¢imaro, Cuba, 1957 ¨C Miami, 1996), ¨¦s la subtil i po¨¨tica representaci¨® d'una relaci¨® d'amor entre iguals, amants perfectes per a ell, que intenten seguir endavant malgrat les dificultats i la malaltia.

Gonz¨¢lez-Torres va viure el m¨®n underground novaiorqu¨¨s dels anys vuitanta i va crear instal¡¤lacions minimalistes a partir de bombetes, feixos de paper, piles de caramels de tots colors, miralls, cortines i tanques publicit¨¤ries marcades per un activisme cultural que buscava desafiar i provocar l'espectador. Les seves obres, poques, per la brevetat de la seva vida, per¨° molt conegudes, imprescindibles per entendre l'art actual per les seves cr¨ªtiques al conservadorisme social i l'homof¨°bia, s¨®n les protagonistes de l'exposici¨® F¨¦lix Gonz¨¢lez-Torres. Pol¨ªtica de la relaci¨®, que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) li dedica fins al 12 de setembre.

La vida i l'obra de Gonz¨¢lez-Torres s¨®n conegudes a Espanya des que, el 1995, poc abans de morir, el Centre Gallec d'Art Contemporani, sota la direcci¨® de Gloria Moure i comissariada per Nancy Spector, conservadora del Guggenheim de Nova York, li va dedicar una gran exposici¨®. De fet, ARCO li va retre homenatge en l'edici¨® de l'any passat i a Madrid es van poder veure mitja dotzena de tanques publicit¨¤ries repartides per la ciutat amb una de les seves obres m¨¦s coneguda Untitled. It¡¯s just a matter of time (?s nom¨¦s q¨¹esti¨® de temps), una frase escrita el 1992 en lletra g¨°tica (identificada amb el nazisme) sobre un fons negre que avisa de l'amena?a que suposen l'extrema dreta i el populisme, per¨° que interpel¡¤la de manera diferent qui la llegeix.

Per¨° Tanya Barson, comiss¨¤ria de la mostra i conservadora en cap del Macba, ha reunit 40 de les obres de Gonz¨¢lez-Torres per fer-ne una nova lectura m¨¦s enll¨¤ de la d'un artista novaiorqu¨¨s dels vuitanta, que ¨¦s com s'ha presentat fins ara. Les ha agrupat en quatre ¨¤mbits per posar l'accent en la seva relaci¨® amb Espanya (ell i la seva germana van viure a Madrid a principis dels anys setanta), amb el continent americ¨¤ i el Carib, a m¨¦s de q¨¹estions com la mem¨°ria, l'autoritat, la llibertat i la identitat nacional. ¡°Per Gonz¨¢lez-Torres el que ¨¦s personal ¨¦s pol¨ªtic i en les seves obres explora, de manera subtil, el di¨¤leg entre el que ¨¦s privat i invisible i el que ¨¦s p¨²blic. La seva obra ¨¦s plena de capes, que van del m¨¦s superficial al m¨¦s profund¡±, explica Barson.

Com la dels rellotges enamorats, que, acabats de col¡¤locar, marquen de manera sincronitzada la mateixa hora i presideixen la primera de les sales de l'exposici¨®, on s'analitza el seu comprom¨ªs pol¨ªtic, amb obres que denuncien la cultura autorit¨¤ria, el feixisme, el conservadorisme social i la repressi¨® a la comunitat gai. ¡°Unes actituds que poden remetre als Estats Units durant la crisi de la sida als anys vuitanta i noranta, encara que a Espanya hi va haver una repressi¨® an¨¤loga en temps de Franco i posteriorment¡±, comenta Barson.

Moltes de les obres de Gonz¨¢lez-Torres s¨®n piles de paper amb imatges o paraules que tenen a veure amb l'odi, la censura i la discriminaci¨®. D'entrada, semblen formes s¨°lides, petits pedestals sense escultura, per¨° aviat es comprova que s¨®n acumulacions de centenars de l¨¤mines iguals, que, a difer¨¨ncia del que s'espera en un museu, els visitants es poden endur. ¡°T¨¦ a veure amb el concepte de llibertat que defensava Gonz¨¢lez-Torres¡±, insisteix Barson. Tamb¨¦ amb la seva idea de carregar contra el mercat de l'art, en el qual se sentia com un espia i un intr¨²s. Gonz¨¢lez-Torres deia: ¡°Necessito l'espectador, necessito la interacci¨®. Sense el p¨²blic aquestes obres no s¨®n res. Demano a la gent que m'ajudi, que assumeixi la responsabilitat, que s'endugui part del meu treball¡±.

?s el mateix que passa amb les seves piles de caramels. Com a Untitled (Blue Placebo) (1991), en la qual 130 quilos de dol?os embolicats en cel¡¤lofana formen un enorme mar blau que estan a la disposici¨® dels visitants (es poden agafar pr¨¨via desinfecci¨® amb hidrogel). ¡°Blau ¨¦s sin¨°nim per Gonz¨¢lez-Torres d'amor, bellesa, per¨° tamb¨¦ de por. Aquesta obra, com la cortina d'aigua, Untitled (Water), del 1995, que cal travessar per seguir avan?ant, remet a la idea de viatge, emigraci¨®, exili, turisme i fugida i en una ciutat com Barcelona, funcionen com a met¨¤fores¡±, afegeix Barson.

Una pand¨¨mia, la de la sida, li va canviar i costar la vida, com a molts altres artistes homosexuals novaiorquesos del moment. El 1991, Ross, la seva parella, mor per aquesta malaltia. Durant els cinc anys seg¨¹ents, fins que ell mor tamb¨¦ pels efectes de la sida, fa una s¨¨rie d'obres en record seu. Com Untitled (Portrait of Ross in L.A.), formada per caramels apilats en un rac¨® que pesen 79,3 quilos, els mateixos que pesava Ross. Els visitants poden agafar-los i menjar-se'ls, de manera que, com va passar amb la seva parella, el pes va baixant, encara que, per a l'artista, tothom que agafa un d'aquests dol?os s'end¨² una part de Ross per sempre.

Aquesta pe?a no ha viatjat a Barcelona, per¨° s¨ª Untitled (Para un hombre en uniforme), del 1991, una de les poques obres seves titulades en castell¨¤, en la qual 100 quilos de xupa-xups apareixen embolicats en els colors de la bandera nord-americana. ?s a la sala on es parla de patriotisme, militarisme, masclisme i desig homoer¨°tic, aix¨ª com del sentiment nacionalista que generen en la societat els monuments. En aquest sentit la pe?a m¨¦s sorprenent de la mostra ¨¦s, potser, Untitled (Go-Go Dancing Platform), del 1991, en la qual un go-go balla sobre una plataforma vestit nom¨¦s amb un min¨²scul banyador de lam¨¦ platejat. Balla al so de la m¨²sica que nom¨¦s se sent des del seu dispositiu electr¨°nic. Per¨° nom¨¦s ho far¨¤ cinc minuts al dia i a una hora imprevista. Aix¨ª que segur que potser la pres¨¨ncia inesperada de l'er¨°tic ballar¨ª far¨¤ que m¨¦s d'un s'ennuegui amb un dels caramels participatius de Gonz¨¢lez-Torres.