Una hist¨°ria de sang, petroli i tancaments

La hist¨°ria del canal de Suez ¨¦s una hist¨°ria de suor, sang, diners, petroli i, ja abans de l¡¯, embarrancament del megacontenidor Ever Giventancaments i embussos. La seva construcci¨®, consumada amb la inauguraci¨® oficial el 1869 amb grans fastos i dispendi, pot semblar un personal somni humit de Ferdinand de Lesseps, que va dir all¨° de "pour accomplir de grans choses il ne suffit pas d'agir, il fut r¨ºver [per aconseguir grans coses no nom¨¦s hem d'actuar, sin¨® tamb¨¦ somiar]¡±, per¨° hi havia precedents.

Els antics egipcis ja van provar de connectar la Mediterr¨¤nia i el mar Roig de manera parcial i indirecta amb un canal no des del mar, sin¨® des del Nil, l'anomenat canal dels faraons i, pel que sembla, Sesostris (Senusret III) va comen?ar la fluida art¨¨ria cap al 1850 abans de Crist: arribava fins als Llacs Amargs i d'all¨¤ seguia fins a Suez. Part de la ruta, que es va utilitzar des de l'Imperi Antic fins a l¡¯¨¨poca ram¨¨ssida, no era navegable i calia desmuntar els vaixells i traslladar-los a pes, a l¡¯estil Fitzcarraldo. Rams¨¨s II i, mig mil¡¤lenni despr¨¦s, Nec¨® II tenien com a ambici¨® ampliar l'abast del canal, per¨° els plans dels faraons no van donar resultat. Her¨°dot escriu que 120.000 treballadors (anar sumant) van morir en el projecte de Nec¨® II, que es va aturar per un oracle: un primer tancament.

L'any 520 abans de Crist, durant l'¨¨poca de la conquesta persa del pa¨ªs, Darios I hauria concl¨°s el canal ¨Ctot i que historiadors com Estrab¨® i Plini el Vell ho dubten¨C, d'una amplada que permetria, segons algunes fonts, que dues naus poguessin creuar-se, flanquejat per un cam¨ª de sirga per arrossegar-les. La via portaria des de Bubastis, al delta, fins a Suez i s'hauria inaugurat amb el pas de mig centenar de trirrems imperials, cosa que s¡¯hauria de veure. Els aquem¨¨nides sabien de canals i de mans no els faltaven. Cal recordar l'encara visible ¨Ctot i que poc¨C canal de Xerxes o fossa d'Acanthe, excavat pel fill de Darios a l'istme de la pen¨ªnsula del mont Athos, a la Calc¨ªdica, per facilitar la marxa del seu ex¨¨rcit, que despr¨¦s toparia amb els llegendaris 300 a les Term¨°piles (per passar all¨¤ va haver d¡¯obrir els espartans en canal, precisament).

Ptolemeu II tamb¨¦ va provar de mantenir navegable el vell canal egipci. Durant la dominaci¨® romana, Traj¨¤ el va fer netejar perqu¨¨ va quedar obstru?t. Per¨° despr¨¦s de la conquesta ¨¤rab es va tornar a tancar, aquesta vegada a prop¨°sit (com ho va fer despr¨¦s, ja ho veurem) Nasser amb el canal modern per impedir que ofer¨ªs una via a possibles invasions. Napole¨® va trobar el canal el 1799 durant la seva expedici¨® de conquesta d'Egipte i, bo que era Bonaparte, es va posar a debatre amb els seus t¨¨cnics i savis sobre la possibilitat d'excavar-ne un ja des de dalt de tot. Li devem el primer estudi de tallar l'istme de Suez, decisi¨® que va servir per ficar por als anglesos a Orient i assegurar la possessi¨® del mar Roig a la jove rep¨²blica francesa. Tanmateix, els enginyers de Bonaparte es van equivocar en considerar que el mar Roig estava m¨¦s alt que la Mediterr¨¤nia (no ho est¨¤) i que el canal requeria un sistema de rescloses. Napole¨®, a m¨¦s, no tenia temps ni ganes de ficar-se en aquest embolic i l'esperaven Josefina i Austerlitz, a part que no hi havia flota per navegar: se la va enfonsar Nelson a Abukir.

Van recollir la idea als anys 20 del segle XIX els saintsimonians, els seguidors del socialista ut¨°pic Henri de Saint-Simon, que, conven?uts que el canal era factible i seria un benefici per al comer? mundial, van crear la Soci¨¦t¨¦ d¡¯?tudes de l'Isthme de Suez, van realitzar expedicions i prospeccions i van aconseguir interessar, als anys 40 del segle XIX, el llavors c¨°nsol franc¨¨s a Alexandria, Lesseps, i el cap d'enginyers egipci, el franc¨¨s Louis Maurice Adolphe Linant de Bellefonds, conegut com a Linant paix¨¤. La idea no va arrelar. Ferdinand de Lesseps despr¨¦s va ser c¨°nsol a Barcelona ¨Con va aconseguir que cessessin els bombardejos de la ciutat des del castell de Montju?c, per la qual cosa, anys despr¨¦s, se li va dedicar la pla?a que porta el seu nom¨C i ambaixador a Madrid, decisiu en l'ascens de la filla de la seva cosina, Eug¨¨nia de Montijo, que es va convertir en emperadriu de Fran?a i va ser la convidada principal de les cerim¨°nies d'inauguraci¨® del canal de Suez. Lesseps, que es va casar dues vegades, la segona als 66 anys amb una jove de 20 amb qui va tenir 12 fills (m¨¦s 5 de la primera), es va apassionar amb el projecte i va tenir la sort de ser amic del paix¨¤ Muh¨¤mmad Said, del qual havia estat tutor.

El 1854, el paix¨¤, a les regnes d'Egipte, va concedir plens poders a Lesseps, aleshores de tornada a Alexandria, per constituir i dirigir una companyia ¨Cla Companyia universal del canal mar¨ªtim de Suez¨C que obr¨ªs l'istme i comuniqu¨¦s els dos mars a trav¨¦s del desert. El somni es materialitzava. El 1859 es van iniciar els treballs amb milers de camperols, subministrats pel Govern egipci i reclutats per for?a, que van patir de valent removent 75 milions de metres c¨²bics de terra. Segons alguns c¨¤lculs, van morir 20.000 persones (altres v¨ªctimes an¨°nimes del gran anhel d'enginyeria) en la construcci¨® del canal de Suez, que suposa escur?ar 7.000 quil¨°metres i entre set i nou dies el viatge entre ?sia i Europa,que abans s'havia de fer circumnavegant l'?frica. De Mumbai a Londres, per exemple, hi ha 6.200 milles n¨¤utiques per Suez i gaireb¨¦ 11.000 pel cap de Bona Esperan?a. De l'entrada al canal (Port Said) a la sortida (Suez) hi ha un total de 193 quil¨°metres que es recorre en 15 hores si no et trobes amb l'Ever Given.

El projecte va passar per moments dif¨ªcils, sobretot quan va morir Muh¨¤mmad Said. Napole¨® III hi va intervenir per acabar amb la recluta obligat¨°ria i el canal es va finalitzar amb maquin¨¤ria europea moderna i obrers de diferents pa?sos. La inauguraci¨® va ser un esdeveniment mundial, tot i que no ¨¦s cert que Verdi compongu¨¦s Aida per a l'ocasi¨®. A Lesseps, a la cimera del seu ¨¨xit, l'esperava en el futur la seva n¨¨mesi en forma d¡¯ un altre canal, el de Panam¨¤, 77 quil¨°metres, i un gran esc¨¤ndol financer el 1891 (a part de 22.000 treballadors morts en un clima pitjor que el d'Egipte), que no es va acabar fins a 1914, obra ja dels EUA.

El canal de Suez, d'uns 300 metres d'amplada i amb una profunditat mitjana de 22, que havia estat vist com una amena?a pels brit¨¤nics, va acabar a les seves mans quan van descobrir la ganga que era per moure's pel seu imperi, i Disraeli i la reina Vict¨°ria van aprofitar el 1875 la venda de part de les accions i un pr¨¦stec dels Rothschild per aconseguir-les (despr¨¦s Churchill, un gran fan, el va considerar ¡°la pedra angular de la geopol¨ªtica de m¨®n¡±). La Convenci¨® de Constantinoble de 1888 va declarar el canal zona neutral sota protecci¨® brit¨¤nica. L'imperi turc, del qual depenia nominalment Egipte, va accedir a permetre la navegaci¨® internacional de forma lliure a trav¨¦s del canal, tant en temps de pau com de guerra.

En realitat, el canal va passar a ser controlat pels brit¨¤nics, fet que va obligar el 1904 a la flota russa del B¨¤ltic ¨Cen la guerra russojaponesa¨C a donar tota la volta a l'?frica per arribar a la seva trobada amb la fatal destinaci¨® a Tsushima, on els japonesos, amb qui simpatitzava la Gran Bretanya, efectivament, havien tingut molt temps per esperar els vaixells del tsar i preparar-se. Durant la Primera Guerra Mundial, el canal va ser decisiu per enviar tropes de l'imperi a les trinxeres d'Europa i es va barrar el pas al tr¨¤nsit de vaixells no aliats. Hi va haver un intent turcoalemany el 1915 per capturar-lo, per¨° no es va arribar a consumar. En la Segona Guerra Mundial, Hitler va planejar lliurar Gibraltar i el canal de Suez als italians i els nazis van veure l'oportunitat de desposseir els brit¨¤nics d'aquesta art¨¨ria essencial quan Rommel i el seu Afrika Korps semblaven capa?os d'envair Egipte i conduir els seus panzers pel Nil, per¨° va ser un miratge. Es va especular tamb¨¦ amb llan?ar una invasi¨® aerotransportada com la de Creta sobre el canal.

Curiosament, aquest pla el van acabar realitzant amb ¨¨xit els brit¨¤nics, juntament amb els francesos (ambd¨®s principals accionistes i beneficiaris del tr¨¤nsit), quan Gamal Abdel Nasser va nacionalitzar el canal de Suez el 1956 enfadat perqu¨¨ no li finan?aven la presa d'Assuan. En el seu fam¨®s discurs del 26 de juliol, el l¨ªder egipci va utilitzar la menci¨® de Lesseps com a paraula clau perqu¨¨ les seves tropes prenguessin per sorpresa el control de les instal¡¤lacions. La indignada operaci¨® de ¡°rescat¡± del canal, al qual ja se li havia trobat una nova utilitat despr¨¦s de la d'autopista imperial i colonial com a via per portar el petroli ¨¤rab cap a Occident, va incloure paracaigudistes brit¨¤nics (els red devils), parachutistes coloniaux, gals musculats a Indoxina i Alg¨¨ria i fins i tot tropes amf¨ªbies: els comandos de la Royal Marine van desembarcar a Port Said, on es van viure dur¨ªssims combats amb moltes baixes entre la poblaci¨® civil. En resposta a l'atac combinat de la Gran Bretanya, Fran?a i Israel, que participava en tots els saraus (Egipte havia impedit el pas dels seus vaixells al canal i als estrets de Tiran) i mai m¨¦s ben dit, els egipcis van enfonsar 40 vaixells al canal, tancant-lo al tr¨¤nsit. No es va tornar a obrir fins a principis de 1957, despr¨¦s que els EUA humiliessin els seus antics aliats obligant-los a retirar-se.

A aquest primer gran tancament modern del canal en van seguir d'altres, el m¨¦s notable va ser el bloqueig l¡¯any 1967 durant la Guerra dels Sis Dies que, despr¨¦s de dur¨ªssims combats, va fer que egipcis i israelians es quedessin mirant (i apuntant) a cada costat de la gran art¨¨ria, amb freq¨¹ents escaramusses. El pas, minat i obstaculitzat amb tota mena d'elements, inclosos vaixells vells i fins i tot un pont, no es va reobrir fins a 1975, despr¨¦s d¡¯ una altra guerra, la del Yom Kippur. La por que hagu¨¦s quedat inutilitzat permanentment pels sediments acumulats es va revelar infundada: el que en crea m¨¦s ¨¦s la turbul¨¨ncia de les h¨¨lixs dels vaixells en passar i no en passava cap.

El tancament va donar lloc a un dels episodis m¨¦s curiosos que ha viscut el canal, el de la Yellow Fleet (la flota groga), els 15 vaixells de diferents nacionalitats que van quedar tancats dins i que van rebre aquest nom pel color que van adquirir a causa de la sorra que rebien pel vent del desert. Als vaixells que esperen pacientment ara per l'emb¨²s creat per l¡¯Ever Given els reconfortar¨¤ una mica l'experi¨¨ncia d'aquests predecessors que van esperar vuit anys fins a poder consumar l'encreuament: les tripulacions s¡¯ho van prendre amb filosofia, van crear una associaci¨®, van organitzar activitats conjuntes i fins i tot unes olimp¨ªades paral¡¤leles a les dels Jocs Ol¨ªmpics de M¨¨xic de 1968, amb regates dels bots salvavides i futbol al vaixell m¨¦s gran, el Port Invercargil. Van crear un servei postal propi amb segells manufacturats que van tenir curs oficial. Al vaixell alemany occidental Nordwind es feien misses, al congelador b¨²lgar Vasil Lecsky, cinema i el suec Killara tenia una piscina. El 24 de maig de 1975, els alemanys occidentals de M¨¹nsterland, probablement ja sense la seva c¨¤rrega original d'ous i fruita, i de Nordwind van arribar al port d'Hamburg, on van ser aclamats per m¨¦s de 30.000 espectadors. Esperem que el tancament del canal no doni ara per a tant...