Anna Ramis: ¡°El t¨°pic de nadius digitals ¨¦s una mentida absoluta¡±

En un entorn cada vegada m¨¦s digital i acaparat per les pantalles de televisions, ordinadors, tauletes i smartphones, la q¨¹esti¨®, per a la pedagoga Anna Ramis, no ¨¦s tant emprendre una croada impossible contra les pantalles, sin¨® llan?ar una campanya en favor dels nens, la qual cosa requereix d¡¯adults compromesos que ¡°els estimin i els respectin, que els ofereixin est¨ªmuls, que els parlin, que els donin serenitat i que els ofereixin la seva mirada¡±. L¡¯equaci¨® ¨¦s senzilla: ¡°M¨¦s hores de pantalles ¨¦s menys temps d¡¯interacci¨® amb adults¡±. O viceversa. D¡¯aquesta idea sorgia el 2019 la campanya #De0a3resdepantalles, per sensibilitzar les mares i els pares, per¨° tamb¨¦ tota la xarxa de professionals que estan entorn dels nens i nenes des d¡¯abans del seu naixement fins als 3 anys, ¨¦s a dir, llevadores, pediatres, educadores, centres d¡¯atenci¨® infantil, serveis per a la petita infantesa, etc. Aquesta campanya s¡¯ha materialitzat en un llibre De 0 a 3, res de pantalles?(Editorial Eumo), aix¨ª com en diversos articles, xerrades i materials. Tot aix¨° perqu¨¨, segons la pedagoga, les fam¨ªlies tinguin m¨¦s informaci¨® i puguin actuar preventivament i no exposar els nens i nenes, en aquesta etapa clau del seu desenvolupament personal, als riscos evitables que ja assenyalen diverses investigacions.

Pregunta: Veig que autoritats sanit¨¤ries com l¡¯OMS o associacions de pediatria parlen de no oferir pantalles fins als dos anys. Vost¨¨ en suma un m¨¦s i considera que fins als tres anys els nens i nenes no hi haurien d¡¯estar en contacte. Per qu¨¨?

Resposta: Hi ha autors que fins i tot parlen d¡¯evitar-les fins als sis anys. Jo m¡¯he quedat en els tres anys, perqu¨¨ ¨¦s l¡¯edat a qu¨¨ els nens comencen al nostre pa¨ªs l¡¯escolaritzaci¨® massiva. ?s cert que no ¨¦s obligat¨°ria fins als sis, per¨° als tres les din¨¤miques familiars, en general, ja comencen a canviar. Jo crec que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil no canviar de din¨¤miques fins als tres anys. Crec que fins aleshores no haurien d¡¯estar en contacte amb les pantalles i, a partir d¡¯aquesta edat, fer-ho, per¨° en m¨ªnimes proporcions.

P: Es poden estipular uns temps?

R: M¨¦s que temps cal pensar com s¡¯est¨¤ fent, en com s¡¯utilitzen les pantalles. ?s a dir, en el cas d¡¯un nen que t¨¦ moltes oportunitats diferents de joc, d¡¯interactuar amb la naturalesa, de temps entre iguals, que t¨¦ oportunitats per interactuar amb els adults, llavors segurament no hi hagi cap problema en qu¨¨ els seus pares li permetin veure uns dibuixos, per exemple. El problema ¨¦s quan els deixem la tauleta, el m¨°bil o els posem la televisi¨® mentre mengen, quan han de calmar-se, quan s¡¯avorreixen, quan estan nerviosos... Els anem donant pantalles en tots aquells moments de vida quotidiana que han d¡¯aprendre (han d¡¯aprendre a menjar, a utilitzar els coberts, a regular les seves emocions). Jo crec que haur¨ªem de protegir la riquesa de l¡¯evoluci¨® cerebral que tenen fins als sis anys oferint i potenciant aquestes oportunitats d¡¯aprenentatge sense que hi hagi pantalles pel mig. Donem moltes alternatives. Ara, no demanem aix¨° en temps de pand¨¨mia.

P: Se sap que durant el confinament es va disparar l¡¯¨²s de pantalles en nens i nenes. Com gestionem la tecnologia en circumst¨¤ncies excepcionals com la pand¨¨mia?

R: ?s molt complicat, perqu¨¨ ¨¦s molt temps a casa, pares i mares treballant, per¨° aqu¨ª haur¨ªem d¡¯enriquir l¡¯entorn amb moltes propostes. D¡¯aquesta manera les pantalles s¨®n una proposta d¡¯entreteniment o d¡¯aprenentatge m¨¦s, per¨° no l¡¯¨²nica. Jo insisteixo molt que els adults verbalitzem davant dels nens que aquestes llargues estones que ens veiem obligats a passar davant de les pantalles s¨®n per feina. A partir de certa hora el tel¨¨fon i l¡¯ordinador haurien de desapar¨¨ixer de les nostres din¨¤miques.

P: El tema de les pantalles, com tots els que afecten la crian?a, ¨¦s un tema molt polaritzat. Veig que d¡¯una banda sembla que hi ha els que es llancen a deixar el m¨°bil o la tauleta des del principi i els que ho eviten tant s¨ª com no.

R: Ens basem bastant en t¨°pics. Per exemple, utilitzem molt el t¨°pic de nadius digitals i pensem que els nens s¨®n m¨¦s llestos digitalment. Aix¨° ¨¦s una mentida absoluta. El llest no ¨¦s el nen (que ho ¨¦s), sin¨® el fabricant d¡¯aquest tipus de tecnologia que l¡¯ha simplificat tant que tots podem utilitzar-la, tinguem l¡¯edat que tinguem. ?s una atrocitat que hi hagi nens de tres o quatre anys amb la seva pr¨°pia tauleta i fins i tot amb els seus propis jocs. El cervell infantil no ha canviat en els ¨²ltims 100 anys, continua necessitant el mateix: persones adultes que estiguin per ell i ambients d¡¯aprenentatge rics, que no vol dir estimulaci¨® primerenca.

Un altre t¨°pic ¨¦s pensar que com que la societat ¨¦s tan tecnol¨°gica, i m¨¦s que ho ser¨¤ quan ells siguin grans, com abans comencin, millor. No hi ha ning¨² que per haver comen?at abans en s¨¤piga m¨¦s. Hi ha moltes altres coses que estimulen el pensament.

P: Moltes vegades l¡¯exposici¨® dels nens a les pantalles sembla inevitable. Penso en germans petits que tenen germans grans que s¨ª que veuen, per exemple, dibuixos animats a la televisi¨®. S¡¯ha d¡¯evitar aqu¨ª tamb¨¦ que un nen o nena de menys de tres anys la vegi? Aix¨° ho veig molt m¨¦s dif¨ªcil de controlar.

R: Crec que l¡¯important ¨¦s actuar amb previsi¨®. Si el germ¨¤ gran t¨¦ una estoneta de pantalla en algun moment del dia, s¡¯ha de pensar abans qu¨¨ podem oferir-li al m¨¦s petit en aquell instant. Anticipar-nos-hi. Donar-li propostes que fins i tot puguin atreure el m¨¦s gran. No podem pensar que nom¨¦s existeixen les pantalles.

P: Com hauria de ser la inclusi¨® dels nens i nenes en la vida digital perqu¨¨ aquesta inclusi¨® es faci de manera saludable?

R: El fonamental ¨¦s evitar aix¨° de tenir la tele de fons. Hi ha fam¨ªlies que quan neixen els seus fills redistribueixen el sal¨® de tal manera que l¡¯espai de joc guanya i la televisi¨® fins i tot desapareix. D¡¯altres la mantenen, per¨° la televisi¨® nom¨¦s es posa en moments puntuals. El mateix amb el m¨°bil. Si estem permanentment amb el m¨°bil a la m¨¤, atraur¨¤ la seva atenci¨®. Cal pensar tamb¨¦ quin ¨²s fem del tel¨¨fon: l¡¯utilitzem per comunicar-nos amb l¡¯¨¤via? Veiem algunes fotos de moments divertits? Busquem informaci¨® d¡¯alguna cosa? Aquest ¨¦s un bon ¨²s del m¨°bil, ensenyar-los a poc poc aix¨°, m¨¦s enll¨¤ del sedentarisme passiu de mirar la pantalla sense m¨¦s ni m¨¦s.

P: Quins efectes tenen les pantalles a edats primerenques en els nens i nenes?

R: Al llibre recullo un estudi canadenc del 2019 en qu¨¨ s¡¯han observat efectes en nens i nenes que passen una mitjana de dues hores i mitja al dia davant les pantalles. Un contacte continuat amb les pantalles afecta tot: a l¡¯aprenentatge emocional, al llenguatge, a la salut ocular, al descans, a la tonicitat muscular, a la motricitat... Jo vaig comen?ar a interessar-me per aquest tema quan vaig veure que les professores de l¡¯etapa infantil es posaven les mans al cap per com arribaven els nens respecte a la motricitat i al llenguatge. M¨¦s hores de pantalles ¨¦s menys temps d¡¯interacci¨® amb adults i amb altres nens.

P: Esmentaves abans que els donem el m¨°bil o una tauleta perqu¨¨ es calmin.

R: Aprendre a calmar-nos ¨¦s una cosa molt v¨¤lida per a tota la vida. Quan ets petit o petita, les emocions assalten tot el teu cos. S¨®n el pare o la mare els que t¡¯ajuden a veure aix¨°, s¨®n la veu exterior que ens diu el que estan passant, i a poc a poc aquesta veu es va interioritzant. Aprenem a tenir la capacitat de regular-nos. Quan ofereixes en aquests moments una pantalla, la seva capacitat de sentir i d¡¯experimentar emocions queda segrestada. All¨¤ deixem d¡¯interaccionar amb el nen, deixem de ser aquesta veu externa que l¡¯ha d¡¯ajudar a aprendre a regular-se.

P: Recull una cita de Jordi Collet que diu que les fam¨ªlies viuen un fort malestar respecte a l¡¯imperatiu d¡¯haver d¡¯educar els seus nens i haver d¡¯ensenyar-los molt i molt b¨¦, sota pena de la vergonya de no ser uns bons pares i mares. Qu¨¨ necessita un nen o nena des que neix fins als tres anys?

R: Necessita adults que l¡¯estimin i el respectin. Adults que li ofereixin est¨ªmuls, que li parlin, que li donin serenitat, que li ofereixin la seva mirada. I, de passada, m¨¦s contacte amb la natura. La nostra vida no pot ser nom¨¦s pantalles quan el nostre cervell s¡¯est¨¤ desenvolupant. No es tracta de tenir por de les pantalles o emprendre una campanya contra la tecnologia, per¨° s¨ª que hem d¡¯emprendre una campanya en favor dels nens i, per a aix¨°, nosaltres hem de ser els adults que necessiten la major part del temps.

P: ?s interessant aix¨° de ¡°la major part del temps¡± perqu¨¨ no ¨¦s gens f¨¤cil ser aquests adults a tota hora sense excepci¨®...

R: Es viu en solitud, per¨° tamb¨¦ interconnectats. Estem connectats per a tot: per controlar l¡¯embar¨¤s, per informar-nos de la lact¨¤ncia, per parlar amb altres pares i mares... El llibre ¨¦s una pregunta i cadasc¨² ha de respondre-la al nivell que pugui. Qu¨¨ vull fer? Com vull criar? Et trobes fam¨ªlies que fan collit i donen lact¨¤ncia fins als cinc anys, per¨° despr¨¦s ofereixen pantalles als seus fills a partir de l¡¯any. Hi ha una altra cosa que reivindico en totes les xerrades: les institucions han d¡¯assumir la crian?a com una responsabilitat social i pol¨ªtica. Cada vegada tenim menys nens, apostarem perqu¨¨ la conciliaci¨® familiar i laboral sigui una cosa real. L¡¯aposta per una infantesa sana ¨¦s una aposta tamb¨¦ per una maternitat i una paternitat que es puguin exercir dignament. La meva reivindicaci¨® ¨¦s tamb¨¦ pol¨ªtica.

P: Les nostres condicions materials i econ¨°miques influeixen tamb¨¦ en aquest exc¨¦s de pantalles?

R: Hi influeixen molt. Aqu¨ª a Barcelona, quan vaig comen?ar a treballar aquest tema, tractava amb mares que treballaven en el torn de nit. Quan arriben a pisos compartits, han de posar als seus fills la tele perqu¨¨ no molestin la resta de persones mentre elles dormen. Aix¨° ¨¦s pobresa infantil, i la pobresa arrenca de la pobresa femenina, de les condicions d¡¯habitabilitat... Per aix¨° la meva reivindicaci¨® ¨¦s tamb¨¦ social i pol¨ªtica.

P: Hi ha marxa enrere quan les pantalles han enva?t les seves vides?

R: Mai no ¨¦s tard, i menys encara quan parlem d¡¯un nen petit. Per revertir una mala praxi el primer que hem de fer ¨¦s carregar-nos d¡¯informaci¨® i despr¨¦s carregar-nos tamb¨¦ de milers d¡¯alternatives a les pantalles per poder oferir a aquesta nena o nen. ?s com una desintoxicaci¨®: hem de sumar al¡¤licients positius com a alternativa a les pantalles i mantenir-nos molt ferms en la decisi¨®.