Thomas Piketty: ¡°Visca el socialisme!¡±

Si l¡¯any 1990 m¡¯haguessin dit que el 2020 publicaria un recull de cr¨°niques titulat Una altra forma de socialisme, m¡¯hauria pensat que era una broma sense solta ni volta. Amb divuit anys, havia passat la tardor del 1989 sentint a la r¨¤dio com s¡¯enfonsaven les dictadures comunistes i el ?socialisme real? a l¡¯Europa de l¡¯Est. El febrer del 1990 vaig prendre part en un viatge d¡¯estudiants francesos en suport del jovent roman¨¨s, que s¡¯acabava de deslliurar del r¨¨gim de Ceau?escu. Vam arribar a mitja nit a l¡¯aeroport de Bucarest, i despr¨¦s vam anar amb autob¨²s a Bra?ov, una ciutat nevada i ensopida, arraulida dins l¡¯arc dels Carpats. Els joves romanesos ens ensenyaven orgullosos els impactes de bala a les parets, testimonis de la seva ?Revoluci¨®?. El mar? del 1992 vaig fer el meu primer viatge a Moscou, on vaig veure les mateixes botigues buides i les mateixes avingudes grises. Havia aconseguit infiltrar-me entre els participants d¡¯un col¡¤loqui francorus titulat ?Psicoan¨¤lisi i ci¨¨ncies socials?, i amb un grup d¡¯universitaris francesos una mica desorientats vaig visitar el mausoleu de Lenin i la pla?a Roja, on la bandera russa just llavors acabava de substituir la sovi¨¨tica.

Soc nascut el 1971 aix¨ª que pertanyo a una generaci¨® que no va tenir temps de sentir la temptaci¨® del comunisme i que va arribar a l¡¯edat adulta constatant el frac¨¤s absolut del sovietisme. Com molts, vaig ser m¨¦s liberal que no socialista en la d¨¨cada del 1990 estufat com un pa¨® de les meves observacions tan encertades, desconfiat de la gent m¨¦s gran del meu voltant i de tots els nost¨¤lgics, i no suportava els qui es negaven rotundament a veure que l¡¯economia de mercat i la propietat privada formaven part de la soluci¨®.

Tanmateix, trenta anys m¨¦s tard, el 2020 l¡¯hipercapitalisme ha anat massa lluny, i ara estic conven?ut que hem de reflexionar sobre com podem tornar a superar el capitalisme, imaginar una altra forma de socialisme: participatiu i descentralitzat, federal i democr¨¤tic, ecol¨°gic, mest¨ªs i feminista.

La hist¨°ria decidir¨¤ si la paraula socialisme ¨¦s morta definitivament i l¡¯hem de substituir. Personalment, penso que es pot salvar, i fins i tot que continua sent el terme m¨¦s adequat per designar la idea d¡¯un sistema econ¨°mic alternatiu al capitalisme. De tota manera, no ens podem limitar a anar ?contra? el capitalisme o el neoliberalisme: tamb¨¦, i sobretot, cal estar ?a favor? d¡¯alguna altra cosa, i aix¨° requereix designar concretament el sistema econ¨°mic ideal que volem implantar, la societat justa que pretenem dur a terme, sigui quin sigui el nom que hom decideixi donar-hi al final. Darrerament se sol dir que el sistema capitalista actual no t¨¦ futur, vist com fa cr¨¦ixer les desigualtats i com esgota els recursos del planeta. Aix¨° no ¨¦s que sigui fals, per¨° mentre no hi hagi una alternativa definida clarament, al sistema actual encara li quedar¨¤ molta corda.

Com a docent i investigador en ci¨¨ncies socials, em vaig especialitzar en l¡¯estudi de la hist¨°ria de les desigualtats i de la relaci¨® entre desenvolupament econ¨°mic, distribuci¨® de la riquesa i conflicte pol¨ªtic, cosa que m¡¯ha portat a publicar diverses obres for?a voluminoses. Tamb¨¦ he contribu?t a la creaci¨® de la World Inequality Database, un ampli projecte col¡¤lectiu i participatiu encaminat a aportar m¨¦s transpar¨¨ncia a l¡¯evoluci¨® de les desigualtats en les rendes i els patrimonis dins les diferents societats del m¨®n.

Basant-me en les lli?ons apreses d¡¯aquestes recerques hist¨°riques, aix¨ª com, naturalment, en la meva experi¨¨ncia com a ciutad¨¤ observador del per¨ªode 1990-2020 en l¡¯¨²ltim llibre que he publicat he intentat proposar alguns ?elements per a un socialisme participatiu?, les principals conclusions del qual resumir¨¦ aqu¨ª._ Ara b¨¦, vull puntualitzar que aquests ?elements? tan sols constitueixen un petit punt de partida entre d¡¯altres, una contribuci¨® min¨²scula a un proc¨¦s immens d¡¯elaboraci¨® col¡¤lectiva, de controv¨¨rsia i experimentaci¨® social i pol¨ªtica, un proc¨¦s que s¡¯haur¨¤ d¡¯emmarcar en el llarg termini i que requerir¨¤ una gran dosi d¡¯humilitat i tenacitat, si considerem l¡¯abast dels fracassos passats i dels reptes futurs.

El lector que hi estigui interessat tamb¨¦ trobar¨¤ algunes d¡¯aquestes reflexions en la present obra, en la qual hem reprodu?t el conjunt dels meus articles mensuals publicats al diari Le Monde des del setembre del 2016 fins al juliol del 2020 sense cap modificaci¨® ni reescriptura.

Tan sols s¡¯hi han afegit alguns gr¨¤fics, taules, refer¨¨ncies i textos addicionals publicats al meu blog, incl¨°s a Le Monde. D¡¯entrada he d¡¯assenyalar que algunes de les cr¨°niques no han envellit tan b¨¦ com d¡¯altres, i demano per endavant al lector que em disculpi per certes repeticions. Aquests textos no representen altra cosa que un intent imperfecte d¡¯un investigador en l¡¯¨¤mbit de les ci¨¨ncies socials de sortir de la seva torre de vori i dels llibres de mil p¨¤gines per implicar-se en la vida de la ciutat i en les entranyes de l¡¯actualitat, amb els riscos que aix¨° comporta. Espero que el lector indulgent hi pugui trobar algunes pistes ¨²tils per a les seves pr¨°pies reflexions i compromisos.

La llarga marxa cap a la Igualtat i el socialisme participatiu

Comencem amb una afirmaci¨® que a alguns els resultar¨¤ sorprenent. Si adoptem una perspectiva a llarg termini, llavors ja ens trobem de ple en la llarga marxa cap a la igualtat i el socialisme participatiu. No hi ha cap impossibilitat t¨¨cnica que ens impedeixi de continuar avan?ant per aquest cam¨ª ja encetat, sempre que ens hi posem totes i tots.

La hist¨°ria ho demostra: en ess¨¨ncia, la desigualtat ¨¦s ideol¨°gica i pol¨ªtica, no econ¨°mica o tecnol¨°gica. Aquest punt de vista optimista certament pot semblar paradoxal en una ¨¨poca en qu¨¨ impera el des¨¤nim. Aix¨° no obstant, es correspon amb la realitat. Les desigualtats s¡¯han redu?t notablement a llarg termini, gr¨¤cies sobretot a les noves pol¨ªtiques socials i fiscals implantades durant el segle XX. ?s veritat que queden molt¨ªssimes coses per fer, per¨° la q¨¹esti¨® ¨¦s que podem anar molt m¨¦s lluny si fem cas de les lli?ons de la hist¨°ria.

Examinem, per exemple, l¡¯evoluci¨® de la concentraci¨® de la propietat en els ¨²ltims dos segles. En primer lloc, es constata que la part posse?da per l¡¯1 % m¨¦s ric del total de les propietats (¨¦s a dir, el total dels patrimonis immobiliaris, financers i professionals, nets de deutes) es va situar en un nivell astron¨°mic al llarg de tot el segle XIX i fins al comen?ament del segle XX ¡ªcosa que, d¡¯altra banda, demostra que la promesa d¡¯igualtat de la Revoluci¨® Francesa era m¨¦s te¨°rica que no real, si m¨¦s no pel que fa a la redistribuci¨® de la propietat. En segon lloc, observem que la part de l¡¯1 % m¨¦s ric es va reduir notablement durant el segle XX era aproximadament el 55 % del patrimoni total just abans de la Primera Guerra Mundial, i avui ¨¦s de prop del 25 %. Ara b¨¦, cal assenyalar que aquesta part ¨¦s de l¡¯ordre de cinc vegades m¨¦s gran que la que posseeix el 50 % m¨¦s pobre, que avui dia tan sols t¨¦ poc m¨¦s del 5 % del total dels patrimonis (malgrat que, per definici¨®, s¨®n cinquanta vegades m¨¦s nombrosos que l¡¯1 % m¨¦s ric).

I la cirereta del past¨ªs: aquesta part tan petita s¡¯ha redu?t encara m¨¦s d¡¯en?¨¤ dels anys 1980-1990 una evoluci¨® que tamb¨¦ percebem als Estats Units, Alemanya i a la resta d¡¯Europa, aix¨ª com a l¡¯?ndia, R¨²ssia i la Xina.

En resum: la concentraci¨® de la propietat (i, per tant, del poder econ¨°mic) va disminuir clarament al llarg del segle passat, per¨° no per aix¨° ha deixat de ser summament forta. La reducci¨® de les desigualtats patrimonials s¡¯ha produ?t sobretot en benefici de la ?classe mitjana patrimonial? (¨¦s a dir, el 40 % de la poblaci¨® compr¨¨s entre el 10 % de dalt i el 50 % de baix), per¨° ha afavorit molt poc la meitat m¨¦s pobra de la poblaci¨®.

En definitiva, la part del 10% m¨¦s ric del total dels patrimonis ha minvat sensiblement, i ha passat del 80-90% a m¨¦s o menys el 50-60% (un percentatge encara considerable), per¨° la part del 50 % m¨¦s pobre no ha deixat mai de ser min¨²scula (vegeu el gr¨¤fic seg¨¹ent).

La situaci¨® del 50 % m¨¦s pobre ha millorat m¨¦s en termes de renda que no en termes de patrimoni (la seva part en el total de les rendes ha pujat amb prou feines d¡¯un 10 % a aproximadament un 20 % a Europa), malgrat que aquesta millora tamb¨¦ ¨¦s limitada i potencialment reversible (de fet, aquesta mateixa part ha tornat a caure a poc m¨¦s del 10 % als Estats Units des de la d¨¨cada del 1980).

Thomas Piketty ¨¦s director d'investigaci¨® a l'Escola d'Alts Estudis en Ci¨¨ncies Socials de Par¨ªs, professor a l'Escola d'Econ¨°miques de Par¨ªs i codirector de la World Inequality Database. El seu llibre ¡®El capital al segle XXI¡¯ va ser un supervendes. Aquest extracte ¨¦s un avan? d'Una altra forma de socialisme (Grup 62), que es publica el 7 d'abril.?Deusto en fa l'edici¨® en castell¨¤.