M¨¦s enll¨¤ del ¡®bakalao¡¯: l¡¯oblidada ruta de clubs de Girona que va portar el techno a Espanya fa 35 anys

En un mas del barri del Pedret de Girona, sobre les ru?nes d'una antiga parr¨°quia, es va crear un dels exponents m¨¦s grans de la hist¨°ria de la m¨²sica electr¨°nica d'aquest pa¨ªs: La Sala del Cel. A mitjans dels 80, el seu fundador, Josep P¨¦rez, va captar les influ¨¨ncies musicals que arribaven de B¨¨lgica i Fran?a i va intuir que all¨° podria convertir-se en un llan?aflames que revolucionaria la nit d'uns anys encara encotillats en el so de les guitarres. La Sala del Cel, juntament amb clubs com el Blau i Le Rachdingue, va introduir l'electr¨°nica a les comarques de Girona paral¡¤lelament a la Ruta Destroy de Val¨¨ncia, portant artistes de renom mundial com Jeff Mills, DJ Zero i ?ngel Molina. Aquella escena techno catalana ,que va precedir el S¨®nar, ha estat oblidada. Just quan es compleixen quaranta anys de cultura de club, el documental Nou set dos (el prefix telef¨°nic de Girona), dirigit per Albert Dom¨¨nech i ?scar S¨¢nchez i guanyador del premi del p¨²blic al festival IN-EDIT, recopila una trentena de testimonis sobre aquella hist¨°ria.

L'escena electr¨°nica de Girona va n¨¦ixer, com totes, d¡¯esquena al gran p¨²blic. Luis Calder¨®n, programador de La Sala del Cel, explica al documental com el 1987 hi havia qui es plantava a les muntanyes de Girona per intentar sintonitzar una r¨¤dio pirata francesa, on un jove Fred Tassy feia un programa sobre m¨²sica electr¨°nica. A d'altres els arribaven aquests sons gr¨¤cies als cassets dels turistes que estiuejaven a la Costa Brava. A poc a poc, els ritmes sint¨¨tics del techno s'anaven filtrant a les discoteques i espais m¨¤gics com Le Rachdingue, sala surrealista inaugurada el 1968 per Salvador Dal¨ª i l'escriptor Henri-Fran?ois Rey que encara avui es considera un museu. A comen?aments dels anys 90, mentre l'electr¨°nica guanyava protagonisme en les programacions de Girona i de Banyoles i atreia p¨²blic de diferents pa?sos, especialment Fran?a, les televisions s'inundaven de not¨ªcies sobre la mal anomenada ruta del bakalaode Val¨¨ncia, la Ruta Destroy. Un accident aqu¨ª, un altre all¨¤, l'eclosi¨® de la droga, l'arribada de la m¨¤quina i un p¨²blic que va degenerar amb l'entrada de caps rapats a les sales no van ajudar gaire la imatge del techno. La idea que s'estava produint un esdeveniment cultural no calava en les majories i ning¨² ali¨¨ a les escenes semblava que mir¨¦s cap a Girona.

Segons Dom¨¨nech, ¡°l'escena gironina era m¨¦s fina, estava m¨¦s centrada en la m¨²sica, a veure all¨° que no s'havia pogut veure mai en directe i tamb¨¦ era m¨¦s respectuosa que la de Val¨¨ncia¡±. Aquesta cultura de club, que va n¨¦ixer a l¡¯underground de Chicago, Detroit i Nova York, va arribar a la pen¨ªnsula ¡°per Girona, per la carretera del Saler i per un club d'Oviedo anomenat La Real¡±, assenyala Oscar Nin, cr¨ªtic musical amb una d¨¨cada d'experi¨¨ncia en la comunicaci¨® del S¨®nar. ¡°All¨° d'agafar un cotxe i anar a l'altra punta d'Espanya a ballar era inconcebible aquella ¨¨poca. Mai ha interessat entendre qu¨¨ passava a les perif¨¨ries¡±, afegeix.

El clubbing va ser ¡°un oasi de llibertat on es barrejava gent de tota mena¡±, apunta Dom¨¨nech. ¡°El van crear els negres, els homosexuals, els llatins. Anaven a magatzems i f¨¤briques a ballar la m¨²sica que els agradava i que no es punxava a les discoteques, all¨¤ es produ?a una experi¨¨ncia curativa per a ells¡±, explica Nin. Aviat, els clubs de Girona ¡°no tenien res a envejar a cap dels grans locals de Berl¨ªn ni dels Estats Units¡±, considera el cr¨ªtic. La Sala del Cel es va convertir en una atracci¨®, un club amb instal¡¤lacions avantguardistes, un ciberespai i una pista de ball oberta al cel. ¡°Vam posar un sostre de vidre pensant que veur¨ªem el cel de nit, per¨° els llums es reflectien i no hi v¨¨iem res. Encara aix¨ª, la gent arribava i se n'anava a la pista per mirar cap a dalt¡±, recorda entre rialles el seu fundador, Josep P¨¦rez. ¡°Si vas a Girona has de veure la catedral cat¨°lica i la catedral electr¨°nica, que era La Sala del Cel¡±, sentencia el seu fill, el DJ David Fussi¨®, al documental.

?s inevitable pensar que Nou set dos ¨¦s una pe?a per a iniciats, per a nost¨¤lgics d'aquella gresca musical de poc m¨¦s de quinze anys, des de 1987 fins que l'escena va entrar en declivi a partir de 1996, i que va implosionar als 2000. Amb veus com Fred Tassy, DJ Hell, Djoseph, Front 242 i Nando Dixkontrol, el documental deixa clar que el que va oc¨®rrer a Girona va ser un fenomen musical ¨²nic. ¡°Aquella manera de punxar, de portar la pista, creava una catarsi. I aquests discos no estaven en cap altre punt d'Espanya¡±, assenyala Nin. Dom¨¨nech ho corrobora: ¡°Jo sempre he considerat que el que havia vist a Girona no ho havia vist en cap altre lloc¡±.

¡°Quan vam comen?ar el projecte no hi havia res. Ten¨ªem la refer¨¨ncia dels discj¨°queis i dels propietaris dels clubs i vam anar de persona en persona. De fet, hi ha hagut algunes actuacions que hem deixat fora perqu¨¨ no les hem pogut contrastar. Tot aix¨° comen?a a estar una mica documentat a partir dels 90¡±, explica el director. ¡°El m¨¦s curi¨®s ¨¦s que hi ha gent molt rellevant en aquesta hist¨°ria que jo, que he viscut tota la vida a Girona i que vaig participar en l'escena, no coneixia¡±, rebla.

Com va acabar el clubbing a les comarques de Girona? Segons Dom¨¨nech hi van influir molts factors, des del fet que la policia ¡°es va posar molt seriosa perqu¨¨ hi havia molt moviment de cotxe i alguns accidents greus¡± fins a la diversificaci¨® de la m¨²sica. ¡°A partir de 1996, el techno apareix per tot arreu, s'ha creat el S¨®nar i hi ha un canvi de tend¨¨ncia del p¨²blic: la gent de Barcelona no ve tant a Girona. Tot va caient, excepte Le Rachdingue, que t¨¦ el segell tan m¨¤gic de Dal¨ª i ¨¦s a prop de la frontera francesa¡±, apunta el director.

Probablement no existiria el S¨®nar sense l'escena de Girona. Els artistes que intervenen en el documental asseguren que la seva import¨¤ncia no est¨¤ reconeguda. Segons Nin, aquesta falta de reconeixement transcendeix a aquesta escena, tot i que gran part del turisme d'Eivissa t¨¦ el seu epicentre en el clubbing. ¡°La m¨²sica electr¨°nica ¨¦s cultura, encara que no s'exhibeixi en museus. ?s art contemporani, cal recon¨¨ixer que Jeff Mills ¨¦s tan important com Bob Dylan¡±, considera el cr¨ªtic musical. Per Josep P¨¦rez, el techno s¨ª que ocupa el lloc que li correspon en la hist¨°ria: ¡°Est¨¤ en la publicitat, en el cinema, a les botigues. Ara tota la m¨²sica ¨¦s electr¨°nica. A m¨¦s, hi ha projectes com l'escola Eumes de Girona, que ¨¦s un referent internacional¡±. Dom¨¨nech, tanmateix, manifesta que ¡°a Alemanya hi ha molt¨ªssima literatura de l'escena electr¨°nica i la ciutat de Berl¨ªn gira sobre aquest eix, all¨¤ els DJ s¨®n totems. Aqu¨ª no s'ha posat de relleu. Aqu¨ª est¨¤ mal vist que una persona s¡¯hagi dedicat tota la vida a punxar¡±.

Per consolidar la mem¨°ria de l'escena electr¨°nica de Girona, els autors de Nou set dos estan treballant en una segona versi¨® del documental que duplica el metratge i recupera elements que havien quedat al tinter, com la import¨¤ncia dels afters en la cultura de club de la prov¨ªncia. Un moviment sense el qual l'escena de ball d'aquest pa¨ªs, una part b¨¤sica de la seva hist¨°ria musical, no s'acaba d'entendre. ¡°La m¨²sica electr¨°nica ¨¦s el futur¡±, sentencia P¨¦rez. ¡°La resta ¨¦s poesia amb guitarres¡±, remata el fundador de la segona catedral de Girona.