Oriol Llopis, el vaquer de Barcelona

Primers anys setanta, segle passat. A l'Espanya del Franco crepuscular, el rock era un producte cultural tan estimat com inaprehensible. Amb prou feines hi havia concerts estel¡¤lars, els discos sortien censurats, fins i tot costava accedir a la informaci¨® m¨ªnima. Un buit que van anar omplint les emissores de FM i la premsa musical, amb un personal il¡¤luminat per entusiasmes avui inimaginables. El personatge m¨¦s vist¨®s d'aquella generaci¨® va ser Oriol Llopis, que dijous es va treure la vida als 65 anys a Tocina (Sevilla), a tocar del Guadalquivir.

Barcelon¨ª de bona fam¨ªlia, nascut el 1955, en el seu cam¨ª es va creuar el rock and roll, com cantava Lou Reed amb The Velvet Underground. Llopis es va colar en revistes at¨ªpiques ¡ªla contracultural Star, el setmanari Disco Expres, el mensual Vibraciones¡ª, on va brillar per la seva visceralitat: m¨¦s que les an¨¤lisis musicals o politicosocials, el que volia era transmetre l'experi¨¨ncia.

Molts dels seus cops de tim¨® obe?en a la vora? relaci¨® amb els opiacis, cosa que requeria apropar-se (o allunyar-se) dels seus prove?dors

Hi ajudava el seu carisma: com els seus llunyans models, el parisenc Patrick Eudeline i el londinenc Nick Kent, va decidir adoptar el paper de rock star. Era una empresa francament ut¨°pica, tenint en compte les dificultats de la professi¨® i dels condicionants del pa¨ªs. Per¨° feia el fet: noi guapo, fins i tot va protagonitzar una sessi¨® de fotos on jeia nu a la falda de Salvador Dal¨ª.

Molts dels seus cops de tim¨® obe?en a la vora? relaci¨® amb els opiacis, la qual cosa requeria apropar-se (o allunyar-se) dels seus prove?dors. Va mantenir aix¨ª una profunda amistat amb Burning, potser la banda madrilenya m¨¦s t¨°xica de l'¨¨poca. Va desapar¨¨ixer amb rumb a Sud-am¨¨rica, i es va instal¡¤lar al Paraguai. Va tornar per integrar-se a l'editorial que publicava Rock Espezial i altres revistes, on va mantenir els seus vicis ¡ªho explicaria despr¨¦s amb p¨¨ls i senyals¡ª buidant subrept¨ªciament la Redacci¨®.

L'¨²nica vegada que es va sentir pagat com tocava va ser quan va entrar com a guionista a La edad de oro, amb Paloma Chamorro. En realitat, poc calia guionitzar en un programa que es guiava pel fashion; all¨¤ la seva feina principal consistia a bregar amb els convidats estrangers. Fins i tot va haver de portar el truculent Johnny Thunders a una corrida de toros a Las Ventas, una experi¨¨ncia inquietant fins i tot per a aquell killer novaiorqu¨¨s.

Despr¨¦s de passar per TVE, Llopis es va evaporar entre rumors i llegendes. Van ser dos decennis d'exist¨¨ncia discreta, amb feines improbables fora del periodisme, generalment prop del Mediterrani. Fins que va ser recollit per una bona samaritana que el va instal¡¤lar a Andalusia. Simult¨¤niament, la revista Ruta 66 va ser adquirida per alguns dels antics lectors, que veneraven els escrits de Llopis, tant els d'excusa musical com els seus relats ocasionals; es va intentar que torn¨¦s a escriure.

Fins i tot va haver de portar el truculent Johnny Thunders a una corrida de toros a Las Ventas, una experi¨¨ncia inquietant fins i tot per a aquell ¡®killer¡¯ novaiorqu¨¨s

Aquesta concatenaci¨® de circumst¨¤ncies va permetre l'aparici¨® el 2012 de La magnitud del desastre (66 rpm), llibre previngudament subtitulat Memorias de un rock cr¨ªtico poco fiable. Una gloriosa muntanya russa de records i proclames, tot marcat per unes prefer¨¨ncies musicals capritxoses: millor Golden Earring que els Rolling Stones, Elliott Murphy per sobre de Bob Dylan.

Vivint prop de Sevilla, va aprendre a estimar Silvio, Dogo y Los Mercenarios, P¨¢jaro. No obstant aix¨°, no va rendibilitzar la seva proximitat al rock aut¨¨ntic. Va trencar amb Ruta 66 i es va autoeditar el 2015 l'antologia Escritos poco fiables. En algun moment, diuen que la va tornar a ballar. Millor no indagar aquests abismes. Va decidir accelerar la seva marxa, cosa que tenia la seva l¨°gica: va defensar aquesta opci¨® en el seu comiat a Claudi Monta?¨¢, company de Vibraciones.