El mal, la burgesia i Baudelaire

El Segon Imperi franc¨¨s (1852-1870) no va durar gaire, per¨° va assentar les bases socials i culturals de tota la posteritat de Fran?a. Ni l¡¯¨²ltima guerra francoalemanya, ni la Comuna de Par¨ªs, ni les dues guerres mundials no van arribar a desfigurar el panorama que s¡¯havia encetat en temps de Llu¨ªs Felip d¡¯Orleans, le roi bourgeois, que va escampar un esl¨°gan que encara val per a francesos i no francesos arreu del continent: ¡°Enriquiu-vos!¡±.

Napole¨® III va heretar un substrat burg¨¨s fundat per la Restauraci¨® borb¨°nica, i el va portar fins al zenit. La prosperitat de les finances i el desplegament comercial de les ciutats va ser evident, i encara va resultar un s¨ªmbol m¨¦s clar d¡¯una nova era l¡¯esventrament de la capital i el pla del bar¨® Haussmann per a l¡¯eixample de Par¨ªs. Els antics habitatges i els barris insalubres de la vila van desapar¨¨ixer sota l¡¯embat de pics i pales, enormes zones amb una poblaci¨® obrera i pobra que va quedar despla?ada per una burgesia cada cop m¨¦s potent, i aix¨° va provocar el tercer gran descontentament entre les classes socials franceses del XIX (les revolucions de 1830 i 1848), val a dir la revoluci¨® frustrada de 1871.

Per¨° all¨¤ on m¨¦s va notar-se que assist¨ªem a un capgirament dels valors esdevinguts tradici¨® (inclosos els de l¡¯aristocr¨¤cia supervivent, de la qual encara va poder parlar-ne Proust) va ser en la resposta dels escriptors i dels artistes davant aquestes mostres de transformaci¨® urbana. Tot el per¨ªode d¡¯aquest Segon Imperi est¨¤ espurnejat d¡¯una actitud molt cr¨ªtica davant el fenomen hist¨°ric i social que hem comentat, i aquests autors, sobretot els de ploma, van escriure una obra que avui resulta la mostra m¨¦s clara d¡¯una reacci¨® espiritual i est¨¨tica contra un aven? de la burgesia que comen?ava, de bo de bo, a caure en la trivialitat conversada, la mediocritat est¨¨tica, l¡¯antiintel¡¤lectualisme i l¡¯al¡¤l¨¨rgia a l¡¯alta cultura de la qual ja no va eixir mai m¨¦s. Th¨¦ophile Gautier, precursor de l¡¯art bell, Flaubert, Baudelaire, tamb¨¦ els germans Goncourt, tots m¨¦s o menys actius en aquests quasi vint anys d¡¯hist¨°ria de Fran?a, van deixar una petja est¨¨tica tan enormement potent, que encara avui dia, malgrat els episodis de modernitat i de postmodernitat que s¡¯han viscut, continua assenyalant un cam¨ª enfurismat ¡ªbo per seguir-lo o per apartar-se¡¯n¡ª per a la producci¨® d¡¯art i de literatura.

Contra aquesta beatitud impostada que presideix el desenvolupament de la classe hegem¨°nica, els grans moderns d¡¯aquella ¨¨poca van escriure una obra que gira a l¡¯entorn del Mal, en maj¨²scula ¡ªun element que a penes ha penetrat cap est¨¨tica liter¨¤ria catalana, per cert¡ª, de la cr¨ªtica de la moral petitburgesa i burgesa, del d¨¦r¨¨glement de tous les sens, com va escriure Rimbaud (que escriuria la seva obra prodigiosa molt poc despr¨¦s de la Comuna) i de la ferotge oposici¨® a les formes de vida conformistes, conservadores i decr¨¨pites del seu temps. Enmig d¡¯aquesta panorama, no hi ha dubte que l¡¯obra de Baudelaire va ser la m¨¦s enrabiada de totes: una aposta diab¨°lica, una ¡°santa prostituci¨®¡± com encara li agradava definir-ho a Lautr¨¦amont.

Aix¨ª ho veur¨¤ el lector en el llibre que acaba d¡¯editar Adesiara, Petits poemes en prosa, traducci¨® de Joaquim Sala-Sanahuja (Martorell, 2021), molt oport¨² si recordem que Baudelaire va n¨¦ixer el 9 d¡¯abril d¡¯ara fa dos-cents anys. (Sembla que, a l¡¯endemig, no hagi passat res tan estrepit¨®s en el m¨®n de les lletres: Proust, Kafka i Joyce s¨®n genials, per¨° no s¨®n revolucionaris, ni antisistema, a la manera com va ser-ho Baudelaire.) El lector trobar¨¤ en aquestes proses d¡¯enorme nivell est¨¨tic i moral (o immoral, si voleu), moltes d¡¯elles escrites al mateix temps que els poemes de Les flors del mal, editades a la premsa peri¨°dica i publicades p¨°stumament amb el t¨ªtol Le Spleen de Paris, per fer refer¨¨ncia a la melsa (splen en grec i en llat¨ª; seu de totes les melangies i bilis negres), i al mal-du-si¨¨cle (o de mitjan segle) a qu¨¨ ens hem referit. Hi ha temes que ja es troben, o es trobarien despr¨¦s, en el gran poemari de l¡¯autor, i que, si no s¡¯hi troben, en resulten del tot afins. I sembla talment que Baudelaire se sentia m¨¦s c¨°mode i m¨¦s revelador en aquestes proses menudes que en els poemes en vers, en els quals es va haver de sotmetre a unes rimes i una m¨¨trica alexandrina que van fer m¨¦s nosa que servei a l¡¯autor de Les flors... i que, per ser sincers, no superen la gran capacitat versificadora de Victor Hugo.

Dit aix¨°, ressaltem l¡¯enorme qualitat de la traducci¨® de Sala-Sanahuja: una pros¨°dia tan elegant com la francesa, un l¨¨xic amb petits senyals d¡¯anacronisme molt ben triats (no fos cas que un lector es pens¨¦s que est¨¤ llegint Espriu o Mart¨ª i Pol), i un ajustament perfecte al sentit de totes i cada una de les frases de Baudelaire. No es pot fer m¨¦s b¨¦. Per aix¨° direm que si aquests Petits poemes en prosa s¨®n una obra de primer¨ªssima categoria, en catal¨¤ ho seran a causa de dos autors: l¡¯escriptor parisenc i el traductor de casa.