Llu¨ªs Homar: ¡°L¡¯home del segle XXI pensa que l¡¯eternitat ¨¦s all¨° immediat¡±

Cap rastre d'ego a les parets del seu despatx gaireb¨¦ nu de director de la Companyia Nacional de Teatre Cl¨¤ssic. Igual d'auster que el personatge que ha interpretat (fins dissabte) al vell Teatro de la Comedia, a Madrid. El pr¨ªncipe constante, de Calder¨®n de la Barca, exigeix aquesta vestimenta de qui es despr¨¨n de tota ¨ªnfula, com un condemnat que es resisteix a maleir la seva sort i ent¨¦n, es diu a l'obra, que ¡°comunicat el dolor, s'aplaca¡­¡±. I Llu¨ªs Homar (Barcelona, 63 anys) subratlla, comen?ant l'entrevista, com si fos a l'escenari: ¡°Comunicat el dolor, s'aplaca¡­ / Si no, es ven?¡±.

Pregunta. Tot el que diu com a personatge ho podria dir vost¨¨ com a persona.

Resposta. ¡°Comunicat el dolor, s'aplaca¡­¡±. S¨ª. Hi estic totalment d'acord. Per a mi hi ha una cosa important: acompanyar l'altre, escoltar sense haver de jutjar¡­ Calder¨®n diu: ¡°Deixar¨¦ que el dolor parli a trav¨¦s de la meva veu¡±. En aquests moments, el dolor ¨¦s una cosa que es mant¨¦ en una ¨¤rea privada, com si no cotitz¨¦s compartir. Hi ha una deshumanitzaci¨® de les relacions, de tot. I l'¨²nica alternativa real ¨¦s tenir cura de l'altre.

P. Un temps en qu¨¨ sembla que la malaltia ens vigila, sotmesos, com el seu personatge a l'obra, a la llei del dolor.

R. Com si f¨®ssim presoners del dolor que patim¡­ Hi ha un dolor generalitzat que podem entendre, que ¨¦s el que produeix la covid-19, una circumst¨¤ncia adversa que ens afecta a tots i que desencadena desastres humans: morts, persones sense feina, gremis perjudicats¡­ En el nostre sector tenim l'empara de l'Administraci¨®, per¨° quanta gent hi ha a la intemp¨¨rie, quants espectacles han deixat d'existir¡­ Aquest ¨¦s el dolor social, per¨° hi ha el dolor ¨ªntim. En el nostre ofici ¨¦s m¨¦s imprescindible que mai obrir les portes, comunicar el dolor per aplacar-lo, apropar-nos a l'espectador, dir-li que est¨¤ convidat a compartir una altra dimensi¨® de les coses malgrat les circumst¨¤ncies. Aquesta frase que tu has subratllat, ¡°comunicat el dolor¡­¡±, ¨¦s en aquests moments una proclama revolucion¨¤ria¡­

P. Quan ¨¦s aqu¨ª a baix, a l'escenari, i ¨¦s actor, i en aquest cas ¨¦s en una masmorra, el que diu forma part de la seva pr¨°pia personalitat?

R. En certa manera, s¨ª. No ¨¦s tant perqu¨¨ jo m'hagi submergit en l'¨¤nima de Fernando [el pr¨ªncep constant] i que em perdi a mi mateix, sin¨® perqu¨¨ trobo que aquestes coses que dic tamb¨¦ vibren dins meu. Potser del que m¨¦s m'agrada dir en l'obra ¨¦s quan, al final, en aquest estat de presidiari, dic: ¡°Pero qu¨¦ mal no es mortal si mortal el hombre es, y en este confuso abismo, la enfermedad en s¨ª mismo le viene a matar despu¨¦s¡±. I el que ve tot seguit: ¡°Hombre, mira que no est¨¦s descuidado, y una enfermedad no esperes que te avise, pues t¨² eres tu mayor enfermedad¡±.

P. Aquest home tamb¨¦ diu: ¡°Qui soc jo? Soc m¨¦s que un home?¡±.

R. Aix¨ª pots trobar Mandela o Gandhi, personatges contra el seu propi ego. Vivim en un sistema en qu¨¨ preval el jo, en el qual et dius que t'has d'espavilar perqu¨¨ si no, ets un loser, com diuen els joves. El pitjor, es diu, ¨¦s ser un perdedor. L'obra ¨¦s plena de la refutaci¨® d'aquestes arrog¨¤ncies. El m¨®n ¨¦s on ¨¦s perqu¨¨ pensa que la Terra est¨¤ al seu servei, aix¨ª que la Terra crea els seus propis mecanismes de defensa. La humilitat, diu el personatge, em connecta amb el Tot, que ¨¦s D¨¦u, i m'hi connecta des d'un altre vessant amb el que ¨¦s hum¨¤.

P. Qu¨¨ li diu aquesta simbologia de Calder¨®n en aquest moment?

R. Aix¨° que he repetit abans: ¡°Hombre, mira que no est¨¦s descuidado¡­¡±. L'home del segle XXI pensa que l'eternitat ¨¦s all¨° immediat, per¨° no en el sentit budista o cristi¨¤, sin¨® en un sentit materialista, de la idea de confort. ?s el segle XVII que li parla al XXI, s¨ª. Si d'alguna cosa em sento feli? ¨¦s de ser on soc per contribuir amb el meu granet de sorra a fer aquest pont entre segles des d'aquesta companyia. Adolfo Marsillach deia que aqu¨ª fem teatre contemporani amb textos cl¨¤ssics. Calder¨®n ens parla d'una dimensi¨® de l'eternitat, aix¨ª que la seva dimensi¨® abasta aquest temps. San Juan de la Cruz, Santa Teresa¡­ s¨®n m¨ªstics i s¨®n revolucionaris, ja que ens estan donant un ant¨ªdot de deb¨°, una eina ¨²til, per ser ara i a la Terra. Eren una manera d'estar de veritat en la vida.

P. Aquest parlament contra l'ab¨²s de poder que Calder¨®n ofereix, avui es pot traslladar a aquesta imatge del policia de Minneapolis asfixiant un negre amb el genoll.

R. En l'obra tamb¨¦ es percep aquesta met¨¤fora, aix¨ª ¨¦s. El poder no ¨¦s submissi¨®, est¨¤ obligat a acollir, a ser bondad¨®s i piad¨®s, a salvar l'home dels verins que l'assetgen. I el teatre ha de contribuir a divulgar aquesta tasca civil de servir de referent ¨¨tic per als qui se sentin perduts en les grans crisis humanes, com aquesta que vivim. ?s un deure hum¨¤ que fa segles que dura i que nosaltres aqu¨ª estem fent perdurar. Reivindiquem el Segle d'Or, i crec que el Segle d'Or ¨¦s un assumpte d'Estat.

P. I ho sap, l'Estat?

R. No, perqu¨¨ suposo que hi ha unes tasques immediates, com, per exemple, aquesta situaci¨® absolutament desesperada. Per¨° s'ha de saber tamb¨¦ que hi ha uns espais, uns aliments, que tenen a veure amb altres coses.

P. Quina conseq¨¹¨¨ncia t¨¦ la descuran?a d'aquests altres aliments als quals vost¨¨ es refereix?

R. Tenim el reflex del que es fa a Fran?a, a Alemanya, pel que fa al Segle d'Or. Aqu¨ª se sap que existeix aquest patrimoni, per¨° no es coneix des de dins. I ¨¦s una tasca que cal fer. Cadasc¨² ha de contribuir a obrir aquestes finestres, encara que ¨¦s fonamental que l'Estat tamb¨¦ hi col¡¤labori perqu¨¨ si no, el ritme d'aquesta recuperaci¨® del patrimoni que significa el teatre cl¨¤ssic ser¨¤ molt lent, i pot ser que hi arribem tard.

P. Aquesta obra que representa ¨¦s una crida a la humilitat. Quin seria per a vost¨¨ l'estat de la humilitat de la societat on viu?

R. Ser humil ¨¦s donar sense esperar res a canvi, ¨¦s anar contra corrent. Sempre estic disposat a situar-me a la casella de sortida. Als meus fracassos els estic molt agra?t, perqu¨¨ sempre em situen al principi de la cursa. La humilitat ¨¦s tot aix¨° i, per a mi, ¨¦s tamb¨¦ una cosa que avui no cotitza. La humilitat ¨¦s el que representava Gandhi: no lluitar, cedir, aquesta cosa cristiana de l'altra galta. Aix¨° desmunta l'arrog¨¤ncia de l'altre. La no confrontaci¨®, l'acceptaci¨® del que ¨¦s. Aix¨° representa el pr¨ªncep constant, i aix¨° no ¨¦s com¨², no ho ¨¦s.