La hist¨°ria de l¡¯altra Sagrada Fam¨ªlia, un tresor modernista amb un cost de manteniment que ¨¦s ¡°un maldecap¡±

Josep Maria Jujol (1879-1949) torna a estar de moda despr¨¦s de patir durant d¨¨cades una mala fama injusta. Amb freq¨¹¨¨ncia se l'ha redu?t a la condici¨® de deixeble de Gaud¨ª, quan la veritat ¨¦s que el creador de la Sagrada Fam¨ªlia i ell van ser col¡¤laboradors molt estrets, una mena de Lennon i McCartney del per¨ªode m¨¦s f¨¨rtil del modernisme catal¨¤. Les seves esgl¨¦sies i la seva obra civil, disseminades per tot Catalunya, van ser considerades un exemple d'arquitectura capritxosa, extravagant i prec¨¤ria. Jujol va patir m¨¦s que ning¨² el descr¨¨dit de l'estil modernista durant d¨¨cades. George Orwell el va descriure a Homenatge a Catalunya com a ¡°fantasmag¨°ric¡±, representatiu de l'ostentaci¨® i el mal gust de la burgesia catalana.

Va caldre esperar al segle XXI perqu¨¨ incondicionals del seu treball, com l'actor nord-americ¨¤ John Malkovich, el rescatessin i contribu?ssin a consolidar el seu modern prestigi. Passejant per Barcelona, Malkovich es va topar per casualitat amb la casa Planells, una de les obres mestres de Jujol. Es va quedar estupefacte. Es va quedar captivat, va tenir un d'aquests instants d'aclapadora emoci¨® est¨¨tica que coneixem com a s¨ªndrome de Stendhal. I aix¨° que l'edifici, com bona part de l'obra de Jujol, es trobava aquells dies en unes condicions p¨¨ssimes, amb signes de deteriorament a la fa?ana i parcialment cobert per una lona. A l'actor l'entusiasmen tamb¨¦ la Torre de la Creu de Sant Joan Desp¨ª o l'esgl¨¦sia rural de Vistabella, a la Secuita (Tarragon¨¨s), que el fa pensar en ¡°una nau espacial feta de pedra¡±. Al seu parer, la de Jujol ¨¦s arquitectura ¡°senzilla i ¨ªntima¡±, capa? de ¡°tocar el cor¡±. L'obra d'un visionari que va treballar amb passi¨®, amb valentia i sense inhibicions.

A Montferri, localitat de la comarca de l'Alt Camp de tot just 400 habitants, hi ha una de les obres m¨¦s singulars de Jujol, l'ermita de la Mare de D¨¦u de Montserrat. Hi ha qui argumenta que no es tracta d'un Jujol genu¨ª, perqu¨¨ l'arquitecte, que va treballar sense pl¨¤nols, va morir abans de poder acabar-la. Les obres es van reprendre el 1986, sota la supervisi¨® de l'historiador i arquitecte Joan Bassegoda, i el santuari es va inaugurar el 1999, en una versi¨® actualitzada per¨° coherent amb la concepci¨® original de Jujol. Aquest proc¨¦s de gestaci¨® una mica accidentat ha fet que es parli de l'edifici com la Sagrada Fam¨ªlia r¨²stica, la versi¨® de butxaca.

Miquel L¨®pez, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Montferri, centra els seus esfor?os des del 2019 a fer que la construcci¨® sigui reconeguda com a b¨¦ cultural d'inter¨¨s nacional. ¡°?s l'¨²nica manera d'optar a subvencions que evitin que l'edifici es degradi i acabi presentant problemes estructurals¡±, explica a EL PA?S. El principal obstacle ¨¦s que molts consideren que no es tracta d'una veritable obra de Jujol. ¡°Es tracta d'un debat una mica est¨¨ril¡±, considera L¨®pez, ¡°perqu¨¨ l'ermita ¨¦s tan de Jujol com la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s de Gaud¨ª. En qualsevol cas, caldria recon¨¨ixer Jujol com a autor de la part de l'edifici que van construir els ve?ns de Montferri sota la seva supervisi¨® directa entre el 1926 i el 1931¡±.

Petit poble, gran patrimoni

Montferri ¨¦s una poblaci¨® petita, per¨° t¨¦ un patrimoni cultural, art¨ªstic i paisatg¨ªstic notable. Al seu terme municipal hi ha un parell de molins hidr¨¤ulics tradicionals, una torre de vigil¨¤ncia medieval a la part alta d'un pujol, un castell del segle XI i un nucli antic molt ben conservat que inclou fragments de muralla i una esgl¨¦sia parroquial g¨°tica. Per¨° la joia de la corona ¨¦s el santuari en qu¨¨ Jujol va bolcar tota la seva imaginaci¨® i la seva extravagant sensibilitat. T¨¦ un cert aspecte de pagoda oriental, per¨° tamb¨¦ de refugi d'ermit¨¤, una d'aquelles coves que serveixen de vector d'energies tel¡¤l¨²riques i espirituals. La seva est¨¨tica futurista i deliciosament kitsch fa pensar tamb¨¦ en les seves cosines germanes, les xemeneies helicoidals del terrat de la Pedrera.

Un luxe ins¨°lit, en fi. Per¨° tamb¨¦ una pesada c¨¤rrega per al municipi que l'acull i custodia. ¡°Mantenir un edifici singular d'aquestes caracter¨ªstiques amb el pressupost d'un poble tan petit resulta inviable¡±, explica L¨®pez. Malgrat tot, l'Ajuntament est¨¤ decidit a intentar-ho: ¡°Optar a subvencions resulta clau per al nostre pla, que b¨¤sicament consisteix a convertir l'edifici en far i gran atractiu tur¨ªstic no nom¨¦s de Montferri, sin¨® de tota la comarca¡±. Al voltant del santuari, L¨®pez preveu que es desenvolupi un ambici¨®s programa d'activitats culturals ¡°amb una exposici¨® permanent centrada a divulgar i contextualitzar l'obra de Jujol, sopars i sessions de cinema a l'aire lliure, confer¨¨ncies i taules rodones¡±.

Es tracta de convertir Montferri en un pol Jujol i treure-li tot el profit possible a aquesta altra Sagrada Fam¨ªlia, que va rebre el 2019 m¨¦s de 18.000 visitants. Segons explica L¨®pez, aix¨° suposa, a dia d'avui, uns ingressos insuficients. Als visitants se'ls cobren dos euros; nens, jubilats i estudiants tenen una tarifa redu?da. Amb aquests ingressos gaireb¨¦ no arriba per cobrir les reformes que s'han fet en l'¨²ltim parell d'anys, com la il¡¤luminaci¨® nocturna de l'exterior del temple.

L'ermita va ser un projecte familiar en el qual es va acabar involucrant un gran artista. El sacerdot jesu?ta Daniel Maria Vivas, fill dels propietaris del terreny, un monticle a uns 400 metres del nucli antic de Montferri, va voler construir all¨¤ el que en principi havia de ser una petita capella i va demanar ajuda al seu cos¨ª, Josep Maria Jujol, arquitecte a Tarragona. Jujol ja era aquells dies un dels professionals m¨¦s cotitzats de la seva generaci¨®, c¨¨lebre pels balcons de forja de la Casa Mil¨¤ o la cobertura de cer¨¤mica de la fa?ana de la casa Batll¨®, per¨° va trobar temps per treballar gratis en el projecte del seu cos¨ª. Cada dues setmanes, segons L¨®pez, l'arquitecte anava a Montferri, s'asseia a l'ombra en un rac¨® de la pineda que hi havia al voltant i es passava hores dibuixant i supervisant els treballs de construcci¨®. Vivas comprava el ciment, i els vilatans, voluntaris entusiastes en una obra que ben aviat es convertiria en l'orgull local, portaven sorra i grava de la ribera del riu Gai¨¤, situat a prop, i exercien de paletes improvisats.

La tasca va avan?ar a molt bon ritme fins al 1928, va seguir a empentes i rodolons a mesura que comen?aven a escassejar els fons i va ser abandonada el 1931, coincidint amb la proclamaci¨® de la Segona Rep¨²blica. L'edifici va ser destru?t parcialment durant la Guerra Civil, i aix¨° va fer que es perd¨¦s part de l'empremta de Jujol. ¡°Per sort¡±, explica L¨®pez, ¡°es conserven els seus dibuixos, polits i minuciosos, que donen una idea molt precisa de com avan?aven les obres i quina era la idea final que l'arquitecte tenia en ment¡±.

L¨®pez considera que ¡°es tracta d'una de les obres m¨¦s imaginatives i m¨¦s lliures de Jujol, i aix¨° ¨¦s molt significatiu¡±. Arquitectura concebuda des del dibuix, intricada i fantasiosa, per¨° tamb¨¦ humil i pragm¨¤tica. ¡°Jujol estava acostumat a projectes d'una certa precarietat i treia un profit extraordinari a qualsevol material que tingu¨¦s al seu abast. Al pujol on hi ha el santuari, entre les pinedes, hi ha tamb¨¦ una petita cova que acull una imatge de la Mare de D¨¦u de Montserrat. Jujol va fer ¨²s de vells somiers en el cam¨ª d'acc¨¦s a la cova¡±.

L'esquelet de l'edifici es va mantenir en un estat d'abandonament fins que la fam¨ªlia Vivas va decidir cedir-la al municipi, ja en la d¨¨cada de 1980. Una vegada represes i completades les obres, una fundaci¨® integrada per un grup de voluntaris es va encarregar de gestionar l'edifici fins que l'Ajuntament actual va prendre el relleu el 2019. L¨®pez destaca que les seves prioritats han estat, des de llavors, ¡°ampliar els horaris de visita, que avui inclouen caps de setmana i matins de dimarts i dijous, i desenvolupar un pla d'actuaci¨® coherent que ens permeti continuar millorant el santuari d'una manera sistem¨¤tica i d'acord amb l'obra de Jujol, no actuant per impulsos, com s'havia fet anteriorment¡±.

Per fer-ho, per descomptat, calen diners: ¡°El 2020 ha estat en bona mesura un any perdut, per la pand¨¨mia i la falta de recursos¡±, reconeix L¨®pez. ¡°Per¨° en el que queda del 2021 i el 2022 volem entrar per fi en el cercle virtu¨®s que porti l'edifici a una altra dimensi¨®. Estem treballant amb l'estudi de Carles Brull, de Tarragona, especialitzat en gesti¨® i rehabilitaci¨® de patrimoni. Amb ells hem resolt el sistema d'il¡¤luminaci¨® externa, que ara fa que el monument sigui visible de nit des de gaireb¨¦ tota la comarca, i abordarem tant la millora de la il¡¤luminaci¨® interna com discretes i respectuoses intervencions a la fa?ana o la construcci¨® d'una barrera verda que amagui l'aparcament i doni a l'entorn m¨¦s harmonia visual i bellesa¡±. L¨®pez assegura que estan afrontant aquesta nova etapa amb il¡¤lusi¨® i orgull: ¡°El santuari ¨¦s un tresor per Montferri, per m¨¦s que mantenir-lo suposi en ocasions un maldecap¡±. Moltes fam¨ªlies del poble recorden encara ¡°com els seus pares o avis van donar un cop de m¨¤ amb les obres, la qual cosa dona a l'edifici una certa dimensi¨® d'obra col¡¤lectiva¡±. Per a L¨®pez, es tracta d'una gl¨°ria local amb projecci¨® universal i ha arribat l'hora ¡°d'ensenyar-l'hi al m¨®n de la millor manera possible¡±.