Aliment

M¡¯he vist a mi mateixa fugint enmig d¡¯un sopar per tancar-me al lavabo i agafar aire, mirar-me. Inspeccionar-me de prop. Tot est¨¤ b¨¦. Els m¨²sculs de la cara funcionen. Sembla que encara tinc cara. S¡¯agraeix. Obro la boca i faig gestos com de cantant, una breu articulaci¨® de lletra, com eeee, aaaa, nom¨¦s de prova, em confirmem que puc parlar i, de fet, parlo. S¡¯ha de saber menjar i enraonar, diu Josep Pla. I jo m¡¯he vist persistint en aix¨° massa vegades. La idea de veure un ¨¦sser que estimo menjant davant meu sempre m¡¯ha resultat extraordin¨¤riament ¨ªntima, ¨¦s a dir, fatal. En l¡¯aliment, en la idea d¡¯un dinar, en la idea sobretot d¡¯un primer sopar que et preparen perqu¨¨ t¡¯estimen, sempre hi he sentit el pes del futur. Mai ho he pogut trivialitzar (nom¨¦s ¨¦s un sopar) perqu¨¨ mai no ¨¦s nom¨¦s un sopar quan all¨¤ davant hi tens un ¨¦sser que d¡¯alguna manera estimes, o has estimat, o estimar¨¤s. O esclar: estimar¨¤s i despr¨¦s ja no.

El menjar, reflexiona M. F. K. Fisher, cronista i escriptora gastron¨°mica del segle passat, est¨¤ barrejat, entrelligat i solapat amb la idea de l¡¯amor. Passa que ens hem d¡¯alimentar, i davant d¡¯aquesta circumst¨¤ncia inevitable nom¨¦s ens queda elevar-ho a una categoria m¨¦s enll¨¤ del m¨¦s prosaic aliment: el menjar ¨¦s tan important com la guerra i l¡¯amor. ¡°Parlo de mi, de com menjo pa a la falda immutable d¡¯un tur¨®, o com bec vi negre en una habitaci¨® que ara est¨¤ feta miques, i passa que sense adonar-me¡¯n tamb¨¦ parlo de la gent que m¡¯acompanya llavors¡±, diu M. F. K. Fisher.

En l¡¯aliment de M. F. K. Fisher tamb¨¦ hi ha les engrunes de tres matrimonis fallits, de la mort, de les mis¨¨ries econ¨°miques i de la Segona Guerra Mundial. En l¡¯aliment torna a ser-hi tot. Per a Pla les converses de taula s¨®n la civilitzaci¨® mateixa, diu, la pura ess¨¨ncia de les manifestacions personals. Per aix¨°, quan estic en una taula acompanyada, menjant-me una sopa o un arr¨°s, assaborint unes croquetes de rostit, bevent vi fins a emborratxar-nos (tot va d¡¯aix¨°), sento efectivament com ens anem fent el¨¤stics, com ens tremolen les cames, com alguns sopars o dinars es convertiran, passat un temps, en mitol¨°gics. I de vegades m¡¯arrasa una tristesa concreta que ¨¦s com el vent: comen?o a sentir nost¨¤lgia de coses que encara estan passant sobre la taula. ¡°T¡¯asseus a sopar i la vida que coneixies s¡¯acaba¡±, escriu Joan Didion a L¡¯any del pensament m¨¤gic despr¨¦s que el seu marit, arribat de la feina, tingui un infart mentre beu un whisky i ella prepara una amanida. Ja no hi haur¨¤ m¨¦s sopars.

He llegit amb devoci¨® Aliment (Club Editor), de Mart¨ª Sales, on recull i tradueix al catal¨¤ idees de M. F. K. Fisher i el menjar, per¨° tamb¨¦ de molts altres, en un diccionari que hibrida relats, can?ons, poemes i rondalles. I Sales tamb¨¦ es confessa quan diu que ell va aprendre a cuinar per amor: va passar de la cuina de subsist¨¨ncia al fest¨ª dels guisats i dels peixos (¡°La nit que ens vam con¨¨ixer / jo encara no sabia cuinar¡±).?